Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles VII al XV. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria de les obres de major significació històrica i cultural, els papers dels promotors i els artistes, així com els processos de gestació de significats i de transferència i reinterpretació de formes i estructures espacials d'ús eclesiàstic i civil.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
GERARDO BOTO VARELA
Idioma de les classes:
Català (60%), Castellà (20%), Anglès (10%), Francès (10%)

Competències

  • CG2- Comunicar-se oralment i per escrit de manera clara, coherent i correcta
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE42- Adquirir, interpretar i aplicar els fonaments de la teoria de l'art i el pensament estètic al coneixement integral i integrat del fet artístic
  • CE47- Reunir i interpretar dades rellevants que permetin elaborar treballs acadèmics i / o informes professionals sobre el valor i la significació d'una obra o conjunt d'obres i del seu abast social

Continguts

1. 1: 01/10/20 (PRESENCIAL) Art hispà del regne got. Problemes interpretatius. Debats en la identificació i naturalesa de l’art abans i després de la conversió de Recared. Repertori figuratiu. El discurs de la Història de l’Art i de l’Arqueologia. La Tarraconense. 2: 07/10/20 (ON-LINE) La irrupció de l’Islam. La configuració de les primeres estructures arquitectòniques i el desenvolupament de les grans estructures religioses i polítiques califals. El repertori ornamental omeia i els contactes amb l’art cristià peninsular. 3: 08/10/20 (PRESENCIAL) La conquesta carolíngia i la constitució de la Marca Hispànica. Els actors de la represa artística: comtes, bisbes i altres promotors. El registre material i la terminologia. La construcció i les formes de la primera arquitectura comtal. 4: 14/10/20(ON-LINE) Les esglésies catalanes del segle X i la interpretació regional d’espais litúrgics per al ritu romanofranc. Sant Miquel de Cuixà, primer gran projecte conservat d’espai litúrgic complexe. 5: 15/10/20 (PRESENCIAL) La monarquia astur i la herència religiosa, cultural, política i artística dels hispans. Un temps nou i la evocació posterior del visigotisme. 6: 21/10/20 (ON-LINE) Primers compassos arquitectònics i figuratius en el regne de Pamplona-Nájera. Arquitectura i ornamentació per la litúrgia hispana en el Regne de Lleó: de Cantàbria a la vall del Duero. La gran miniatura endògena hispana. 7: 22/10/20 (PRESENCIAL) Escultura, pintura mural i arts de l’objecte a tombants de l’any 1000. Continuïtats i mutacions arquitectòniques passat el canvi de mil·leni: Sant Pere de Rodes i la tradició monumental versus la irrupció del «primer art romànic». 8: 28/10/20 (ON-LINE) Les catedrals i les principals esglésies monàstiques catalanes del segle XI. Els projectes arquitectònics de l’abat i bisbe Oliba. 9: 04/11/20 (ON-LINE) Córdoba califal: Mesquita i Medinat al-Zahra. Ivoris i arquitectura. Art Taifal. Un centre artístic internacional: Lleó. 10: 05/11/20 (PRESENCIAL) Miniatura, orfebreria i arts de l’objecte a la primera meitat del segle XI: l’exemple de Ripoll. Altres centres productors: orfebreria desapareguda, escrivans i miniaturistes. 11: 11/11/20 (ON-LINE) El pas cap a l’arquitectura del romànic ple i la perduració d’estilemes anteriors: raons per a un canvi de plàstica mural. Catedrals, monestirs i canòniques catalanes al segle XII. 12: 12/11/20 (PRESENCIAL) Un mon en transformació: la segona meitat del segle XI en els regnes centrals i occidentals de la península ibèrica. El canvi de la litúrgia i les noves articulacions dels espais de culte. 13: 18/11/20 (ON-LINE) Art en el Camí. De Jaca a Compostela, passant per Toulouse. L’Antiguitat com model, inspiració i recolzament ideològic i institucional. Catedrals Pamplona, Burgos, León, Oviedo). Castells, abadies i col•legiates al marge del Iter: Loarre, Oña, Arlanza, Silos, Santillana del Mar 14: 19/11/20 (PRESENCIAL) La represa de l’escultura monumental als comtats catalans: claustres i portalades. L’escultura rossellonesa i la «producció seriada»: Cuixà i Serrabona. La primera onada tolosana: Solsona, Ripoll i Vic. La monumentalització dels claustres: Galligants, Rodes, Ripoll, Girona, Sant Cugat, L’Estany, Sant Benet de Bages. El Mestre de Cabestany. 