Estudia

• CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
• CG2- Comunicar-se oralment i per escrit de manera clara, coherent i correcta
• CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
• CE1- Analitzar els diferents gèneres periodístics des de diverses perspectives, acadèmica, professional i crítica
• CE2- Llegir, comprendre i analitzar críticament un discurs audiovisual, així com els principals mitjans i recursos escrits, audiovisuals i electrònics
• CE3- Detectar els canvis en la comunicació multimèdia i els futurs entorns tecnològics per adaptar-s'hi i utilitzar-los de forma ajustada
• CE4- Comprendre i analitzar la funció i el sentit dels mitjans de comunicació en el món contemporani
• CE7- Analitzar el món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats
• CE9- Analitzar i comprendre la realitat de les indústries culturals

1. Creació de contiguts per a webs i XXSS (Marcel Maas)

2. Projectes digitals multimedia (Pendent)

3. Marketing cultural (Rocio Fernendez)

4. Polítiques culturals a l'administració municipal: gestió cultural i comunicativa (O. Del Rio)

• Argenti, Paul (2014). Comunicación estratégica (1st edition): LID Editorial Catàleg
• Quinto, Federico Sabater (2017). Planificacio´n estrate´gica de la comunicacio´n en redes sociales. Barcelona, Spain: Editorial UOC Catàleg
• Jenkins, Henry (2015). Cultura transmedia : la creación de contenido y valor en una cultura en red. Barcelona: Gedisa. Catàleg
• Nicolás Ojeda, Miguel Ángel. Grandío, María del Mar (2012). Estrategias de comunicación en redes sociales : usuarios, aplicaciones y contenidos. Barcelona: Gedisa. Catàleg
• Darley, Andrew (2002). Cultura visual digital : espectáculo y nuevos géneros en los medios de comunicación. Barcelona [etc: Paidós. Catàleg
• Salmon, Christian (2016). Storytelling : la máquina de fabricar historias y formatear las mentes. Barcelona: Península. Catàleg
• Colbert, François. (2010). Marketing de las artes y la cultura (1a ed. en esta presentación). Barcelona: Ariel. Catàleg
• Ander-Egg, Ezequiel (2003). Política cultural a nivel municipal. . Zacatecas: Instituto Zacatecano de Cultura.
• Ahearne, J. (2001). French Cultural Policy Debates. A reader. Londres / New York: Routledge.: Routledge..
• Bayardo, R.; Lacarrieu, M (1999). La dinámica global/local. Cultura y comunicación: nuevos desafíos. Riobamba/Tucumán: Ciccus / La Crujía ("Signo").
• Berrio, J. (1990). Nivells de cultura i cultures europees. A: Diversos autors. La Política Cultural Europea. Una proposta des de Catalunya. . Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
• Brunner, José J. (1985). Políticas culturales y democracia: hacia una teoría de las oportunidades. Políticas culturales para la democracia.. . Santiago de Xile: CENECA.
• Canclini, Néstor (1987). Políticas culturales en América Latina. Mèxic: Grijalbo.
• Costa i Fernàndez, Lluís (2009). La Comunicació local.. Barcelona: UOC.
• Costa i Fernàndez, Lluís (2021). Premsa comarcal : la memòria de la vida quotidiana de Catalunya. . Barcelona: Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Catàleg.
• D'Angelo, Mario; Vespérini, Paul (1998) (1998). Politiques culturelles en Europe. Une approche comparative. Estrasburg: Éditions du Conseil de l'Europe.
• Diversos autors (1999). El final del salvaje. Naturaleza, cultura y política en la antropología contemporánea.. Santa Fe de Bogotà: CEREC/ICA.
• Diversos autors (2009). Compendio de políticas culturales - Documento de discusión (1a. ed.). . Colòmbia: Ministerio de Cultura.
• Escobar, Arturo; Álvarez, Sonia; Dagnino, Evelina (2001). Política cultural y cultura política. Bogotà: Tauros, ICANH.
• Fernández, Emiliano (1991). La Política cultural. Qué es y para qué sirve.. Gijón: Trea.
• Harvey, Edwin R. (1990). Políticas culturales en Iberoamérica y el mundo. Madrid: Tecnos.
• Jiménez, Lucina (2006). Políticas culturales en transición. Retos y escenarios de la gestión cultural en México. Mèxic: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes.
• Martinell, A. (2001). Diseño y elaboración de proyectos de cooperación cultural. Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI) ("Cuadernos de Iberoamérica". Madrid: OEI .
• Martinell, Alfons; López, Taína (2007). Políticas culturales y gestión cultural. Organum sobre los conceptos clave de la práctica profesional. Documenta Universitaria: Publicacions de la Càtedra UNE.
• Martinell, A. (2006). Hacia una nueva política cultural exterior. Revista ARI . Real Instituto Elcan, (127),
• Nivón, Eduardo (2006). La política cultural. Temas, problemas y oportunidades.. Mèxic: Conaculta ("Colección Intersecciones").. .
• Ochoa, Ana María (2003). Entre los deseos y los derechos. Un ensayo crítico sobre políticas culturales.. Bogotà: ICANH.
• Santcovsky, H. (1994). Los actores de la cultura. Barcelona: Hacer.
• Teixeira, José (2009). Diccionario crítico de política cultural: cultura e imaginario. Barcelona: Gedisa.
• Zubiría, S.Abello, I.; Tabares, M. (2001). Conceptos básicos de administración y gestión cultural. Madrid: OEI.

Activitats d'avaluació:

El criteri de qualificació és l'assoliment de les competències.
Cada professor especificarà les formes concretes d'avaluació.
Es recomana assistir a classe.

Si es detecta la realització fraudulenta (ús d'informació sense autorització, utilització d'informació falsa, utilització de dispositius no autoritzats, suplantació de la identitat, plagis totals o parcials, compra i venda de proves, pràctiques i treballs, etc) de qualsevol dels exercicis exigits en l’avaluació de l'assignatura, comportarà la no superació de l’assignatura, amb independència del procés disciplinari que es pugui seguir contra l’estudiant infractor.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No hi cap criteri específic, cada professor informarà sobre aquesta qüestió a l'inici del curs.

Avaluació única:
1. L’estudiant podrà acollir-se excepcionalment a l’avaluació única. En acollir-s’hi renuncia a l’avaluació continuada. L’avaluació única no pot comportar discriminació respecte l’avaluació continuada en relació amb la qualificació màxima que es pugui obtenir.
2. Perquè l’estudiant es pugui acollir a l’avaluació única, cal que ho sol·liciti dins dels terminis fixats i amb els procediments i criteris establerts per la Comissió de govern del centre.
3. L’avaluació única ha de poder garantir la superació dels objectius establerts a l’assignatura i pot comportar el requeriment d’assistència a determinades activitats presencials per a l’avaluació de determinades competències.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Les tutories es realitzaran presencialment i, si no és possible, a través de correu electrònic i de les plataformes virtuals proporcionades per la universitat.

Personalment i per correu electrònic.

A l'inici de cada tema es proporcionarà bibliografia i s'indicarà quina és de lectura obligatòria. Les dates d'entrega dels treballs que fixaran els docents s'han de respectar.