1. ÀMBIT CATALÀ. La conquesta carolíngia i la constitució de la Marca Hispànica. Els actors de la represa artística: comtes, bisbes i altres promotors. El registre material i la terminologia. La construcció i les formes de la primera arquitectura comtal.
2. Les esglésies catalanes del segle X i la interpretació regional d’espais litúrgics per al ritu romanofranc. Sant Miquel de Cuixà, primer gran projecte conservat d’espai litúrgic complex.
3. Continuïtats i mutacions a tombants de l'any Mil. Sant Pere de Rodes i la tradició arquitectònica monumental. Testimonis d'escultura, pintura mural i arts de l’objecte.
4. La irrupció del «primer art romànic» i les noves esglésies catalanes dels dos primers terços del segle XI. Els projectes arquitectònics de l’abat i bisbe Oliba.
5. Miniatura, orfebreria i arts de l’objecte a la primera meitat del segle XI: l’exemple de Ripoll. Altres centres productors: orfebreria desapareguda, escrivans i miniaturistes.
6. El pas cap a l’arquitectura del romànic ple i la perduració d’estilemes anteriors: raons per a un canvi de plàstica mural. Catedrals, monestirs i canòniques catalanes al segle XII.
7. La represa de l’escultura monumental als comtats catalans: claustres i portalades. L’escultura rossellonesa i la «producció seriada»: Cuixà i Serrabona. La primera onada tolosana: Solsona, Ripoll i Vic. La monumentalització dels claustres: Galligants, Rodes, Ripoll, Girona, Sant Cugat, L’Estany, Sant Benet de Bages. El Mestre de Cabestany.
8. L’eclosió pictòrica. Discursos visuals i relacions internacionals en la pintura mural: Pedret, Burgal, Taüll; mestre d’Osormort. Els paviments de mosaic. Mobiliari litúrgic en pedra: baldaquins i cancells.
9. El mobiliari litúrgic de fusta pintada: frontals, laterals i baldaquins. Aparició i desenvolupament de les imatges per al culte i la escenografia ritual: crucifixos, majestats, davallaments i marededeus.
10. Les grans fàbriques del segle XIII a la recerca d’un nou sistema constructiu i llenguatge decoratiu: les catedrals de Lleida i Tarragona.
11. El triangle cistercenc tarragoní: Poblet, Santes Creus i Vallbona. Una nova arquitectura per a l’espiritualitat mendicant: franciscans i dominics.
12. El desenvolupament de l’arquitectura gòtica meridional en terres catalanes i la recerca dels límits constructius. Les seus de Barcelona i Girona. Els projectes de Berenguer de Montagut a Santa Maria del Mar i Santa Maria de Manresa. La catedral de Palma de Mallorca. Els tallers gironins i el comerç de la pedra tallada.
13. Les arts visuals a l'alba del gòtic. Pintura: de l'«art del 1200» al gòtic lineal. Escultura funerària: de les primeres tombes amb jacent al projecte de Bellpuig de les Avellanes. El Mestre Bartomeu de Girona.
14. RESTA DE LA PENÍNSULA. Art hispà del regne got. Problemes interpretatius. Debats en la identificació i naturalesa de l’art abans i després de la conversió de Recaredo. Repertori figuratiu.
15. La irrupció de l’Islam. La configuració de les primeres estructures arquitectòniques. Córdoba califal: Mesquita i Medinat al-Zahra. Ivoris i arquitectura. Art Taifal.
16. L’excepcionalitat de l’art de la monarquia asturiana.
17. Art i arquitectura del segle x: el mossàrab, un concepte per a debat. Arquitectura i ornamentació per a la litúrgia hispana en el regne de Lleó: de Cantàbria a la vall del Duero.
18. La gran miniatura endògena hispana. Els Beatos.
19. Un món en transformació: la segona meitat del segle XI en els regnes centrals i occidentals de la península ibèrica. El canvi de litúrgia i les noves articulacions dels espais de culte.
20. Art en el Camí. De Jaca a Compostela, passant per Toulouse. L’Antiguitat com model, inspiració i recolzament ideològic i institucional.
21. San Isidoro de León. El panteó reial.
22. El final del camí: la catedral de Santiago de Compostel·la com a paradigma del romànic europeu (arquitectura i escultura).
23. La culminació de la catedral de Santiago de Compostel·la: el mestre Mateo i l'escenografia de la Glòria i el Regne.
24. La monumentalització dels claustres: programes iconogràfics, valors simbòlics i iconològics. De Silos a Pamplona.
25. Aragó: Bagüés i el seu desplegament programàtic. Les manifestacions castellà-lleoneses: Sant Isidoro, Berlanga, Maderuelo i Segòvia.
26. Temes a treballar en parelles i exposar a les darreres sessions del curs (cada parella ha de triar un tema (la darrera o les dues darreres sessions del curs, segons el nombre d’alumnes, estaran destinades a l’exposició dels treballs preparats en parelles). CAT1. La introducció de l’italianisme pictòric. Artífexs italians a la Corona d’Aragó. Ferrer Bassa, pintor i miniaturista, i la seva problemàtica; Arnau Bassa. El segon italianisme pictòric: els Destorrents i els Serra. Recepcions de l'italianisme a Mallorca, Aragó i València.
