Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2025
Descripció:
Crèdits ECTS:
6
Professor responsable:
David Vivo Codina

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
David Vivo Codina
Idioma de les classes:
Català (100%)

Grup GG

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
David Vivo Codina
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG3 - Comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina.
  • CG4 - Saber utilitzar alguna tercera llengua (anglès, francès, italià o alemany) en l'àmbit de la seva especialitat.
  • CE1 - Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diferents manifestacions artístiques i musicals que han succeït en el decurs de la història en l'àmbit universal i local
  • CE5 - Adquirir i aplicar els coneixements bàsics de la metodologia pròpia de la disciplina.

Continguts

1. Strategos. L'Atenes de Pèricles

2. Basileus. Alexandre i les monarquies Hel.lenístiques

3. Princeps. August i la gènesi del poder imperial

4. Dominus. La imatge del podr absolut en el Baix Imperi

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Cerca i anàlisi d'informació 0 58,00 12,00 70,00
Prova d'avaluació 8,00 42,00 0 50,00
Sessió expositiva 30,00 0 0 30,00
Total 38,00 100,00 12,00 150

Bibliografia

  • Elsner, Jas. (2007). Roman eyes : visuality & subjectivity in art & text. Princeton and Oxford: Princeton University Press. Catàleg
  • Elsner, Jas. (1995). Art and the Roman viewer : the transformation of art from the Pagan world to Christianity. Cambridge [etc: Cambridge University Press. Catàleg
  • Kleiner, Diana E. E. (1992). Roman sculpture. New Haven [etc: Yale University Press. Catàleg
  • Rose, Charles Brian (1997). Dynastic commemoration and imperial portraiture in the Julio-Claudian period. Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg
  • Zanker, Paul. (1992). Augusto y el poder de las imágenes. Madrid: Alianza. Catàleg
  • Trofimova, Anna. Alexeev, Andrey. Gosudàrstvenni Ermitaj (Rússia) (2010). The Immortal Alexander the Great : the myth, the reality, his journey, his legacy. Amsterdam: Museumshop Hermitage Amsterdam. Catàleg
  • Erskine, Andrew (2005). A Companion to the Hellenistic world. Oxford: Blackwell. Catàleg
  • Stewart, Andrew (1993). Faces of power : Alexander's image and Hellenistic politics. Berkeley [etc: University of California Press. Catàleg
  • Massa-Pairault, Françoise-Hélène. Sauron, Gilles (2007). Images et modernité hellénistiques : appropriation et représentation du monde d'Alexandre à César. Roma: École française de Rome. Catàleg
  • Moreno, Paolo. (1994). Scultura ellenistica. Roma: Istituto Poligrafico e Zecca dello stato. Catàleg
  • Lavan, Myles. Payne, Richard E.. Weisweiler, John (2016). Cosmopolitanism and empire : universal rulers, local elites, and cultural integration in the ancient Near East and Mediterranean. New York, NY: Oxford University Press. Catàleg
  • Lozano, Arminda . (1989). Las Monarquías helenísticas. Madrid: Akal. Catàleg
  • Gruen, Erich S. (1986). The Hellenistic world and the coming of Rome. Berkeley [etc: University of California Press. Catàleg
  • Conlin, Diane Atnally (1997). The Artists of the Ara Pacis : the process of hellenization in roman relief sculpture. Chapel Hill [etc: University of North Carolina. Catàleg
  • Cadario, Matteo (2004). La Corazza di Alessandro : loricati di tipo ellenistico dal IV secolo a.C. al II d.C. Milano: LED. Catàleg
  • Anglade, Laurent (2021). Le costume de prince : Vivre et se conduire en souverain dans la Rome antique d’Auguste à Constantin. Rome: Publications de l’École française de Rome Catàleg
  • Ridgway, Brunilde Sismondo. Grummond, Nancy T. de (2000). From Pergamon to Sperlonga : sculpture and context. Berkeley [etc: University of California. Catàleg
  • Hinge, George.. Krasilnikoff, Jens A. (2009). Alexandria : a cultural and religious melting pot. Aarhus: Aarhus University Press. Catàleg
  • Baglioni, Igor (2016). Saeculum aureum : tradizione e innovazione nella religione romana di epoca augustea. Roma: Edizioni Quasar. Catàleg
  • La Rocca, Eugenio. Parisi Presicce, Claudio. Lo Monaco, Annalisa. Giroire, Cécile. Roger, Daniel. Agnoli, Nadia. Scuderie Papali al Quirinale, institució d'acollida. Grand Palais (París, França), institució d'acollida (2013). Augusto. Milano: Electa. Catàleg
  • Rehak, Paul. (2006). Imperium and cosmos : Augustus and the northern campus Martius. Madison: University of Wisconsin Press. Catàleg
  • Favro, Diane (1996). The Urban image of Augustan Rome. New York: Cambridge University Press. Catàleg
  • Carandini, Andrea. Carafa, Paolo (2012). Atlante di Roma antica : biografia e ritratti della città. Milano: Electa. Catàleg
  • Caneva, Giulia (2010). Il Codice botanico di Augusto : Roma, Ara Pacis : parlare al popolo attraverso le immagini della natura = the Augustus botanical code : Rome, Ara Pacis : speaking to the people through the images of nature. Roma: Gangemi. Catàleg
  • Sauron, Gilles. (2000). L'Histoire végétalisée : ornement et politique à Rome. Paris: Picard. Catàleg
  • Holliday, Peter J. (2002). The Origins of roman historical commemoration in the visual arts. Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg
  • Jones, Michael. McFadden, Susanna (2015). Art of empire : the Roman frescoes and Imperial Cult Chamber in Luxor Temple. New Haven: Yale University Press. Catàleg
  • Donati, Angela. Gentili, Giovanni. Castel Sismondo (Rimini, Itàlia) (2005). Costantino il grande : la civiltà antica al bivio tra Occidente e Oriente. Milano: Silvana Editoriale. Catàleg
  • MacCormack, Sabine (1995). Arte e cerimoniale nell'antichità. Torino: Einaudi. Catàleg
  • Almagro-Gorbea, Martín. Real Academia Española. (2000). El Disco de Teodosio. Madrid: Real Academia de la Historia. Catàleg
  • Johnson, Mark J. (2009). The Roman imperial mausoleum in late antiquity. Cambridge [etc: Cambridge University Press. Catàleg
  • Harris, W. Victor (1999). The Transformations of Urbs Roma in late antiquity. Portsmouth: Journal of Roman Archaeology. Catàleg
  • Terrot R. Glover (2017). From Pericles to Philip: The Macmillan Company Catàleg
  • Dinsmoor, William Bell (2004). The Propylaia to the Athenian Akropolis. Princeton: The American School of Classical Studies at Athens. Catàleg
  • Cohen, Beth (2000). Not the classical ideal : Athens and the construction of the other in Greek art. Leiden [etc: Brill. Catàleg
  • Rhodes, Robin Frances (1995). Architecture and meaning on the Athenian Acropolis. Cambridge [etc: Cambridge University Press. Catàleg
  • Woodford, Susan. (1990). El Partenón. Madrid: Akal. Catàleg
  • Jenkins, Ian. (2004). El Friso del Partenón. Barcelona: Electa. Catàleg
  • Beard, Mary (2010). The Parthenon (Rev. ed.). London: Profile. Catàleg
  • Jenkins, Ian. (2007). The Parthenon sculptures in the British Museum. London: British Museum. Catàleg
  • Emerson, Mary (2018). Greek sanctuaries and temple architecture : an introduction (Second edition). London: Bloomsbury Academic. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Examen de imatges-1 Es valorarà la capacitat d'identificació de les imatges de l'assignatura 20 No
Examen de imatges-2 Es valorarà la capacitat d'identificació de les imatges de l'assignatura 20 No
Examen de contingut-1 Es valorarà la capacitat d'adquisició de coneixements i comprensió de l'assignatura 30 No
Examen de contibgut-2 Es valorarà la capacitat d'adquisició de coneixements i comprensió de l'assignatura 30 No

