Estudia

• CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
• CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
• CE46- Adquirir, interpretar i posar en pràctica els coneixements instrumentals aplicats a la Història de l'Art (planimètrics i gràfics, fotografia i imatge en moviment, informàtics o materials propis de l'obra d'art)
• CE48- Comprendre i expressar en termes divulgatius i científics la naturalesa específica de l'arquitectura i / o l'urbanisme, de la teoria i de la història de tots dos camps de coneixement

1. Introducció al lèxic arquitectònic i els sistemes constructius: materials, estructures de suport i cobertes. El seu ús en distintes èpoques.

2. Característiques bàsiques de l'arquitectura i l’urbanisme de l'Antiguitat al segle XX: La ciutat antiga. La ciutat medieval. La ciutat del Renaixement. La ciutat del Barroc. La ciutat industrial. Les grans transformacions urbanes del segle XIX. L’urbanisme al segle XX.

• ASTENGO, Giovanni (1966). "Urbanistica" A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 541-642 (Vol.14). Fondazione Cini. Catàleg
• SALVATORI, M.; FERRARI, O.;BRUSCHI, A.; PONTUALE, L. (1965). "Strutture, elementi e tipi " A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 96-284 (Vol. 13). Fondazione Cini. Catàleg
• ZEVI, Bruno (1958). "Architettura" A: A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 615-700 (Vol. I). Fondazione Cini. Catàleg
• BENEVOLO, Leonardo (1972). Historia de la arquitectura del Renacimiento (2 vols.). Madrid: Taurus. Catàleg
• ROTH, Leland (1999). Entender la arquitectura : sus elementos, historia y significado. Gili. Catàleg
• PEVSNER, Nikolaus (1994). Breve historia de la arquitectura europea . Alianza. Catàleg
• BENEVOLO, Leonardo (1978). El diseño de la ciudad (5 vols.). Gili. Catàleg
• ZEVI, Bruno (1981). Saber ver la arquitectura : ensayo sobre la interpretación espacial de la arquit. Poseidón. Catàleg
• BENEVOLO, Leonardo ... [et al.] (1993). Principi e forme della città . Libri Scheiwiller. Catàleg
• TOURNIKIOTIS, Panayotis (2014). La historiografia de la arquitectura moderna (Pevsner, Kaufmann, Giedion,etc.). Barcelona: Reverté. Catàleg
• Rodà, Isabel (cop. 2014 ). Urbanisme i monumentalització : Roma i les ciutats a Catalunya . Barcelona: UOC. Catàleg
• Carreras Güell, Jordi ([1992] ). Arquitectura i urbanisme : (1860-1935) . Cassà de la Selva: Arxiu Municipal. Catàleg
• Harouel, Jean-Louis (1981 ). Histoire de l'urbanisme . Paris: Presses universitaires de France. Catàleg
• Harvey, David (2008 ). París, capital de la modernidad . Tres Cantos: Akal. Catàleg
• Hazan, Éric (2011 ). París en tensión : urbanismo e insurrección en la ciudad de la luz . Madrid: Errata Naturae. Catàleg
• Bohigas, Oriol (1963 ). Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme . Barcelona: Ed. 62. Catàleg
• Wiebenson, Dora Placzek, Adolf (1983 ). Architectural theory and practice from Alberti to Ledoux (2nd ed.). [S.l.]: Architectural Publications. Catàleg
• Tournikiotis, Panayotis (cop. 2014 ). La Historiografía de la arquitectura moderna : Pevsner, Kaufmann, Giedion, Zevi, Benevolo, Hitchcock, Banham, Collins, Tafuri (Ed. actualizada). Barcelona: Reverté. Catàleg
• Kaufmann, Emil (1963 ). L'Architecture au siècle des lumières : baroque et post-baroque en Anglaterre, en Italie et en France . Paris: Julliard. Catàleg
• Varriano, John (1990 ). Arquitectura italiana del Barroco al Rococó . Madrid: Alianza. Catàleg
• Frampton, Kenneth (cop. 2000 ). Le Corbusier . Madrid: Akal. Catàleg
• Pizza, Antonio (2002 ). Viena - Berlín : teoría, arte y arquitectura entre los siglos XIX y XX . Barcelona: Edicions UPC. Catàleg
• Schorske, Carl E (1981 ). Viena Fin-de-Siècle : política y cultura . Barcelona [etc.]: Gili. Catàleg
• Hernando, Javier (1989 ). Arquitectura en España, 1770-1900 . Madrid: Cátedra. Catàleg
• Berdoulay, Vincent Claval, Paul (2001 ). Aux débuts de l'urbanisme français : regards croisés de scientifiques et de professionnels : fins XIXe-début XXe siècle . Paris[etc.]: L'Harmattan. Catàleg
• Laurence, Ray (2011 ). The City in the Roman West, c. 250 BC-c. AD 250 . Cambridge [etc.]: Cambridge University Press. Catàleg
• Duret, L (2001 ). Urbanisme et métamorphoses de la Rome antique (2e tirage de la 2e édition). Paris: Les Belles Lettres. Catàleg
• Harris, W. Victor (1999 ). The Transformations of Urbs Roma in late antiquity . Portsmouth: Journal of Roman Archaeology. Catàleg
• Favro, Diane (1996 ). The Urban image of Augustan Rome . New York: Cambridge University Press. Catàleg
• Rykwert, Joseph (1985 ). La Idea de ciudad : antropología de la forma urbana en elMundo Antiguo . Madrid: Hermann Blume. Catàleg
• Greco, Emanuele (cop. 1999 ). La Città greca antica : istituzioni, società e forme urbane . Roma: Donzelli. Catàleg
• Bozzoni, Corrado (2006 ). L'architettura del mondo antico . Roma [etc.]: GLF editori Laterza. Catàleg
• Lloyd, Seton (1973 ). Arquitectura mediterránea prerromana . Madrid: Aguilar. Catàleg
• Oliver-Bonjoch i Oliver, Jesús (2004 ). Arquitectura i societat a la Roma imperial . Barcelona: Edicions UPC. Catàleg
• Duret, L (2001 ). Urbanisme et métamorphoses de la Rome antique (2e tirage de la 2e édition). Paris: Les Belles Lettres. Catàleg
• Marín Sánchez, Rafel (DL 2000 ). La Construcción griega y romana . Valencia: Universidad Politécnica de Valencia. Servicio de Publicaciones. Catàleg
• McKay, A. G (1998 ). Houses, Villas and Palaces in the Roman World . London: The Johns Hopkins University Press. Catàleg
• Gros, Pierre (cop. 1996 ). L'Architecture romaine : du début du IIIe siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire . Paris: Picard. Catàleg
• Gros, Pierre (1994 ). Storia dell'urbanística. Il mondo romano (3º ed.). Roma: Laterza. Catàleg
• Gerardo Boto Varela (2014). "Transformacions dels centres urbans des de l’Antiguitat Tardana. El policentris. Dins Pilar Giraldez, Marius Vendrell (Ed.), Centres històrics: el valor del context (, p. 25-45). patrimoni 2.0.
• BENITO MARTIN, Felix (2002). La Formación de la ciudad medieval : la red urbana en Castilla y León /. Junta Castilla y León. Catàleg
• Chueca Goitia, Fernando (1968). Breve historia del urbanismo. Madrid: Alianza. Catàleg
• Choay, Françoise (1970). El Urbanismo :. Barcelona: Lumen. Catàleg
• Braunfels, Wolfgang (1983). Urbanismo occidental. Madrid: Alianza. Catàleg
• Mínguez, Víctor (2006). Las Ciudades del absolutismo :. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. Catàleg
• García Vázquez, Carlos (2004). Ciudad hojaldre :. Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
• García Vázquez, Carlos (2016). Teorías e historia de la ciudad contemporánea. Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
• Weber, Max (1987). La Ciudad. Madrid: La Piqueta. Catàleg
• Morris, A.E.J (1984). Historia de la forma urbana :. Barcelona [etc.]: Gili. Catàleg