15: 25/11/20 (ON-LINE) L’eclosió pictòrica. Discursos visuals i relacions internacionals en la pintura mural: Pedret, Burgal, Taüll; mestre d’Osormort. Els paviments de mosaic. Mobiliari litúrgic en pedra: baldaquins i cancells. 16: 26/11/20 (PRESENCIAL) La monumentalització del claustres: programes iconogràfics, valors simbòlics i iconològics. De Silos a Pamplona 17: 02/12/20 (ON-LINE) Aragó: Bagüés i el seu desplegament programàtic. Les manifestacions castellà-lleoneses: Sant Isidoro, Berlanga, Maderuelo i Segòvia. 18: 03/12/20 (PRESENCIAL) El mobiliari litúrgic de fusta pintada: frontals, laterals i baldaquins. Aparició i desenvolupament de les imatges per al culte. Imatges crístiques: crucifixos, Majestats i Davallaments. Les imatges de Maria. Relacions amb les pràctiques (para)litúrgiques. 19: 09/12/20(ON-LINE) Les grans fàbriques del segle XIII a la recerca d’un nou llenguatge i sistema: Lleida i Tarragona. 20: 10/12/20 (PRESENCIAL) León, Burgos, Àvila i Lleida. Els cartularios de Compostela i Oviedo. Tallers d’ivoris: León i La Cogolla. L’excel•lència dels tallers hispans d’esmalts: l'art del taller de Silos enfront de les obres de Llemotges; les peces d'Aralar i Orense. Un nou art: Sigena. 21: 16/12/20 (ON-LINE) La internacionalitat de les corrents artístiques a la segona meitat del segle XII. El geni de Mestre Mateo. Les grans fàbriques a la recerca d’un nou llenguatge i sistema: La Calzada, Salamanca, Ciudad Rodrigo, Sigüenza. 22: 17/12/20 (PRESENCIAL) El triangle cistercenc tarragoní: Poblet, Santes Creus i Vallbona. Panteons regis i nobiliaris. De les primeres tombes amb jacent al projecte frustrat de Bellpuig de les Avellanes. Una nova arquitectura per a l’espiritualitat mendicant: franciscans i dominics. 23: 07/01/21 (PRESENCIAL) Les ordres monàstiques del rigor espiritual: cistercens, premonstratencs i cartoixans. Las Reales Huelgas de Burgos. Opus francigenum. Ávila, Cuenca, Burgos, Toledo i Lleó. El nou sistema constructiu de murs translúcids. Promoció regia, impuls episcopal i representació del poder. 24: 13/01/21 (ON-LINE) Dependències i particularismes respecte als plantejaments septentrionals. Mestres estrangers, deixebles autòctons. La construcció de les catedrals en un context d'expansió territorial i exaltació episcopal. Programes escultòrics i convocatòria d’audiències urbanes: Tudela, Tui, Burgos, León i Toledo. Visió transcendent: vitralls. 25: 14/01/21 (PRESENCIAL) ****EXPOSICIONS ALUMNES**** SI NO ES POGUÉS: El desenvolupament de l’arquitectura gòtica meridional en terres catalanes i la recerca dels límits constructius. Les seus de Barcelona i Girona. Els projectes de Berenguer de Montagut a Santa Maria del Mar i Santa Maria de Manresa. La catedral-panteó: Palma de Mallorca. Els tallers gironins i el comerç de la pedra tallada. 26: 20/01/21 (ON-LINE) Un univers visual mediterrani: de la pintura del 1200 a la introducció de l’italianisme. Escultors, pintors i miniaturistes italians a la Corona d’Aragó. Un art de cort i la multiplicitat de models d’inspiració. Art del regne de Mallorca. Les construccions civils (llotges, drassanes, palaus). Solucions formals i iconogràfiques en retaules d’alabastre i sepulcres monumentals. Besllums d’una espiritualitat intimista: hagiografia i cicles marians. 27: 21/01/21 (PRESENCIAL) ****EXPOSICIONS ALUMNES**** SI NO, ES POGUÉS, CLASSE GBV Un art palatí excepcional: Alfonso X el Savi, a Segòvia, Toledo i Sevilla. Originalitat del projecte artístic del monarca: ciència, màgia i jocs. Inclinacions antiquitzants i aspiracions imperials. Notes sobre la política, societat, cultura i espiritualitat a través de les Cantigas. Del pes de la tradició i la tardana penetració del llenguatge gòtic a Navarra, Aragó i Catalunya: miniatura i escultura; Matfré d’Ermengau. El sostre de la catedral de Terol.

