Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Determinisme, lliure albir i responsabilitat moral. Un dels debats que recorren la història de la filosofia és la qüestió de si el determinisme causal és compatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. En el curs ens centrarem en les diferents posicions contemporànies entorn d’aquest debat. ¿Per què aquest problema ha interessat tant a filòsofs de diverses tradicions i d’èpoques diferents? Per un costat, sembla inqüestionable que les persones tenim, en general, un grau important de llibertat en les nostres accions, malgrat la presència de factors que condicionen les nostres accions. A més, no sembla possible donar sentit a la manera que tenim les persones de relacionar-nos entre nosaltres, de viure en societat, sense el supòsit que, normalment, som responsables moralment de les nostres accions, i que, per tant, mereixem culpa i càstig per algunes accions nostres. Per un altre costat, el determinisme és una hipòtesi empírica sobre el món, de manera que la seva plausibilitat ha de ser confirmada o refutada per la ciència amb els seus procediments inductius. No podem saber a priori si la hipòtesi determinista és vertadera o si és falsa. Ara, suposem que el determinisme és incompatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. Si la hipòtesi determinista fos avalada pels resultats de la ciència, aleshores la nostra manera de concebre’ns a nosaltres mateixos com a éssers lliures i de relacionar-nos entre nosaltres sota el supòsit fonamental que normalment som moralment responsables de les nostres accions no tindria cap sentit. I la qüestió no és només com d’inquietant seria que, efectivament, la hipòtesi determinista fos, de fet, avalada per la ciència, sinó que el mer fet que el sentit d’un aspecte tan fonamental de les nostres pràctiques i de les nostres vides pugui dependre de la veritat o falsedat d’una hipòtesi empírica ja genera per si sol una enorme perplexitat filosòfica. Una condició perquè un agent sigui moralment responsable d’una acció seva és que l'acció ha de ser realitzada lliurement. Aquesta condició recull, si més no, alguns dels casos en els quals evitem culpar algú per determinada acció seva perquè ha estat realitzada compulsivament, sota coacció, o sota manipulació. Com que tots aquests casos tenen en comú que l’agent no podia fer altra cosa que el que va fer, una manera general d’expressar la condició de llibertat per la responsabilitat moral és la següent: una acció només pot ser lliure si l’agent té la possibilitat alternativa de fer alguna cosa diferent de la que de fet va fer. Però acceptar aquesta condició permet elaborar un argument contra la compatibilitat del determinisme amb el lliure albir i, consegüentment, amb la responsabilitat moral: si el determinisme causal és vertader, aleshores cap agent té mai la capacitat de fer alguna cosa diferent de la que de fet fa, i, per tant, cap agent és mai lliure en el sentit rellevant perquè pugui ser moralment responsable. Tant les diferents versions d’aquest argument incompatibilista, com la condició de les possibilitats alternatives que assumeix, han estat objecte d’abundant discussió a la literatura contemporània, i l’objectiu del curs és introduir la discussió i analitzar-ne diferents desenvolupaments. Alguns autors han posat en qüestió la condició de les possibilitats alternatives a partir dels coneguts exemples proposats per Frankfurt (1969) per tal de defensar el compatibilisme, i han apuntat una condició alternativa per la llibertat basada en cert tipus de control per part de l’agent de la seva acció. Altres autors han defensat posicions incompatibilistes a partir d’objeccions a la tesi que els casos de Frankfurt mostren la falsedat de la condició de les possibilitats alternatives, o bé especificant condicions alternatives per la llibertat basades en l’origen de l’acció les quals, argumenten, són incompatibles amb el determinisme causal.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
JUAN PAGES MARTINEZ
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG2- Comunicar-se oralment i per escrit de manera clara, coherent i correcta
  • CG4- Comunicar-se en alguna tercera llengua (anglès, francès, italià o alemany) en diferents formats i contextos sobre temes de la seva especialitat
  • CE11- Dominar les teories i els arguments centrals de l'antropologia filosòfica, la metafísica, l'Epistemologia, la Lògica, la Filosofia del Llenguatge, la Filosofia Moral, Política i de l'Art
  • CE14- Utilitzar oralment i per escrit, de manera correcta i crítica, la terminologia filosòfica especialitzada, així com les diverses tècniques del raonament filosòfic
  • CE15- Analitzar amb claredat, rigor i críticament arguments filosòfics, jutjant la seva coherència, força demostrativa i pertinència

