Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.-Descripció i diferenciació dels estudis de gènere i anàlisi de la seva influència en una reinterpretació del llegat cultural destinada a revalorar l'aportació femenina i a reconsiderar la cultura i l'art com formes de transmissió de la construcció social de la identitat.-Anàlisi i interpretació del món contemporani a partir dels referents i claus que aporta la Història.-Descripció i interpretació de l'evolució de les societats contemporànies observant l'homogeneïtzació derivada de la globalització, però també l'afirmació i perseverança d'identitats culturals diferenciades.
Crèdits ECTS:
12

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
MARGARIDA CASACUBERTA ROCAROLS  / MARCELA ISABEL LUCCI CARRERO  / DANIEL PITARCH FERNANDEZ
Idioma de les classes:
Català (50%), Castellà (50%)

Competències

  • CG2- Comunicar-se oralment i per escrit de manera clara, coherent i correcta
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CG6- Valorar les implicacions ètiques de les actuacions professionals, així com reconèixer la diversitat lingüística i cultural i respectar-la com a font de riquesa
  • CE4- Comprendre i analitzar la funció i el sentit dels mitjans de comunicació en el món contemporani
  • CE6- Integrar la perspectiva de gènere en les ciències socials
  • CE7- Analitzar el món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats

Continguts

1. HISTORIA DEL TIEMPO PRESENTE (Marcela Isabel Lucci Carrero/6 ECTS /1S /Castellano). Historia y Cultura en el siglo XX. Definiciones, fuentes y metodologías para estudiar el hombre en sociedad. 1.1. La década de 1910. Cultura y civilización. Pensamiento, arte y propaganda en guerra. 1.2. Los años '20. Comunicación, cultura y masas: el periodismo y la publicidad. 1.3. Los años '30. Comunicación, cultura y propaganda: el arte. 1.4. Los años '40. Comunicación y propaganda: "el otro". 1.5. Los años '50. Cultura y Guerra Fría: un nuevo paradigma cultural. 1.6. Los años '60. Comunicación, cultura y guerra mediática: Vietnam y el '68. 1.7. Los años '70. Crisis y cultura: nuevos actores sociales. 1.8. Los años '80. Cultura, convivencia y "Guerra de las Galaxias". 1.9. Los años '90: Comunicación, información y redes virtuales: puertas globales en el siglo XXI.

2. LES IDENTITATS EN EL MÓN GLOBAL. REPRESENTACIONS ARTÍSTIQUES I LITERÀRIES DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT EN LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA (Mita Casacuberta i Daniel Pitarch /6ECTS /2S / Català) Les identitats en el món global. 1. Identitats monstruoses. 1.1.La dona moderna com a identitat monstruosa. 1.2. La condició humana: entre la civilització i la barbàrie. 1.3. Resilients i redundants: la metàfora zombi. 2. L'individu sense atributs. 2.1. Exterminis. 2.2. Migracions. 2.3. Exilis. 3. Identitat i violència. 4. Tecnologia i identitat. 4.1 Vigilància i control: del panòptic als entorns connectats. 4.2 Llindars entre l'humà i l'artifical: dels autòmats a la intel·ligència artificial. 4.3 Altres metàfores tecnològiques

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 150,00 0 150,00 300,00
Total 150,00 0 150,00 300

