Estudia

• CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
• CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
• CE46- Adquirir, interpretar i posar en pràctica els coneixements instrumentals aplicats a la Història de l'Art (planimètrics i gràfics, fotografia i imatge en moviment, informàtics o materials propis de l'obra d'art)
• CE48- Comprendre i expressar en termes divulgatius i científics la naturalesa específica de l'arquitectura i / o l'urbanisme, de la teoria i de la història de tots dos camps de coneixement

1. Característiques bàsiques de l'arquitectura i l'organització de les ciutats de l'Antiguitat al segle XIX: La ciutat antiga. La ciutat medieval. La ciutat del Renaixement. La ciutat del Barroc. La ciutat industrial.

2. Visions de la ciutat: segles XIX-XX (preurbanisme i urbanisme). La crítica de la ciutat industrial. La visió culturalista de la ciutat. La visió sociològica de la ciutat. La visió naturalista de la ciutat. La visió tecnològica de la ciutat.

• ASTENGO, Giovanni (1966). "Urbanistica" A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 541-642 (Vol.14). Fondazione Cini. Catàleg
• SALVATORI, M.; FERRARI, O.;BRUSCHI, A.; PONTUALE, L. (1965). "Strutture, elementi e tipi " A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 96-284 (Vol. 13). Fondazione Cini. Catàleg
• ZEVI, Bruno (1958). "Architettura" A: A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 615-700 (Vol. I). Fondazione Cini. Catàleg
• BENEVOLO, Leonardo (1972). Historia de la arquitectura del Renacimiento (2 vols.). Madrid: Taurus. Catàleg
• ROTH, Leland (1999). Entender la arquitectura : sus elementos, historia y significado. Gili. Catàleg
• PEVSNER, Nikolaus (1994). Breve historia de la arquitectura europea . Alianza. Catàleg
• BENEVOLO, Leonardo (1978). El diseño de la ciudad (5 vols.). Gili. Catàleg
• ZEVI, Bruno (1981). Saber ver la arquitectura : ensayo sobre la interpretación espacial de la arquit. Poseidón. Catàleg
• BENEVOLO, Leonardo ... [et al.] (1993). Principi e forme della città . Libri Scheiwiller. Catàleg
• TOURNIKIOTIS, Panayotis (2014). La historiografia de la arquitectura moderna (Pevsner, Kaufmann, Giedion,etc.). Barcelona: Reverté. Catàleg
• Rodà, Isabel (cop. 2014 ). Urbanisme i monumentalització : Roma i les ciutats a Catalunya . Barcelona: UOC. Catàleg
• Carreras Güell, Jordi ([1992] ). Arquitectura i urbanisme : (1860-1935) . Cassà de la Selva: Arxiu Municipal. Catàleg
• Harouel, Jean-Louis (1981 ). Histoire de l'urbanisme . Paris: Presses universitaires de France. Catàleg
• Harvey, David (2008 ). París, capital de la modernidad . Tres Cantos: Akal. Catàleg
• Hazan, Éric (2011 ). París en tensión : urbanismo e insurrección en la ciudad de la luz . Madrid: Errata Naturae. Catàleg
• Bohigas, Oriol (1963 ). Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme . Barcelona: Ed. 62. Catàleg
• Wiebenson, Dora Placzek, Adolf (1983 ). Architectural theory and practice from Alberti to Ledoux (2nd ed.). [S.l.]: Architectural Publications. Catàleg
• Tournikiotis, Panayotis (cop. 2014 ). La Historiografía de la arquitectura moderna : Pevsner, Kaufmann, Giedion, Zevi, Benevolo, Hitchcock, Banham, Collins, Tafuri (Ed. actualizada). Barcelona: Reverté. Catàleg
• Kaufmann, Emil (1963 ). L'Architecture au siècle des lumières : baroque et post-baroque en Anglaterre, en Italie et en France . Paris: Julliard. Catàleg
• Varriano, John (1990 ). Arquitectura italiana del Barroco al Rococó . Madrid: Alianza. Catàleg
