Dades generals
-
Curs acadèmic:
- 2025
-
Descripció:
- Lliure Albir, Determinisme i Responsabilitat Moral. Un dels debats que recorren la història de la filosofia és la qüestió de si el determinisme causal és compatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. En el curs ens centrarem en les diferents posicions contemporànies en torn d’aquest debat. ¿Per què aquest problema ha interessat tant a filòsofs de diverses tradicions i d’èpoques diferents? Per un costat, sembla inqüestionable que les persones tenim, en general un grau important de llibertat en les nostres accions, malgrat la presència de factors que condicionen les nostres accions. A més, no sembla possible donar sentit a la manera que tenim les persones de relacionar-nos entre nosaltres, de viure en societat, sense el supòsit que, normalment, som responsables moralment de les nostres accions, i que, en conseqüència mereixem culpa i càstig per algunes accions nostres. Per un altre costat, sembla que no podem saber a priori si el determinisme causal (la tesi que tot esdeveniment del mon té una causa suficient) és vertadera o falsa. Ara, suposem que el determinisme és incompatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. Si la hipòtesi determinista fos avalada pels resultats de la ciència, aleshores la nostra manera de concebre’ns a nosaltres mateixos com a éssers lliures i de relacionar-nos entre nosaltres sota el supòsit fonamental que normalment som moralment responsables de les nostres accions no tindria cap sentit. I la qüestió no és només com d’inquietant seria que, efectivament, la hipòtesi determinista fos, de fet, avalada per la ciència, sinó que el mer fet que el sentit d’un aspecte fonamental de les nostres pràctiques pugui dependre de la veritat o falsedat d’una hipòtesi empírica ja genera per si sol una enorme perplexitat filosòfica.
Una condició perquè un agent sigui moralment responsable d’una acció seva és que aquesta acció ha de ser realitzada lliurement. Aquesta condició recull, si més no, alguns dels casos en els quals evitem culpar algú per determinada acció seva perquè ha estat realitzada compulsivament, o sota coacció, o sota manipulació. Com que tots aquests casos tenen en comú que l’agent no podia fer altra cosa que el que va fer, una manera general d’expressar la condició de llibertat sobre la responsabilitat moral és la següent: una acció només pot ser lliure si l’agent té la possibilitat alternativa de fer alguna cosa diferent de la que va fer. Però acceptar aquesta condició permet elaborar un argument contra la compatibilitat entre el determinisme i el lliure albir i, consegüentment la responsabilitat moral: si el determinisme causal és vertader, aleshores cap agent té mai la capacitat de fer alguna cosa diferent de la que de fet fa, i, per tant, cap agent és mai lliure en el sentit rellevant perquè pugui ser moralment responsable. Tant les diferents versions d’aquest argument incompatibilista, com la condició de les possibilitats alternatives que assumeix, han estat objecte d’abundant discussió a la literatura contemporània, i l’objectiu del curs és introduir la discussió i analitzar-ne diferents desenvolupaments. Alguns autors han posat en qüestió la condició de les possibilitats alternatives a partir dels coneguts exemples proposats per Frankfurt (1969) per tal de defensar el compatibilisme i proposant una condició alternativa per la llibertat basada en cert tipus de control per part de l’agent de la seva acció. Altres autors han defensat posicions incompatibilistes a partir d’objeccions a la tesi que els casos de Frankfurt mostren la falsedat de la condició de les possibilitats alternatives, o bé especificant condicions alternatives per la llibertat basades en l’origen de l’acció les quals, argumenten, són incompatibles amb el determinisme causal.
-
Crèdits ECTS:
- 6
-
Professor responsable:
- Antoni Defez Martin
Grups
Grup A
-
Durada:
- Anual
-
Professorat:
-
Idioma de les classes:
- Català (100%)
Competències
- CG4- Comunicar-se en alguna tercera llengua (anglès, francès, italià o alemany) en diferents formats i contextos sobre temes de la seva especialitat
- CG5- Treballar en equip i desenvolupar els rols propis del treball cooperatiu atenent els valors democràtics, de respecte mutu i de no discriminació
- CG8- Avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los
- CE12- Identificar les qüestions filosòfiques subjacents en qualsevol tipus de discussió i les possibles implicacions filosòfiques que se'n deriven
- CE13- Emprar doctrines filosòfiques històriques i contemporànies en els debats filosòfics actuals