Bibliografia

  • María Campillo (ed.) (2010). Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939. L'Avenç. Catàleg
  • Toby Iark (2000). Arte y propaganda en el siglo XX. La imagen política en la era de la cultura de . Madrid: Akal. Catàleg
  • Gisèle Freund, Gisèle (1993). La fotografía como documento social. México: Gustavo Gili. Catàleg
  • John Higgs (2015). Historia alternativa del siglo XX. Barcelona: Taurus.
  • Beatriz Peña Acuña, Beatriz (2014). La transmisión de valores a través del lenguaje cinematográfico . Madrid: Dykinson.
  • Eric Hobsbawm (1999). Historia del siglo XX, 1914-1991. Barcelona: Crítica. Catàleg
  • María Dolores Saiz (1999). “Propaganda e imagen: los orígenes del fotoperiodismo” (pp. 173-182). Comunicación Social nº 4.
  • Briggs, Assa i Clavin, Patricia. Historia contemporánea de Europa. (2000). Historia contemporánea de Europa.. Barcelona: Crítica. Catàleg
  • Aibar, Eduard. (2008). “Las culturas de Internet: la configuración sociotécnica de la red de redes”,. CTS 11-4 (2008), pp. 9-21,,
  • Álvarez, Felipe Andrés, Tirado Serrano, Francisco e Iñiguez Rueda, Lupicinio (2010). “¿Bajo las riendas del teléfono móvil? Control social, normalización y resistenc. Psicologia & Sociedade; 22 (2010), pp. 60-69,,
  • Archilés, Ferran (2010). “Sangre española. La ‘movida madrileña’ y la redefinición de la identidad nacio. Dins (Ed.), La nación de los españoles. Discursos y prácticas del nacionalismo español en la (, p. 437-462). UPV. Catàleg
  • Badenes Salazar, Patricia (2008). affiches y pintadas: la «verdadera» revolución del Mayo Francés del 68 affiches . Dossiers Feministes 12 (2008), 121-136,,, . Recuperat , a https://www.raco.cat/index.php/DossiersFeministes/article/view/140711
  • Bloch, Avital H. (2013). Betty Friedan: el trabajo de las mujeres, el liberalismo posterior a la Segunda . Signos Históricos, 30 (2013),, 64-106
  • Bretón-López, Juana y Buela-Casal, Gualberto (2005). Evaluación del efecto de las campañas publicitarias de prevención de VIH/SIDA en. Psicothema 17 (2005), 590-596,, Catàleg
  • Castells, Manuel (2009). Comunicación y poder. Alianza. Catàleg
  • Clark, Toby (2000). Arte y propaganda en el siglo XX. La imagen política en la era de la cultura de . Madrid: Ediciones Akal. Catàleg
  • Chaparro, Nina; Estefan Vargas, Soraya (2011). Imágenes de la diversidad. El movimiento de liberación LGTB tras el velo del cin. Culturales 14 (2011), pp. 57-86,, . Recuperat , a http://www.redalyc.org/pdf/694/69419240004.pdf
  • de la Nuez Santana, José Luis. (2015). Primera Guerra Mundial y sus efectos en el mundo artístico”, . Semiosfera 3 (2015), ,, . Recuperat , a https://e-revistas.uc3m.es/index.php/SEM/article/view/2452
  • de los Ríos, Patricia (1998). Los movimientos sociales de los años sesentas en Estados Unidos: un legado contr. Sociologica, 38 (1998), pp. 13-30,, . Recuperat , a http://www.redalyc.org/pdf/3050/305026670002.pdf
  • Enjuto Castellanos, Esther (1997). Stalin y el retrato oficial en la Unión Soviética De entreguerras. Ars Longa 7-8 (1996-1997), pp. 279-283,, . Recuperat , a https://www.uv.es/dep230/revista/PDF239.pdf
  • Fabregat Peredo, Mario (2012). Mayo del 68: una experiencia urbana. Contextos, 28 (2012), pp. 57-68,, . Recuperat , a http://www.umce.cl/joomlatools-files/docman-files/universidad/revistas/contextos
  • Freidenberg, Flavia (2012). Los medios de comunicación de masas: ¿también son actores. Campus,, . Recuperat , a https://campus.usal.es/~dpublico/areacp/materiales/Mediosdecomunicacion.pdf
  • Freund, Gisèle (2006). La fotografía como documento social. Barcelona: Editorial Gustavo Gili,.
  • Friedan, Betty (2009). La mística de la feminidad. València: PUV [1963] 2009, .
  • Figueiras Vidal, Aníbal. Comunicación, Información y Conocimiento. Recuperat , a http://www.tsc.uc3m.es/~fran/Cursos/AI/Documentacion/arfv.pdf
  • Mattelart, Armand (2004). Introducción a los estudios culturales. Barcelona: Paidós, 2004.. Catàleg
  • Higgs, John (2015). Historia alternativa del siglo XX.. Barcelona: Taurus, 2015..
  • Katz, Jorge y Hilbert, Martín (2003). Los caminos hacia una sociedad de la información en América Latina y el Caribe. Santiago de Chile: CEPAL.
