1. Què és la història cultural?
1.1. El concepte de cultura i la historicitat dels significats.
1.2. De la història de la cultura a la història de les pràctiques i les representacions.
1.3. Antecedents i renovacions: els Annales, la història de les mentalitats, el marxisme britànic i la història des de baix.
1.4. Cultura popular i cultura de les elits.
1.5. Fonts, escales i problemes d’interpretació. Autors, obres i espais de circulació del coneixement historiogràfic.
2. La microhistòria de Carlo Ginzburg
2.1. La reducció de l’escala d’observació com a procediment de recerca.
2.2. El formatge i els cucs: Menocchio, les lectures i la cultura popular al Friül del segle XVI. Fonts inquisitorials, mediacions i relacions de poder.
2.3. El paradigma indiciari i la construcció d’hipòtesis.
2.4. Singularitat, representativitat i context: què permet explicar un cas excepcional? Les relacions entre oralitat, cultura escrita i apropiació de les lectures.
3. Natalie Zemon Davis i El retorn de Martin Guerre
3.1. Identitat, impostura, família i comunitat a la França del segle XVI.
3.2. Els relats judicials com a font històrica.
3.3. Proves, silencis documentals i possibilitats historiogràfiques.
3.4. Els límits de la imaginació en la reconstrucció del passat. Relacions entre recerca, narració i representació cinematogràfica.
4. Robert Darnton i La gran matança de gats
4.1. La cultura dels artesans i els conflictes del món de la impremta al París del segle XVIII.
4.2. Ritual, humor, violència i significació simbòlica.
4.3. L’estranyament com a punt de partida de la recerca. Història i antropologia interpretativa: Clifford Geertz i la descripció densa.
4.4. De l’episodi al relat i del relat a la interpretació. Les crítiques a l’homogeneïtat dels codis culturals i als límits de l’explicació simbòlica.
5. La nova història cultural
5.1. La proposta de Lynn Hunt i la pluralitat de la nova història cultural.
5.2. Roger Chartier: representacions, pràctiques, apropiacions i materialitat de la lectura.
5.3. El gir lingüístic i el debat sobre narració, veritat i prova.
La mera assistència als debats no garanteix la seva avaluació; és necessari participar-hi.
Cada comentari de text tindrà un valor del 15% de la nota final.
Cal obtenir almenys un 4,0 sobre 10 a l’examen final. La recuperació de l’examen final mantindrà els mateixos resultats d’aprenentatge i criteris d’avaluació.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà No presentat en el cas de no realitzar alguna de les proves d'avaluació indicades i i en el cas d'absentisme a classe no justificat.
Avaluació única:
L’estudiantat que s’aculli formalment a l’avaluació única, d’acord amb la normativa vigent, farà una prova final recuperable sobre el conjunt del temari i de les lectures obligatòries. La prova inclourà una part de síntesi i argumentació (50%) i un comentari de text (50%).
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0