2. # Propostes arquitectòniques d’un altre model meridional: les noves catedrals catalanes i la recerca dels límits constructius. Les seus de Barcelona i Girona. El súmmum constructiu. Colors i línies en l’espai: els cicles pictòrics renovadors sota la batuta italiana. Promotors artístics. # Els sobirans de la Corona d’Aragó: Jaume II, Pere IV i Marti l’Humà: mausoleus, palaus, còdexs i regalia. La producció infatigable de manuscrits jurídics i religiosos. L'estètica gòtica en les miniatures dels haggadots jueus. # La tasca dels bisbes: Arnau de Montrodó a Girona. La contribució burgesa a la configuració del paisatge arquitectònic urbà: el paradigma de Barcelona, apropiació d'espais específics i promoció artística. La tasca dels bisbes Arnaldo de Barbazán a Pamplona. # L'escultura catalana, entre el colonialisme artístic (Jean de Tournai, Aloi de Montbrai, Joan Avesta, Lupo di Francesco) i l'aparició de mestres locals (Jaume Cascalls, Bartomeu de Robió, Pere Moragues, Guillem Morey). # Artistes-empresaris i producció seriada. Tallers escultòrics a Navarra i el País Basc: escultura funerària; el claustre de Pamplona i les últimes grans portades (Vitòria, Laguardia). Toledo: portades i sepulcres (reis i prelats). # Pervivència i fortuna de l'estil lineal: de la catedral de Salamanca a San Miguel de Foces i les catedrals de Pamplona i Lleida. # La recepció del model toscà a Mallorca i Catalunya: Ramón des Poal i el taller dels Bassa. Ferrer Bassa, miniaturista del Llibre d'Hores de la reina María de Navarra: origen i naturalesa dels llibres de devoció. L'art amable i reiteratiu dels Serra. Italianismes a Aragó i València. El gran segle de l'orfebreria a Catalunya i València, devoció (dues obres emblemàtiques: el baldaquí i retaule de plata de Girona i els Corporals de Daroca) i luxe aristocràtic. # El regne nazarí i el súmmum de la subtilesa: l’Alhambra i el Generalife. Altres alcàssers. L’enlluernat art a la Corona de Castella durant el segle XIV: integració i transferència d’artistes i solucions. El problema de les categories i els estils artístics. Debats nominals. # Dels models d’inspiració mediterrània als parisins: l’anomenat Art Internacional. Del Palau del rei Martín al de la Generalitat. L'arquitecte i escultor Guillem Sagrera: audàcia estructural, nitidesa espacial, dissenys fantasiosos i estereotomía moderna en la Llotja de Mercaders de Mallorca i la Sala dei Baroni de Nàpols. La promoció d'Alfonso V el Magnànim. # En el deixant de Sluter: renovació de l'escultura al Portal del Mirador de Palma. El taller de Pere Ça Anglada i el cadirat de cor de la catedral de Barcelona. Iconografia de misericòrdies: lectures lúdiques, costumistes i morals. L'última generació de l'escultura catalana: Antoni Canet i Pere Oller. Pere Johan a les ordres de Dalmau de Mur: l'excepcional bancal del retaule major de Tarragona i l'homòleg de Saragossa. # Pintura Internacional a Catalunya. Gremis, confraries i clergues en el desenvolupament del retaule pintat. De Lluis Borrassà i Joan Matas a Bernat Martorell. Manuscrits i miniaturistes francesos