Activitats d'avaluació:

Es tindran en compte els coneixements adquirits per l'alumne, la capacitat d'expressar-los correctament, la consulta de bibliografia, l'ús correcte del vocabulari específic i la capacitat d'anàlisi i resolució dels plantejaments o temes proposats. Es demanarà que l'alumne demostri haver llegit i entès les lectures i els materials que se li suggeriran.
Avaluació continuada consistent en:

- Activitat pràctica en grup (20% de la nota). Activitat pràctica d’estudi, interpretació i comentari d’elements arquitectònics. Tindrà relació amb el primer bloc de continguts.

- Activitat pràctica individual (30% de la nota). Activitat pràctica d’estudi, interpretació i comentari de fonts diverses: textos, imatges, audiovisuals, etc... Tindrà relació amb el segon bloc de continguts.

- Prova escrita (50% de la nota). Constarà d'una o més preguntes relacionades amb els continguts impartits a classe. Es valorarà la capacitat d'expressar el coneixement dels continguts del temari de l'assignatura de forma clara, raonada i crítica.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà NO PRESENTAT la no realització de cap de les proves d'avaluació previstes.

Avaluació única:
Prova escrita que constarà de tres parts (100% de la nota):

1. Pregunta o preguntes a desenvolupar que abastaran la totalitat dels continguts de l'assignatura (50% de la nota).

2. Pregunta a desenvolupar d’estudi, interpretació i comentari de fonts diverses: textos, imatges, audiovisuals, etc... Tindrà relació amb el segon bloc de continguts (30% de la nota).

3. Pregunta a desenvolupar d’estudi, interpretació i comentari d’elements arquitectònics. Tindrà relació amb el primer bloc de continguts (20% de la nota).

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0 en el conjunt de les avaluacions

IA no permesa: no està permès l’ús d’eines d’IA en cap de les activitats d’avaluació de l’assignatura.

Presencials en l'horari que es proposarà a l'inici del curs i concertades amb el professor. Amb causa justificada, excepcionalment es podran programar virtuals.

A les hores concertades d'atenció de cada professor, a través de la plataforma del Moodle intern de l'assignatura (comunicats, avisos, novetats) i per correu electrònic.

Els materials presentats a l'aula pretenen ser un punt de partida. Està a disposició de l'alumnat una extensa i valuosa selecció bibliogràfica útil per ampliar l’abast dels continguts.