Continguts

1. Determinisme, lliure albir i responsabilitat moral: introducció i conceptes bàsics

2. El llegat de l’època moderna al debat contemporani sobre el determinisme, el lliure albir i la responsabilitat moral

3. Responsabilitat moral i actituds reactives

4. Responsabilitat moral i possibilitats alternatives

5. L’argument incompatibilista de la conseqüència

6. Teories compatibilistes del lliure albir

7. Teories incompatibilistes del lliure albir

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Elaboració individual de treballs 0 50,00 0 50,00
Lectura / comentari de textos 0 10,00 0 10,00
Sessió expositiva 30,00 30,00 0 60,00
Sessió participativa 0 15,00 15,00 30,00
Total 30,00 105,00 15,00 150

Bibliografia

  • Clarke, Randolph (2003). Libertarian Accounts of Free Will. Oxford University Press.
  • Fischer, John Martin (1994). The Metaphysics of Free Will: An Essay on Control. Oxford: Blackwell Publishers. Catàleg
  • Fischer, John Martin and Mark Ravizza (1998). Responsibility and Control: A Theory of Moral Responsibility. Cambridge University Press.
  • Frankfurt, Harry (1969). Alternate Possibilities and Moral Responsibility. Journal of Philosophy,,
  • Frankfurt, Harry (1971). Freedom of the Will and the Concept of a Person. Journal of Philosophy,,
  • Kane, Robert (1996). The Significance of Free Will. Oxford University Press. Catàleg
  • O’Connor, Timothy (2000). Persons and Causes: The Metaphysics of Free Wil. Oxford University Press.
  • Pereboom, Derk (2001). Living Without Free Will. Cambridge University Press.
  • Strawson, P. F. (1962). Freedom and Resentment. Proceedings of the British Academy,,
  • van Inwagen, Peter (1983). An Essay on Free Will. Oxford University Press. Catàleg
  • Watson, Gary (1975). Free agency. Journal of Philosophy,, Catàleg
  • Watson, Gary (1987). Free Action and Free Will. Mind,,

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Classes participatives Es valorarà la capacitat d'identificar les tesis principals i d'analitzar els arguments filosòfics continguts en els textos, així com la capacitat de manejar conceptes tècnics i d'expressar-se oralment de manera correcta 10 No
Elaboració d'un assaig individual Es valorarà la pertinença i comprensió del conceptes emprats i les tesis debatudes, i la claredat en l'argumentació. 60
Comentari de textos Es valorarà la capacitat d'identificar les tesis principals i d'analitzar els arguments filosòfics continguts en els textos, així com la capacitat de manejar conceptes tècnics i d'expressar-se oralment de manera correcta 30 No

Qualificació

La nota final s'obtindrà a partir de les tres activitats d'avaluació. L'assaig tindrà que tindran un pes del 60%, el comentari de text un 30%, i la participació en les sessions participatives un pes del 10%





Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La qualificació serà NO PRESENTAT quan l'alumne hagi deixat de realitzar algun dels tres exercicis d'avaluació. En cas que hagi optat per l'avaluació única, la qualificació serà NO PRESENTAT si no presenta el treball.

Avaluació única:
Els estudiants que optin per avaluació única seran avaluats només a partir de l'assaig

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Les tutories seran setmanals, presencials o online

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

Quan les tutories siguin online, el canal serà el correu electrònic i la vídeoconferència

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
En cas que s'acabés passant a la modalitat 100% online, les classes expositives inicialment previstes per ser realitzades de manera presencial es realitzaran online.

Modificació de l'avaluació:
L'avaluació no es veurà modificada encara que el format del curs passi a ser 100% online.

Tutoria i comunicació:
En cas que es passi a modalitat 100% online, les tutories seran totes online, per correu electrònic i vídeoconferència.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.