i aviñoneses en la Barcelona de Juan I i Martín l'Humà. Rafael Destorrents. # L’heterogeni desenvolupament pictòric a València: Marçal de Sax, Gerardo Starnina i Pere Nicolau. La segona generació valenciana: Miquel Alcañís i Gonçal Peris. # Navarra: la promoció del canceller Pedro López d'Ayala. Janin Lomme de Tournai en la Navarra de Carlos III el Noble: la recepció de models francesos i borgonyons en la seva dimensió funerària. Escenaris del poder Evreux: Olite i la catedral de Pamplona. La capella del canceller Villaespesa en la col•legiata de Tudela. # Italianisme tardà a Toledo: el retaule de Sancho de Rojas. Els focus de penetració del gòtic internacional en el regne de Castella: Sevilla; Salamanca i els Delli; León i Nicolás Francès. # Arquitectura i programes visuals durant els regnats d’Enrique IV i Isabel I. Les sagues d’artistes. Els edificis i els seus empaquetatges decoratius com a expressió de l'orgull dels poderosos. La provocadora ubicació de les capelles funeràries dels condestables a Toledo i Burgos; Murcia. Formes i dissenys de Hannequin de Brussel•les i Simón de Colònia. Dos projectes per la dinastia monàrquica: la cartoixa de Miraflores i Sant Joan dels Reis. # El gran Gil de Siloe: estilemas nòrdics, ofici excel•lent i originalitat de dissenys i programes al servei de reis i prelats. Exaltació de la dinastia i de la majestat monàrquica en els sepulcres de Miraflores; singularitat iconogràfica i compositiva dels retaules de fusta policromada (Miraflores i catedral de Burgos). Palau del duc de l’Infantado de Juan Guas. Edificis regis i nobiliaris: Egeas Cueman. # Opera catalana: les sales comercials dels segle XV. L’excepcionalitat de Guillem Sagrega. Pintura i escultura de l’ultima Edat Mitjana a Catalunya. Dalmau, Martorell, Huguet. Primeres ordenances d'associació de pintors. Clients, tipologies i programes dels retaules. Bartolomé Bermejo, un genial mestre hispà de formació nòrdica. # El model flamenc en el regne de Castella. Pintors al servei de la noblesa i la burgesia: Jorge Inglés, el Maestro de Sopetrán i Diego de la Creu. Fernando Gallego i el seu taller a Salamanca. Pintors i miniaturistes a l'entorn d'Isabel la Catòlica. Llibres i biblioteques: Marquès de Santillana. # L’arquitectura exquisida de Francesc Baldomar i Pere Compte: Llotja de València. # L’apoteosis decorativa en la façanes “tapís”: Valladolid (Sant Gregorio i Sant Pablo), Burgos i Aranda. # Velles i noves catedrals les torres d'Hans de Colònia a Burgos, la porta S de Toledo i la reordenació del projecte de Sevilla. Els sepulcres com a expressió d'orgull (A. de Lluna: Sebastián d'Almonesir), martiri, vanitat del món i malenconia (Doncel de Sigüenza). Els cadirats de cor: programes piadosos i lúdics; els límits de l'anatomia humana. Rodrigo Alemany a Toledo.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 4,50 16,00 0 20,50
Prova d'avaluació 4,00 0 0 4,00
Sessió expositiva 19,00 60,00 18,00 97,00
Sessió participativa 5,00 0 0 5,00
Sessió pràctica 1,50 11,00 0 12,50
Sortida de camp 3,00 8,00 0 11,00
Total 37,00 95,00 18,00 150