• Frampton, Kenneth (cop. 2000 ). Le Corbusier . Madrid: Akal. Catàleg
• Pizza, Antonio (2002 ). Viena - Berlín : teoría, arte y arquitectura entre los siglos XIX y XX . Barcelona: Edicions UPC. Catàleg
• Schorske, Carl E (1981 ). Viena Fin-de-Siècle : política y cultura . Barcelona [etc.]: Gili. Catàleg
• Hernando, Javier (1989 ). Arquitectura en España, 1770-1900 . Madrid: Cátedra. Catàleg
• Berdoulay, Vincent Claval, Paul (2001 ). Aux débuts de l'urbanisme français : regards croisés de scientifiques et de professionnels : fins XIXe-début XXe siècle . Paris[etc.]: L'Harmattan. Catàleg
• Laurence, Ray (2011 ). The City in the Roman West, c. 250 BC-c. AD 250 . Cambridge [etc.]: Cambridge University Press. Catàleg
• Duret, L (2001 ). Urbanisme et métamorphoses de la Rome antique (2e tirage de la 2e édition). Paris: Les Belles Lettres. Catàleg
• Harris, W. Victor (1999 ). The Transformations of Urbs Roma in late antiquity . Portsmouth: Journal of Roman Archaeology. Catàleg
• Favro, Diane (1996 ). The Urban image of Augustan Rome . New York: Cambridge University Press. Catàleg
• Rykwert, Joseph (1985 ). La Idea de ciudad : antropología de la forma urbana en elMundo Antiguo . Madrid: Hermann Blume. Catàleg
• Greco, Emanuele (cop. 1999 ). La Città greca antica : istituzioni, società e forme urbane . Roma: Donzelli. Catàleg
• Bozzoni, Corrado (2006 ). L'architettura del mondo antico . Roma [etc.]: GLF editori Laterza. Catàleg
• Lloyd, Seton (1973 ). Arquitectura mediterránea prerromana . Madrid: Aguilar. Catàleg
• Oliver-Bonjoch i Oliver, Jesús (2004 ). Arquitectura i societat a la Roma imperial . Barcelona: Edicions UPC. Catàleg
• Duret, L (2001 ). Urbanisme et métamorphoses de la Rome antique (2e tirage de la 2e édition). Paris: Les Belles Lettres. Catàleg
• Marín Sánchez, Rafel (DL 2000 ). La Construcción griega y romana . Valencia: Universidad Politécnica de Valencia. Servicio de Publicaciones. Catàleg
• McKay, A. G (1998 ). Houses, Villas and Palaces in the Roman World . London: The Johns Hopkins University Press. Catàleg
• Gros, Pierre (cop. 1996 ). L'Architecture romaine : du début du IIIe siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire . Paris: Picard. Catàleg
• Gros, Pierre (1994 ). Storia dell'urbanística. Il mondo romano (3º ed.). Roma: Laterza. Catàleg
• Gerardo Boto Varela (2014). "Transformacions dels centres urbans des de l’Antiguitat Tardana. El policentris. Dins Pilar Giraldez, Marius Vendrell (Ed.), Centres històrics: el valor del context (, p. 25-45). patrimoni 2.0.
• BENITO MARTIN, Felix (2002). La Formación de la ciudad medieval : la red urbana en Castilla y León /. Junta Castilla y León. Catàleg
• Chueca Goitia, Fernando (1968). Breve historia del urbanismo. Madrid: Alianza. Catàleg
• Choay, Françoise (1970). El Urbanismo :. Barcelona: Lumen. Catàleg
• Braunfels, Wolfgang (1983). Urbanismo occidental. Madrid: Alianza. Catàleg
• Mínguez, Víctor (2006). Las Ciudades del absolutismo :. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. Catàleg
• García Vázquez, Carlos (2004). Ciudad hojaldre :. Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
• García Vázquez, Carlos (2016). Teorías e historia de la ciudad contemporánea. Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
• Weber, Max (1987). La Ciudad. Madrid: La Piqueta. Catàleg
• Morris, A.E.J (1984). Historia de la forma urbana :. Barcelona [etc.]: Gili. Catàleg