Qualificació

Els mitjans d’avaluació són els següents:

A/ Visionat per al reconeixement de documents gràfics. Dos proves consistents en identificar 10 imatges d’obres vistes durant les classes (caldrà consignar el nom de l’obra, l’adscripció cultural i la datació de cada obra) . Es valorarà la capacitat de retentiva visual i de precisió històrica.

B/ Dos proves expositives. En aquestes proves, es valorarà la capacitat de retentiva, d'adquisició de coneixements, d'anàlisi, de síntesi, de raonament i argumentació (més enllà de la mera exposició) i de precisió i habilitat comunicativa (que inclouen l’articulació coherent del discurs) en l’expressió escrita. L’examen consistirà en l’elaboració d’un tema a desenvolupar per escrit a partir del material donat a classe i les lectures efectuades personalment.

Totes les proves són obligatòries per tal de poder superar l'assignatura

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà NO PRESENTAT a l'alumne que no s'hagi avaluat de cap de les proves d'avaluació proposades

Avaluació única:
Qui ho demani oportunament podrà fer una prova final única sobre tot el material de l'assignatura. Aquesta serà doble, d'imatges i de text.

Requisits mínims per aprovar:
Cal examinar-se de totes i cadascuna de les proves que s'estableixen per aquesta assignatura. La nota final consistirà en la mitjana aritmètica de totes elles, que ha de superar el 5.

Tutoria

Les tutories podran ser presencials, per mail o videoconferencia.

Comunicació i interacció amb l'estudiantat

Presencial, per mail o videoconferencia.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.