Bibliografia

  • Español, Francesca (2007 ). El Romànic català . Barcelona: Angle. Catàleg
  • Yarza, Joaquín (cop. 2003 ). Claustros románicos hispanos . León: Edilesa. Catàleg
  • Yarza, Joaquín ([2003] ). La Nobleza ante el rey : los grandes linajes castellanos y el arte en el siglo XV . [Madrid]: El Viso. Catàleg
  • Yarza, Joaquín Fité i Llevot, Francesc, 1948- (1999 ). L'Artista-artesà medieval a la Corona d'Aragó : actes : Lleida, 14, 15 i 16 de gener de 1998 . [Lleida]: Universitat de Lleida [etc.]. Catàleg
  • Yarza, Joaquín (1997 ). Arte y arquitectura en España 500-1250 (8ª ed.). Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Español, Francesca (2001 ). Els Escenaris del rei : art i monarquia a la corona d'Aragó . Manresa: Angle :Caixa de Manresa. Catàleg
  • Español, Francesca (cop. 1995 ). El Escultor Bartomeu de Robio y Lleida : eco de la plástica toscana en Catalunya . Lleida: Universitat de Lleida. Catàleg
  • Yarza, Joaquín Melero Moneo, María Luísa (2001 ). Imágenes y promotores en el arte medieval : miscelánea enhomenaje a Joaquín Yarza Luaces . Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Catàleg
  • Pladevall i Font, Antoni (2002- ). L'Art gòtic a Catalunya . Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Molina Figueras, Joan (2003 ). Bernat Martorell i la tardor del gòtic català : el context artístic del retaule de Púbol . Girona: Museu d'Art de Girona. Catàleg
  • García Guinea, Miguel Ángel (2002-2007 ). Enciclopedia del Románico en Castilla y León . Aguilar del Campoo: Fundación Santa María La Real. Centro de Estudios del Románico. Catàleg
  • García de Castro Valdés, César (1995 ). Arqueología cristiana de la Alta Edad Media en Asturias . Oviedo: Real Instituto de Estudios Asturianos. Catàleg
  • García de Castro Valdés, César (DL 2004 ). Arte prerrománico en Asturias . Oviedo: Nobel. Catàleg
  • Maravillas de la España medieval : tesoro sagrado y monarquía (D.L. 2001 ). [León]: Junta de Castilla y León :Caja España. Catàleg
  • Monjes y monasterios hispanos en al Alta Edad Media (DL 2006 ). Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real :Monasterio de Santa María la Real. Catàleg
  • Monjes y monasterios hispanos en al Alta Edad Media (DL 2006 ). Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real :Monasterio de Santa María la Real. Catàleg
  • Momplet Míguez, Antonio Eloy (cop. 2004 ). El Arte hispanomusulmán . Madrid: Encuentro. Catàleg
  • Grabar, Oleg (1980 ). La Alhambra : iconografía, formas y valores . Madrid: Alianza. Catàleg
  • López Quiroga, Jorge (2007 ). Monasteria et territoria : elites, edilicia y territorio en el Mediterráneo medieval (siglos V-XI) : Universidad Autónoma de Madrid (UAM), Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR), Museo de San Isidro (Madrid),18. Oxford: John and Erica Hedges. Catàleg
  • Martínez Tejera, Artemio Manuel (2005 ). El Templo del Monasterium de San Miguel de Escalada : "arquitectura de fusión" en el reino de León (siglos X-XI) . Rivas Vaciamadrid: Asociación para el Estudio y Difusióndel Arte Tardoantiguo y Medieval. Catàleg
  • Fernández-Ladreda, Clara (2002 ). El arte románico en Navarra . Pamplona: Gobierno de Navarra. Departamento de Cultura yTurismo. Institución Príncipe de Viana. Catàleg
  • Franco Mata, Ángela (2004 ). Patrimonio artístico de Galicia y otros estudios : homenaje al ... Serafín Moralejo Álvarez . Santiago de Compostela: Xunta de Galicia. Catàleg
  • Las Catedrales de Galicia (2005 ). Trobajo del Camino (León): Edilesa. Catàleg
  • Alcoy i Pedrós, Rosa (cop. 2004 ). San Jorge y la princesa : diálogos de la pintura en Cataluña y Aragón : el siglo XV . Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Catàleg
  • Gómez-Moreno, Manuel (1998 ). Iglesias mozárabes : arte español de los siglos IX a XI . Granada: Universidad de Granada. Catàleg
  • Bango Torviso, Isidro G (1989 ). Alta Edad Media : de la tradición hispanogoda al Románico. [Madrid]: Sílex. Catàleg
  • Bango Torviso, Isidro G (1992 ). El Románico en España . Madrid: Espasa Calpe. Catàleg
  • Bango Torviso, Isidro G (2003 ). Remembering Sepharad : Jewish culture in medieval Spain :Washington National Cathedral May 9-June 8, 2003 . [Madrid]: State Corporation for Spanish Cultural Action Abroad. Catàleg
  • Barral i Altet, Xavier (1981 ). L'Art pre-romànic a Catalunya : S. IX-X . Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Barral i Altet, Xavier (2009 ). L'Art romànic català a debat . Barcelona: Edicions 62. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Classes expositives (50%): 3cr (CT1, CT7, CT8, CT15, CE16) Examen del contingut del temari donat a les classes 65
Sortides de camp (10%) = 1,2cr (CT3, CT8, CE16) Serà obligatori lliurar una memòria escrita individual 5
Classes teòric-pràctiques : 1,2cr (10%) (CT1, CT3,CT7, CE14 ) Un treball sobre continguts de l'assignatura en parelles 15
Anàlisi de casos (10%) = 1,2cr (CT3, CE14, CE21) Es realitzarà sengles treballs individuals a partir de la bibliografia exigida 15 No