Continguts
1. Els anys 20 del segle XX: Introducció
2. La subjectivitat del món en el Tractatus de Wittgenstein
3. Per què Russell no era cristià?
4. Heidegger: historicitat i irresponsabilitat del Dasein
5. La rebel·lió de les masses de Ortega i Gasset
Activitats
|
Tipus d’activitat |
Hores amb professor |
Hores sense professor |
Hores virtuals amb professor |
Total |
| Anàlisi / estudi de casos |
10,00 |
0
|
0
|
10,00 |
| Cerca i anàlisi d'informació |
0
|
68,00 |
0
|
68,00 |
| Exposició dels estudiants |
0
|
28,00 |
2,00 |
30,00 |
| Prova d'avaluació |
4,00 |
0
|
0
|
4,00 |
| Sessió expositiva |
35,00 |
0
|
0
|
35,00 |
| Tutories individuals |
3,00 |
0
|
0
|
3,00 |
|
Total |
52,00 |
96,00 |
2,00 |
150 |
Bibliografia
- Ludwig Wittgenstein (2020). Tractatus logico-philosophicus. Girona : La ela geminada.
- Bertrand Russell (2008). Per què no soc cristià?. L'Espill / Publicacions de la Universitat de València, (30),
- Martin Heidegger (2003). Ser y tiempo. Madrid: Trotta.
- José Ortega y Gasset (2009). La rebelión de las masas. Madrid: Austral.
- Antoni Defez (2020). Fronts oberts. Girona : La ela geminada.
Avaluació i qualificació
Activitats d'avaluació:
|
Descripció de l'activitat |
Avaluació de l'activitat |
% |
Recuperable |
| Elaboració de treballs i exposicions a classe |
Capacitat d'expressar correctament, oralment i per escrit, els continguts de l'assignatura |
20 |
No |
| Proves escrites |
Coneixement del continguts teòrics explicats al llarg de les classes i capacitat d'expressar-los correctament a partir de l'anàlisi de textos |
80 |
Sí |
Qualificació
Coneixement del continguts teòrics explicats al llarg de les classes i capacitat d'expressar-los correctament a partir de l'anàlisi de textos.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No realitzar alguna de les dues activitats d'avaluació
Avaluació única:
S'haurà de sol·licitar en el període establert pel calendari acadèmic. L'avaluació única, que consistirà només en una prova final sobre tot el temari, no comporta cap tipus de docència alternativa, i l'alumne o l'alumna s'haurà de preparar l'assignatura per compte propi. Les tutories, com en el cas de l'avaluació continuada, únicament serviran per tractar aspectes concrets i puntuals de la matèria.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
Tutoria
Al començament de curs s'anunciaran les hores i el dia de tutoria presencial i/o online.
Comunicació i interacció amb l'estudiantat
Sempre serà possible la comunicació via mail entre professor i alumnes.
Observacions
La present fitxa del pla 2009 conté errors greus no imputables al profressor responsable de l'assignatura: el descriptor no correspon als continguts i la relació de les competències amb les activitats formatives de vegades no és real. El professor no ha pogut modificar ni el descritor ni dites competències, ja que l'aplicatiu no li ho ha permès.
Aquesta assignatura tindrà la mateixa docència que l'assignatura del pla 2022 CURS MONOGRÀFIC I / 3102G03078, i els alumnes podran fer el seu seguiment a tavés de la pàgina moodle corresponent.
Modificació del disseny
Modificació de les activitats:
En cas que la docència esdevingués 100% virtual, totes les activitats de l'assignatura (exposicions teòriques, lectura i comentari de textos i exposicions dels alumnes) es realitzarien online. En aquest sentit es facilitarien a través de la pàgina moodel de l'assignatura els materials de les classes: resums, textos, qüestionaris, etc.
Modificació de l'avaluació:
En cas que la docència esdevingués 100% virtual, els exercicis d'avaluació consistiran en activitats (preguntes de relació i reflexió, dissertacions, comentaris de text, etc.) que els alumnes haurien de realitzar a casa i després enviar-los per internet al professor.
Tutoria i comunicació:
Les tutories i la comunicació amb el professor es realitzarà a través d'alguna de les plataformes on-line existents, o bé usant el correu electrònic de la facultat.