Estudia

• CG1 - Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
• CG2 - Comunicar-se oralment i per escrit de manera clara, coherent i correcta.
• CE1 - Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diferents manifestacions artístiques i musicals que han succeït en el decurs de la història en l'àmbit universal i local
• CE4 - Utilitzar els procediments propis de les tècniques historiogràfiques i de les fonts literàries i documentals sobre les quals es basa la disciplina

1. El context històric: Flandes habsburgic

2. Rubens i Anvers.

3. El viatge a Itàlia

4. Rubens: les claus del llenguatge pictòric

5. Anton van Dyck

6. L'art a la república neerlandesa: introducció

7. La pintura de text

8. Rembrandt van Rijn (1606-1669)

9. La pintura de gènere

10. Vermeer de Delft

11. Epíleg: Mirar a la vermeeriana manera: els universos entotsolats de Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper.

• Alpers, Svetlana. (2001). La Creación de Rubens. Madrid: A. Machado Libros. Catàleg
• Bailey, Anthony (2003). Vermeer. Rizzoli.
• Belkin, Kristin Lohse. (1998). Rubens. London: Phaidon. Catàleg
• Franits, Wayne E. (1997). Looking at seventeenth-century Dutch art : realism reconsidered. New York: Cambridge University Press. Catàleg
• Franits, Wayne (2015). Vermeer (Art and Ideas). London, New York: Phaidon.
• Jaffe, Michael (1977). Rubens in Italy. Oxford: Phaidon.
• Millen, Ronald Forsyth (1989). Heroic deeds and mystic figures : a new reading of Rubens' Life of Maria de' Medici. Princenton, N.J: Princenton University Press. Catàleg
• Montias, John Michael (1997). Vermeer : l'artista, la famiglia, la città. Torino: Giulio Einaudi editore. Catàleg
• Roelofs, Pieter ; Weber, Gregor (2023). Vermeer. Amsterdam: Rijksmuseum i Hannibal Books.
• Rosenberg, Jakob (1981). Arte y arquitectura en Holanda : 1600-1800. Madrid: Cátedra. Catàleg
• Schama, Simon. (1988). La Cultura olandese dell'epoca d'oro. Milano: Il Saggiatore. Catàleg
• Schama, Simon. (2002). Los Ojos de Rembrandt. Barcelona: Plaza & Janés. Catàleg
• Vergara, Alejandro (2003). Vermeer : y el interior holandés. Madrid: Museo Nacional del Prado. Catàleg
• Vlieghe, Hans. (2000). Arte y arquitectura flamenca : 1585-1700. Madrid: Cátedra. Catàleg
• Westermann, Mariët (1996). The Art of the Dutch Republic. Everyman Art Library.
• Westermann, Mariët (2000). Rembrandt. London, New York: Phaidon.
• Wetering, Ernst van de (1997). Rembrandt : the painter at work. Amsterdam: Amsterdam University Press. Catàleg
• Wheelock, Arthur K. (1995). Johannes Vermeer. Washington: National Gallery of Art. Catàleg

Activitats d'avaluació:

La valoració de l'aprofitament del curs es farà en base a una combinació d'originalitat, rigor i qualitat expositiva. L'originalitat del discurs ben elaborat (en formats oberts) fet amb veu pròpia i evitant el recurs del retalla i enganxa o el reciclat d'idees alienes sense reconeixer-les; i el rigor del coneixement de la matèria almenys al nivell d'un estat de la qüestió obtingut dels materials exposats a l'aula i del diàleg, almenys, entre un parell o tres de materials bibliogràfics de qualitat.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La nota correspon a la no presentació de tots els exercicis previstos

Avaluació única:
L'exercici d'avaluació única proposarà desenvolupar un tema a partir de la bibliografia del programa.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Les tutories són presencials tret que no hi hagi una causa justificada. Es poden concertar dins l'horari previst a l'inici del curs.

Mitjançant el Moodle i les tutories.

Continguts de l'assignatura:

L'assignatura és una primera aproximació a l'art de quatre grans mestres de la pintura siscentista a Flandes i Holanda: Rubens, van Dyck, Rembrandt i Vermeer. Ara, tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació, el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes. El programa culminarà amb la presentació d'autors que durant els segles XIX i XX han mirat d'una manera "vermeeriana": Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper.
El programa parteix d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la llibertat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible des de la mentalitat contemporània.
Finalment, tenint presents els horitzons infinits de la xarxa global i les opcions professionalitzadores dels historiadors de l'art del futur --divulgació i gestió de continguts en la xarxa i els mitjans de comunicació--, l'assignatura combinarà les reflexions indicades amb la presentació crítica de materials audiovisuals connectats als temes del programa.