  • Mattelart, Armand (2002). Historia de las teorías de la comunicación. Barcelona: Paidos, 2002. . Catàleg
  • Zubieta, Ana María (dir.). (2003). Cultura popular y cultura de masas. Conceptos, recorridos y polémicas. Paidós, Buenos Aires. Catàleg
  • Cedeño, Jannet A (2010). Arte y política. Entre propaganda y resistencia. Anuario colombiano de historia social y de la cultura, 37-2 ,,
  • de la Nuez Santana, José Luis. (2015). Primera Guerra Mundial y sus efectos en el mundo artístico”,. Semiosfera 3,,
  • Sánchez Medero, Rubén (2008). Campañas propagandísticas: su uso en la formación de la opinión pública. El caso. Zer 25 (2008), pp. 141-161,, . Recuperat , a http://www.ehu.eus/ojs/index.php/Zer/article/view/3582
  • Méndiz Noguero, Alonso (2008). “Diferencias conceptuales entre publicidad y propaganda: una aproximación etimol. Questiones Publicitarias, 12 (2008), pp. 43-61,, . Recuperat , a https://ddd.uab.cat/pub/quepub/quepub_a2007n12/quepub_a2007n12p43.pdf
  • Saiz, María Dolores (1999). Propaganda e imagen: los orígenes del fotoperiodismo. Comunicación Social, 4 (1999), pp. 173-182,, . Recuperat , a http://revistas.ucm.es/index.php/HICS/article/view/HICS9999110173A
  • Sonntag, Susan (2006). Sobre la fotografía. México: Alfaguara,. Catàleg
  • Puig, Acacio. (2011). La soledad del constructivismo soviético. Vanguardia cultural/vanguardia polític. Viento Sur 114 ,, . Recuperat , a http://cdn.vientosur.info/VScompletos/VS114_Puig_Constructivismo.pdf
  • Toca Fernández, Antonio (2016). Una enseñanza revolucionaria: los Vkhutemas de Moscú 1920-1930. Casa del tiempo de la Universidad Autónoma Metropolitana 25 (2016), pp 1-14 y 19,,
  • Solaz Frasquet, Lucía (2006). La sensibilidad expresionista. Dins (Ed.), la sensibilidad expresionista. . Recuperat , a http://www.biblioteca.org.ar/libros/151778.pdf
  • Tamayo Pozueta, Juan Daniel (2016). Fotografía y propaganda política: repercusiones en el arte de posguerra. Revista de Filología Románica 33 (2016), ,, . Recuperat , a https://revistas.ucm.es/index.php/RFRM/article/download/55880/50658 Catàleg
  • Núñez Rodríguez, Manuel (2008). La mujer-artista y sus circunstancias: Käthe Kollwitz. SEMATA, Ciencias Sociais e Humanidades 20 (2008), pp. 389-407,, . Recuperat , a https://minerva.usc.es/xmlui/bitstream/handle/10347/4534/pg_389-408_semata20.pdf
  • Rojas Olivera, Francisco (2013). Propaganda y cine nazi: sus intenciones y efectos en la sociedad durante el peri. Ensayos Contemporáneos. Creación y Producción en Diseño y Comunicación 55 (2013),,
  • Möller, Horst (2006). La República de Weimar. Una democracia inacabada. Madrid: Machado Grupo de Distribución,.
  • Mancebo Roca, Juan Agustín (2013). La organización de la locura. La dimensión artística del Tercer Reich. Recuperat , a https://previa.uclm.es/profesorado/juanmancebo/descarga/textos/organizaci%C3%B3n
  • Vega, Eugenio (2005). Jan Tschichold. Die neue Typographie. Paperback 0(2005), pp. 1-11,, . Recuperat , a www.artediez.com/paperback/home.htm
  • Kurz Muñoz (1991). El arte en Rusia. La era soviética. Valencia: Instituto del arte ruso y soviético. Catàleg
  • Enjuto Castellanos, Esther (1996). Stalin y el retrato oficial en la Unión Soviética De entreguerras. Ars Longa 7-8 (1996-1997), pp. 279-283,, . Recuperat , a https://www.uv.es/dep230/revista/PDF239.pdf
  • Moreno Cantano, Antonio César y López Zapico, Misael (2014). Propaganda del odio: las exposiciones anticomunistas en el Tercer Reich. Historia y Comunicación Social 19 (2014), pp. 171-192,, . Recuperat , a https://revistas.ucm.es/index.php/HICS/article/viewFile/47291/44341 Catàleg
  • Medina Núñez, Marta y Laso Meseguer, Laura. Una mentira repetida mil veces se transforma en una verdad’ La propaganda en la . Recuperat , a https://www.scribd.com/document_downloads/direct/32767796?extension=pdf&ft=15374
  • Martínez Ceballos, Verónica. Joseph Goebbels. Cartel y propaganda. Recuperat , a http://uvadoc.uva.es/handle/10324/22202
  • Mosse, George L (2001). La imagen del hombre. Madrid: Talasa.
  • Terz, J.. Qué es el Realismo Socialista. Recuperat , a https://www.raco.cat/index.php/convivium/article/viewFile/76307/98921