CAT2. Els sobirans de la Corona d’Aragó durant el tres-cents (Jaume II, Pere el Cerimoniós i Marti l’Humà) com a promotors artístics. Mausoleus i palaus; drassanes, llotges i residències benestants a les capitals de la Corona. La contribució burgesa a la configuració del paisatge arquitectònic urbà.
CAT3. L'escultura trescentista catalana: de les aportacions foranes (Jean de Tournai, Aloi de Montbrai, Joan Avesta, Lupo di Francesco) als mestres locals (Bernat Saulet, Jaume Cascalls, Bartomeu de Robió, Pere Moragues, Guillem Seguer, Guillem Morey). Els retaules de pedra. Artistes-empresaris i producció seriada.
CAT4. Orfebreria i minatura. El conjunt de l'altar major de la catedral de Girona. El retaule de Salas (Osca). Reliquiaris, ostensoris i promocions litúrgiques i devocionals: els Corporals de Daroca, el conjunt de la Custòdia de la catedral de Barcelona, la Verònica de la Verge de la catedral de València. Creus processionals, veracreus, calzes i altre utillatge litúrgic. La producció i decoració de manuscrits jurídics i religiosos; les miniatures de les haggadot jueves.
CAT5. Art i arquitectura del 1400. Del Palau del rei Martí a Poblet al de la Generalitat a Barcelona. L'arquitecte i escultor Guillem Sagrera: la Llotja de Mercaders de Mallorca, la Sala dei Baroni al Castel Nuovo de Nàpols, el Portal del Mirador a la catedral de Palma. Les promocions i la política cultural d'Alfons el Magnànim.
CAT6. La controvèrsia arquitectònica sobre la catedral de Girona: una nau o tres? Les visures de 1386 i 1416-17. Mestres convocats i obres de referència en una i altra consulta. Reis, canonges i bisbes implicats en l'obra de la seu. Parers tècnics i estètics dels actors implicats. La nau única i els espais unitaris en l'arquitectura gòtica meridional.
CAT7. L'escultura internacional. Jordi de Déu. Pere Sanglada i la catedral de Barcelona. L'última generació de l'escultura catalana: Antoni Canet i Pere Oller. Pere Joan i els retaules majors de les seus de Tarragona i Saragossa.
CAT8. Pintura internacional. El gran desenvolupament del retaule de taules pintades en escenaris litúrgics principals i secundaris. El primer internacional: Lluis Borrassà i el seu taller; Jaume Cabrera, Ramon de Mur, Joan Mates i altres artífexs. L'onada flamenca i el segon internacional: Bernat Martorell, Lluís Dalmau, Jaume Ferrer. La darrera pintura gòtica: Jaume Huguet, el taller dels Vergós i altres artífexs. El focus valencià: Marçal de Sax, Gherardo Starnina, Jaume Baçó "Jacomart", Joan Reixach, Pere Nicolau, Miquel Alcanyís, Gonçal Peris.
HISP1: El regne nazarí i el súmmum de la subtilesa: l’Alhambra de Granada.
HISP2: Territoris de frontera, punts de transició: les catedrals de Salamanca i Àvila en el context de l'evolució arquitectònica. El “protogòtic”.
HISP 3: La construcció de les catedrals en un context d'expansió territorial i exaltació episcopal. Programes escultòrics. Burgos, León i Toledo. Visió transcendent: vitralls.
HISP4. Els focus de penetració del gòtic internacional en el regne de Castella i Lleó: Salamanca i els Delli.
HISP5. El gran Gil de Siloe: estilemes nòrdics, ofici excel·lent i originalitat de dissenys i programes al servei de reis i prelats. Exaltació de la dinastia i de la majestat monàrquica en els sepulcres de Miraflores; singularitat iconogràfica i compositiva dels retaules de fusta policromada (Miraflores i catedral de Burgos).
HISP6. Bartolomé Bermejo, un genial mestre hispà de formació nòrdica.
HISP7. El model flamenc en el regne de Castella. Pintors al servei de la noblesa i la burgesia: Jorge Inglés, el Maestro de Sopetrán i Diego de la Cruz.
HISP8. Els cadirats de cor: programes piadosos i lúdics; els límits de l'anatomia humana. Rodrigo Alemán a Toledo.
Un examen escrit/oral sobre les classes expositives i participatives i sobre el contingut de les lectures obligatòries 80%; una exposició oral sobre continguts de l'assignatura en parelles 15%; memòria de les sortides de camp 5%
--
La PROVA ESCRITA/ORAL comptarà amb
-6 imatges per a identificar (3 per a cada bloc temàtic): 0,5 punts cadascuna
-exposició raonada de dos temes (un per a cada bloc temàtic): 2 punts cadascun
-dues preguntes sobre les lectures obligatòries (una de cada bloc temàtic): 0,5 punts cadascuna
La recuperació tindrà lloc tan aviat com es pugui i ho permeti l'administració del centre.