Qualificació

Un examen sobre les Classes expositives i les participatives 65% ; Un treball sobre continguts de l'assignatura en parelles: 15%; Un treball individual d'Anàlisi de casos i de lectures 15% ; Memòria de les sortides de camp 5%

#####

Es procurarà que, si la situació ho permet, es farà una presentació oral dels treballs en parelles amb la presència dels dos membres de l'equip. En tot cas, el TEXT del treball en parelles serà presentat EXCLUSIVAMENT el 22 de DESEMBRE DE 2020

######

Les ressenyes individuals de les lectures i problemes seran lliurats al professor EXCLUSIVAMENT el 7 de GENER de 2021 abans de les 12.00 per correu electrònic. NO s'admitirà ni avaluarà cap treball que no estigui presentat acadèmicament i escrit a ordinador. No s'admetran les ressenyes fora d'aquesta data.

Materials d’estudi: Vuit textos on s’estudien diferents obres i periodes de Art Medieval hispana. Tots ells es poden desarregar o s’enviaran en format pdf.

Amb aquests materials, els alumnes hauran de realizar 5 comentaris.

# a escollir 1 d'aquests 2:
-a) Dos capítols del llibre de Carles Mancho (ed.), El Brodat de la Creació de la catedral de Girona, 2018 (Biblioteca Barri Vell)
-b). El llibre de Antonio Almagro, Palacios medievales hispanos https://digital.csic.es/handle/10261/19801

# 4 articles a escollir entre aquests 6:
a) F. Pereda, El cuerpo muerto del rey, Gil de Siloé y la imaginación escatológica -- https://revistas.uam.es/anuario/article/view/2471
b) Ruiz Souza, La planta centralizada en la Castilla bajomedieval: entre la tradición martirial y la qubba islámica. Un nuevo capítulo del particularismo hispánico -- https://revistas.uam.es/anuario/article/view/2469/0
c) A. García, “Imágenes vivientes: Idolatría y herejía en las Cantigas de Alfonso X el Sabio” - LLIURARÉ PEL MOODLE
d) J. Molina, Bartolomé Bermejo y el arte de pintar -- https://www.academia.edu/37559109/_Bartolomé_Bermejo_y_el_arte_de_pintar_in_Bartolomé_Bermejo_cat._exp._Madrid_Museo_del_Prado_Joan_Molina_Figueras_ed._Madrid_Museo_del_Prado_2018_pp._13-59
e) Gerardo Boto - Marc Sureda, "Les cathédrales romanes catalanes. Programmes, liturgie, architecture", Cahiers de Saint Michel de Cuxa, XLIV, 2013, p. 75-89 -- https://www.academia.edu/4917990/Gerardo_Boto_-_Marc_Sureda_Les_cathédrales_romanes_catalanes._Programmes_liturgie_architecture_Cahiers_de_Saint_Michel_de_Cuxa_XLIV_2013_p._75-89
f) Marta Serrano-Gerardo Boto, "Memoria per corporis sensum combibit anima. Un relato histórico en la catedral de Tarragona: presencia y secuencia de ámbitos funerarios arzobispales", Codex Aquilarensis, 34 (2018), pp. 115-142 ---
https://www.academia.edu/38021726/Marta_Serrano-Gerardo_Boto_Memoria_per_corporis_sensum_combibit_anima._Un_relato_histórico_en_la_catedral_de_Tarragona_presencia_y_secuencia_de_ámbitos_funerarios_arzobispales_Codex_Aquilarensis_34_2018_pp._115-142.pdf


Tipologia dels treball-comentari: hauran de ser textos originals on s'analitzi de manera sintètico-crítica un article, llibre o tema proposat pel professor. L’extensió màxima de cada treball és de 1100 paraules, notes incloses -qualsevol treball que superi aquest nombre no serà avaluat. No cal dir que les referències a d’altres autors, textos o materials han d’estar indicats per una nota. Repeteixo: els textos han de ser originals; qualsevol còpia o text manllevat sense indicació implicarà la invalidació del treball. Els treballs s’hauran d’enviar al meu correu: gerardo.boto@udg.edu dijous 7 de GENER de 2021 abans de les 12.00h per correu electrònic. No s’acceptaran treballs que arribin més tard.