  • Pelaz López, José-Vidal (2008). “Cae el telón. El cine norteamericano en los Inicios de la Guerra Fría (1945-195. HAOL 15 (2008), pp. 125-136, ,, . Recuperat , a https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2546987
  • Guerra Gómez, Amparo (1997). El News Management como comunicación y propaganda institucional norteamericana d. “Historia y comunicación social 2 (1997), pp. 275-296, ,, . Recuperat , a https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2147460
  • Qualter, Terence H (1994). Publicidad y democracia en la sociedad de masas. . Barcelona: Paidós, 1994..
  • Niño, Antonio y Montero, José Antonio (2012). Introducción. Dins (Ed.), Niño, Antonio y Montero, José Antonio (eds.), Guerra Fría y Propaganda. Estados (, p. 13-47). Madrid: Biblioteca Nueva, .
  • Hobsbawm, Eric (1999). Gente poco corriente. Resistencia, rebelión y jazz.. Barcelona: Crítica, 1999.. Catàleg
  • Gutiérrez, Esther. El Movimiento Hippie: Woodstock, 1969. Recuperat , a https://www.academia.edu/7287562/El_Movimiento_Hippie_Woodstock_1969_2007
  • Gómez Gutiérrez, Juan José (2016). suprematismo y revolución. Arte Moderno y política contemporánea. kriterion, Belo Horizonte, 134 (2016), pp. 485-504,, . Recuperat , a http://www.scielo.br/pdf/kr/v57n134/0100-512X-kr-57-134-0485.pdf
  • Puleo García (2007). Lo personal es político el surgimiento del feminismo radical. Dins (Ed.), Álvarez, Miguel y Amorós Puente, Celia (coords.), Teoría feminista: de la ilustr. Madrid: Minerva. Recuperat , a http://www.mujeresenred.net/IMG/article_PDF/article_a2061.pdf
  • G. Aguiar, Jóse Carlos (1998). “¡Ámame por ser bello! Masculinidad=cuerpo+eros+consumo”. Revista de Estudios de Género. La ventana, núm. 8, diciembre-, 1998, pp. 269-284,,
  • Ruiz de Larramendi Herranz, María. Imágenes de una revolución: la caída del muro de berlín en los medios de comun. Recuperat , a https://uvadoc.uva.es/bitstream/10324/13786/1/TFG-N.280.pdf
  • Revuelta, Gemma, Pérez, Núria, (2002). El sida en los medios de comunicación Análisis comparativo de El País, La Vangua. Quarq 24(2002), pp. 1-10,, . Recuperat , a https://www.raco.cat/index.php/Quark/search/results?query=el+sida+en+los+medios+
  • Grimonprez, Johan (2010). El mando a distancia: sobre el zapping, los encuentros en la tercera fase y las . Dins (Ed.), en Ester Capdevila (ed.), ¿Estáis listos para la televisión?, . Barcelona: MACBA, 2010, pp. 37-62. Recuperat , a https://www.macba.cat/uploads/20111125/ready4tv_cas.pdf
  • Luz Ruelas, Ana (2010). El teléfono celular y las aproximaciones para su estudio. Comunicación y Sociedad 14 (2010),,, . Recuperat , a http://www.redalyc.org/pdf/346/34615372006.pdf
  • Millan Paredes, Tatiana (2004). De la comunicación de masas al individuo digital. Comunicar Revista Científica de Comunicación y Educación 23 (2004), ,, 83-87
  • Thompson, John B (2005). La nueva visibilidad. Papers 78 (2005), pp. 11-29,, . Recuperat , a https://www.raco.cat/index.php/Papers/article/view/40271/40559
  • Vila Oblitas, José Roberto y Guzmán Parra, Vanesa F (2011). El cine de ciencia ficción como reflejo de la paranoia anticomunista de la socie. Admira 3 (2011), pp. 155-174, ,, . Recuperat , a https://idus.us.es/xmlui/bitstream/handle/11441/76223/b08024_a711b4f354d44519818
  • Marta Peirano i Sonia Bueno (ed). (2009). El rival de Prometeo. Impedimenta.
  • Thomas Y. Levin, Ursula Frohne i Peter Weibel (ed) (2002). CTRL [SPACE]. Rhetorics of Surveillance from Bentham to Big Brother. MIT.
  • Crary, Jonathan (2015). 24/7 :. Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Foucault, Michel (1979). Vigilar y castigar :. Madrid [etc.]: Siglo XXI. Catàleg
  • Huxley, Aldous (1982). Un Món feliç. Barcelona: Hogar del Libro. Catàleg
  • Orwell, George (2005). 1984. Badalona: Sàpiens. Catàleg
  • Steyerl, Hito (2012). Los condenados de la pantalla. Caja Negra.
  • Turkle, Sherry (2011). Alone Together. Why We Expect More from Technology and Less from Each Other . Basic Books.
  • Berga, Miquel (2018). Lenguaje político y posverdad. Dins (Ed.), El poder y la palabra. 10 ensayos sobre lenguaje, política y verdad. (, p. 00). Debate.
  • Srnicek, Nick (2018). Capitalismo de plataformas. Caja Negra.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
HISTORIA DEL TIEMPO PRESENTE: Dos exàmens, un de presencial, un altre a distància (si escau)