Activitats d'avaluació:

Avaluació continuada consistent en:
- Activitat pràctica (en grup) (20% de la nota). L’activitat pràctica (estudi, interpretació i comentari de fonts diverses: textos, imatges, etc.) tindrà relació amb els cinc primers punts de la primera part del temari (La ciutat antiga. La ciutat medieval. La ciutat del Renaixement. La ciutat del Barroc. La ciutat industrial).
- Activitat pràctica (individual) (30% de la nota). L'activitat pràctica (estudi, interpretació i comentari de fonts diverses: textos, imatges, etc.) tindrà relació amb la segona part del temari (Visions de la ciutat: segles XIX i XX [preurbanisme i urbanisme]).
- Prova escrita (final) (50% de la nota). Constarà d'una o més preguntes relacionades amb la matèria impartida a classe.


Avaluació única consistent en:
- Prova escrita (final) (100% de la nota). Constarà d'una o més preguntes relacionades amb la matèria impartida a classe. Inclourà, també, una activitat pràctica (estudi, interpretació i comentari de fonts diverses: textos, imatges, etc.).


A través d'aquestes activitats i de la prova escrita l'estudiant haurà de demostrar haver assumit els continguts generals de la matèria. Es tindrà en compte, també, la claredat expositiva i la precisió argumental, així com l'enriquiment del contingut de la matèria amb les lectures recomanades

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà NO PRESENTAT:
- l'alumne/a que no hagi realitzat cap de les proves d'avaluació.
- l'alumne/a que, malgrat haver realitzat part de les activitats de l'avaluació continuada, decideixi renunciar-hi, així com també a l'avaluació única. En aquest cas, caldrà informar-ne a la professora.

Avaluació única:
Prova escrita (100% de la nota). L'estudiant haurà de demostrar que ha assolit els continguts generals de la matèria a través d'una prova escrita en què s'avaluaran els continguts donats a classe. La prova inclourà la realització d'una activitat pràctica (anàlisi, interpretació i comentari de fonts diverses: textos, imatges, etc.).

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0, tant si s'opta per l'avaluació continuada, com si es decideix fer l'avaluació única.
L'opció de l'avaluació continuada obliga a l'alumne/a a presentar TOTES les activitats d'avaluació. Si l'alumne/a no presenta totes les activitats de l'avaluació continuada, s'entendrà que hi renuncia i que opta per l'avaluació única.

Les tutories en grup es faran virtualment, a hores convingudes.
Les tutories individuals es concretaran a hores convingudes preferiblement, el mateix dia que s'imparteix l'assignatura.

La comunicació amb l'estudiantat es portarà a terme a través dels canals oficials de la UdG.

En el cas que s'opti per l'avaluació única, es recomana a l'estudiant el seguiment i la realització de les diferents activitats pràctiques (avaluables, només, en el cas que s'opti per l'avaluació continuada) que es desenvoluparan al llarg del curs, profitoses per a una bona consolidació dels continguts.

Documentals i pel·lícules recomanades:
The human scale (2012)
Gran Horizonte (2013)
El vientre del arquitecto (1987)

• Art antic I. Proper orient
• Art antic II. Grècia i Roma
• Art Barroc
• Art contemporani I
• Art contemporani II
• Art del Renaixement
• Art i arquitectura a Espanya: les èpoques del Renaixement i del Barroc
• Art medieval hispànic
• Catedrals, monestirs i palaus
• Cultura contemporània I
• Cultures artístiques del món
• Geografia d'Europa
• Història antiga
• Història contemporània
• Història d'Amèrica Llatina contemporània
• Història de l'Art de la Baixa Edat Mitjana
• Història de l'art de l'Alta Edat Mitjana
• Història d'Espanya
• Història medieval
• Història moderna
• Història política i cultural