--
Les 4 LECTURES OBLIGATÒRIES seran objecte d’avaluació dins de l'examen
Correspondran dues a cadascuna de les meitats (àmbit català / àmbit hispà no català). L’avaluació de les lectures consistirà en una pregunta per a cada meitat de l’assignatura, integrada dins la prova escrita/oral, que podrà ésser relativa al contingut de totes dues lectures de l’àmbit o només d’una. Les lectures estaran disponibles en xarxa (accés obert) o a la Biblioteca Barri Vell (UdG).
Lectures obligatòries per al curs 2026-2027
Hispà no català:
César García de Castro, El Arca Santa de la catedral de Oviedo, Aguilar de Campoo 2017 (Biblioteca Barri Vell).
Isidro G. Bango Torviso, "La vieja liturgia hispana y la interpretación funcional del templo prerrománico", VII Semana de Estudios Medievales, 1997, ISBN 84-89362-23-8, p. 61-120. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=554319
Català:
Francesca Español, “La política artística de Jaume II: els sepulcres reials i al claustre de Santes Creus portantveus àulics”. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3859051
Gerardo Boto - Marc Sureda, "Les cathédrales romanes catalanes. Programmes, liturgie, architecture", Cahiers de Saint Michel de Cuxa, XLIV, 2013, p. 75-89 -- https://www.academia.edu/4917990/Gerardo_Boto_-_Marc_Sureda_Les_cathédrales_romanes_catalanes._Programmes_liturgie_architecture_Cahiers_de_Saint_Michel_de_Cuxa_XLIV_2013_p._75-89
--
El tema de l’EXPOSICIÓ ORAL SOBRE CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA EN PARELLES s'acordarà amb el professor de l'àrea respectiva com a màxim de tard l'1 DE NOVEMBRE. Es recomana vivament concertar amb el professor de l’àrea a la qual pertanyi el treball una sessió de tutoria entre els mesos de novembre i desembre, a fi de contrastar i guiar el progres de la tasca. Un document amb el contingut de l’exposició, redactat d’acord amb els criteris de correcció acadèmica i lingüística, es lliurarà telemàticament a tots els membres de l'equip docent durant la primera setmana després de les vacances de Nadal. Durant les dues darreres sessions del curs, es farà l’exposició oral dels treballs en parelles amb la presència dels dos membres de l'equip docent. Tant la correcció i organització del contingut com el desenvolupament de l’exposició oral seran tinguts en compte per a l'avaluació. En aquest desenvolupament es valorarà la capacitat de demostrar l'assumpció dels coneixements, la destresa i claredat en l'exposició i el respecte dels temps assignats entre els alumnes que intervinguin.
--
Les MEMÒRIES DE LES SORTIDES DE CAMP hauran de ser escrits originals que resumeixin o comentin els continguts exposats durant les visites programades en el marc de l’assignatura. Idealment, a principi de curs es programaran dues visites a monuments d’interès, un per a cadascun dels blocs temàtics de l’assignatura. Els comentaris tindran una extensió d’unes 1.500 paraules cadascun. El termini màxim de lliurament serà el dia de la prova escrita.
En casos especials i justificats d’impossibilitat d’assistència a les visites, es podrà pactar amb l’equip docent un treball alternatiu, substitutiu de la memòria corresponent.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La realització i lliurament de cadascuna de les tasques avaluables és obligatòria per a aprovar l'assignatura
Obtindrà la qualificació global de NO PRESENTAT l’alumne/a que:
-no es presenti a la prova escrita, o s’hi presenti però decideixi no lliurar-la;
-no realitzi alguna de les altres tasques avaluables o la suma total de percentatges de cadascuna de les parts avaluables sigui igual a 0 (ressenyes de lectures, treball en parelles, memòria de visites), o no lliuri el treball o treballs corresponents a aquestes dins els terminis fixats.
Avaluació única:
L'alumnat que desitgi sotmetre's a avaluació única haurà de fer un examen final ESCRIT/ORAL I PRESENCIAL que abastarà la totalitat de la matèria de l'assignatura A UNA ÚNICA PROVA. SERÀ MATÈRIA D'EXAMEN 1) LA MATÈRIA PRESENTADA A LES CLASSES; 2) TOTES LES LECTURES (4 en total); 3) EL CONTINGUT DE LES VISITES.
L'alumnat que opti per l'avaluació única ho haurà d'indicar al professorat durant les dues primeres setmanes del curs.
La recuperació tindrà lloc tan aviat com es pugui i ho permeti l'administració del centre.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0 del total ponderat de les tasques avaluables. Cal haver realitzat totes les tasques (examen, treball en parelles, ressenyes de lectures, memòries de visites) de manera que de cada percentatge de la nota total se n’hagi obtingut una qualificació parcial.