Encert de les respostes 40
HISTORIA DEL TIEMPO PRESENTE.
Presentació, discussió i anális de les problemàtiques de cada tema
Calidad de las presentaciones 5 No
HISTORIA DEL TIEMPO PRESENTE: Participació a classes pràctique amb discusió de temes específics Participación 5 No
LES IDENTITATS EN EL MÓN GLOBAL. Presentació, discussió i anàlisi de problemàtiques relacionades amb els temes 1, 2 i 3 Qualitat del treball 20 No
LES IDENTITATS EN EL MÓN GLOBAL. Presentació, discussió i anàlisi de problemàtiques relacionades amb el tema 4. Qualitat del treball 20 No
LES IDENTITATS EN EL MÓN GLOBAL. Classes pràctiques amb discussió de temes específics. Nivell de participació 10 No

Qualificació

HISTORIA DEL TIEMPO PRESENTE: El criteri d'avaluació és l'assoliment de les competències.
Avaluació continuada d'assistència i participació en les classes.
Es faran 2 exàmens escrits, dos a cada semestre del curs.
No es compensen les notes per a fer mitjana si ens els exàmens no s'assoleix un mínim de 4.0
A final de curs es farà un examen de recuperació de les parts suspeses.
Es donarà informació més específica al començament del curs.