######

Si l'EXAMEN es pot fer PRESENCIALMENT en un aula de la Facultat de Lletres, es farà per ESCRIT I contarà amb una part d'identificació d'imatges, una altra de comentari d'imatges i una altra d'exposició raonada d'un tema. L'examen s'inicia amb una serie de 10 imatges que han de ser identificades per cada alumne. La identificació és una part fonamental de l'examen escrit.
Serà matèria d'examen tant els temes exposats a classe pel professor com els analitzats per cada grup d'alumnes en els seus respectius treballs.
S l'examen NO es pot fer PRESENCIAL a l'aula i per la totalitat dels alumnes, es farà un examen ORAL.

La recuperació tindrà lloc tan aviat com es pugui i ho permeti l'administració del centre. Podem plantejar la hipòtesi d'una setmana I mitja.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Obtindrà un no presentat qui no es presenti a fer l'examen, no qui s'hagi presentat i no ho acabi. Obtindrà un no presentat qui no tingui una nota en CADASCUNA de les TRES proves evaluatives de l'assignatura que tenen un pes igual o superior al 40% de la nota final (EXAMEN) i també aquelles activitats en les quals es demana assolir una nota mínima per superar l’assignatura (RESSENYES DE LECTURES; RESSENYES DE VISITES)

Avaluació única:
Examen final que abastarà la totalitat de la matèria de l'assignatura A UNA ÚNICA PROVA. SERÀ MATÈRIA D'EXAMEN 1) LA MATÈRIA PRESENTADA A LES CLASSES ; 2) TOTES LES LECTURES (6 en total); 3) ELS CONTINGUT DE LES VISITES.

Tindrà format ESCRIT si es pot fer a les aules de la Facultat de Lletres. Serà en format ORAL si s'hagués de fer per conexió informàtica des del lloc on es trobi l'alumne.

La recuperació tindrà lloc tan aviat com es pugui i ho permeti l'administració del centre. Podem plantejar la hipòtesi d'una setmana i mitja.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Les activitats en les que es demana assolir una nota mínima equivalent a una proporción de 5 sobre 10 per superar l’assignatura són tres: l'examen, els comentaris de les lectures I el treball en parelles. És imprescindible per superar l'assignatura.

HI HA LA POSSIBILITAT D'EXAMINAR-SE DEL CONTINGUT DE TOTA L'ASSIGNATURA A UNA ÚNICA PROVA. SERÀ MATÈRIA D'EXAMEN ELS TREBALLS COL·LECTIUS, LES LECTURES, ELS CONTINGUT DE LES VISITES I LA MATÈRIA PRESENTADA A LES CLASSES.


Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació GLOBAL mínima de 5.0, i una nota mínima de 3'5 a l'examen pels alumnes que obtin per l'avaluació múltiple i continuada

Tutoria

Es farà al despatx dels professors. També per meet i email.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

Es farà tant en manera presencial com on-line

Observacions

En la mesura del possible es realitzaran al menys dues sessions de classe en tres divendres, bé de contingut teòric, pràctic o de seminari

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:



******* En el cas que al llarg del curs s’hagués de passar a un 100% de docència virtual es suprimirían les visites als monuments. Les classes seran a on-line, amb combinació de continguts del professor i d'eines docents complementàries.

Modificació de l'avaluació:
Lla correcció dels cinc treballs tindrà el valor d’un 10% de la nota final
Una setmana després del lliurament dels treballs el professor comunicarà individualment la nota per mail amb un petit comentari sobre les fortaleses i febleses detectades. D’aquesta manera es persegueix que l’alumne pugui progressar adequadament en el seu aprenentatge.


**** Si les circumstàncies sanitàries impedeixen fer les visites El percentatge de la nota corresponent a les visites i les ressenyes corresponents, quedarà treslladat i aplicat a la nota corresponent a l'examen.

Tutoria i comunicació:
**** en el cas que al llarg del curs s’hagués de passar a un 100% de docència virtual les tutoriels es farien totes per email i per un sistema de videoconferència com meet.