1. L’assignatura proposa conèixer i analitzar les perspectives teòriques i ideològiques que han construït els discursos i les mirades sobre el fet artístic i les metodologies de recerca sobre els registres materials, textuals i objectuals. L’objectiu principal és ensenyar a llegir críticament aquests plantejaments i narratives a través de les quals estudiem o coneixem els temes d’història de l’art per a oferir eines conceptuals i tècniques que permetin a l'alumnat desenvolupar la pròpia pràctica historiogràfica en el futur des d’una posició situada, reflexiva i creativa.
Introducció
- Què és la historiografia i la metodologia de la Hª de l’art?
- Per què (m’) interessa avui la Hª de l’art?
- L’art com a fet històric i els mètodes per a fer història.
- Història de l’art/històries de l’art? Ciència o pràctiques historiogràfiques?
- Quina història ens expliquen i quina volem llegir i fer? La responsabilitat ètica i el compromís social del/de la historiador/a.
2. Prehistòria de la Història de l'art: Vasari i la biografia al Renaixement
3. Erudits, antiquaris, arqueòlegs i col·leccionistes al segle XVIII i la seva comprensió de la història de l'art de l'Antigüitat
4. La història de l'art com a disciplina científica (s.XVIII-XIX):
4.1. J.J. Winckelmann i l'art clàssic
4.2. La historiografia al segle XIX. Protagonistes i escoles: historiografia positivista (Alemanya/ Italia, s. XIX. H.Taine, G. Morelli.), Historia de l’art com a història de l’esperit: (Alemanya, 2º meitat s. XIX (J. Burckhardt, Dvorak, Sdelmayr). Formalisme : Àustria, finals s. XIX, inici. s. XX. (Riegl y Wölfflin). Formalisme/psicologia de la visió : Alemanya, meitat s. XX. (R. Arnheim).
4.3. La iconologia: Alemanya i EE.UU. s. XX. entreguerres. A. Warburg, E. Panofsky, F. Saxl, E. Gombrich.
5. La història de l'art a la modernitat (primera meitat del s. XX).
6. l'escola d'Annals i la tendència marxista: les històries socials de l'art: Europa Occidental i EE. UU, des de meitat. s. XX. (A. Hauser, Francastel, Baxandall, T.J. Clark, T. Crow).
6.1. Les teories formalistes de l'art modern (Greenberg, Fried, Alfred H. Barr).
6.2. Semiologia : Itàlia, 2/2 s. XX. (U. Eco, O. Calabrese)
7. El “Critical turn”: la crisi de la història de l’art. Història crítica o radical de l'art. La “New Art History” (Jonathan Harris).
8. El naixement de les pràctiques feministes d’història de l’art . L'epistemologia feminista
9. Impacte de les teories contemporànies sobre la història i l'art (postestructuralisme, postmodernisme, la desestabilització de la teoria i la deconstrucció del coneixement, de la globalització la decolonialitat)
10. La competència i/o col•laboració dels Estudis de Cultura Visual.
11. Les pràctiques curatorials com a narratives per a confeccionar història de l’art. Els i les artistes en el treball crític sobre la historia de l’art
Els elements d'avaluació continuada seran el següents:
-Es valorarà la comprensió escrita i la capacitat crítica
-Es valorarà la capacitat comprensora i expositiva dels continguts de la matèria així com la capacitat crítica i la capacitat de relació amb els continguts de la història de l'art en general.
-S'atendrà a la capacitat de reflexió a partir dels materials i les classes realitzades
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà NO PRESENTAT a qui no es presenti CAP de les proves d'avaluació.
Avaluació única:
Si es demana oportunament es podrà fer una prova única al finalitzar el curs.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0