LES IDENTITATS EN EL MÓN GLOBAL (M. Casacuberta i D. Pitarch):
El criteri d'avaluació és l'assoliment de les competències.
Avaluació continuada d'assistència i participació en les classes.
Avaluació continuada de les tasques proposades d'acord amb el desenvolupament de les dues parts del mòdul.
Aquestes tasques seran comunicades a l'inici del mòdul.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentat l'estudiant que no es presenti a cap activitat d'avaluació

Avaluació única:
HISTORIA DEL TIEMPO PRESENTE:
Examen de l'abast total del mòdul. La modalitat d'aquesta prova serà la mateixa que les dels exàmens d'aquest mòdul de l'assignatura.

LES IDENTITATS EN EL MÓN GLOBAL (M. Casacuberta i D. Pitarch):
Una única prova escrita que serà proposada i avaluada pels dos professors del mòdul.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

HISTORIA DEL TIEMPO PRESENTE:
Durant tot el curs.
Presencials: 2 hores setmanals, i horaris a convenir.
Virtuals (si escau): 2 hores setmanals, i horaris a convenir.

LES IDENTITATS EN EL MÓN GLOBAL (M. Casacuberta i D. Pitarch):
En l'horari d'atenció a l'estudiant del docent es podrà fer tutoria tant presencial com virtual (en aquest cas, caldrà demanar-ho prèviament per correu electrònic per enviar l'enllaç).
També hi ha la possibilitat de concertar tutories en horaris a convenir.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

HISTORIA DEL TIEMPO PRESENTE:
Durant tot el curs: Tutoria presencial a la Facultat de Lletres,Correu electrònic institucional, Moodle, GoogleMeet

LES IDENTITATS EN EL MÓN GLOBAL (M. Casacuberta i D. Pitarch):
La comunicació amb l'estudiant es farà per mitjà del Moodle i/o correu electrònic de la UdG. Les classes virtuals es faran a través de l'aplicatiu que proporciona l'UdG (en l'actualitat: GoogleMeet)

Observacions

El percentatge de la llengua vehicular (50% castellà / 50% catlà) fa referència a les llengües vehiculars dels dos mòduls de l'assignatura: HISTORIA DEL TIEMPO PRESENTE / LES IDENTITATS EN EL MÓN GLOBAL.

El contingut d'aquesta fitxa és orientatiu i podrà ser esmenat, previ coneixement de l'alumnat matriculat i/o si les circumstàncies del curs així ho exigissin.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
HISTORIA DEL TIEMPO PRESENTE:
ACTIVITATS DOCENTS EN CAS D'ESCENARI DE VIRTUALITAT:
Escenari presencial/virtual: una classe presencial i una classe en línia al mateix dia i horari de la classe presencial, d'acord amb el calendari del curs 2020-21.
Escenari solament virtual: dues classes en línia als mateixos dies i horaris de les classes presencials, d'acord amb el calendari del curs 2020-21.
Es continuarà amb els continguts de les unitats del programa de l'assignatura.
Si escau, es penjaran al Moodle els texts obligatoris per a cada unitat.

LES IDENTITATS EN EL MÓN GLOBAL (M. Casacuberta i D. Pitarch):
En el cas d'haver d'adaptar la docència a un model 100% virtual, es mantindrà l'horari de classe i es faran les classes en línia.
En alguns casos es proposaran lectures o visionats previs que es comentaran en l'horari de classe.

Modificació de l'avaluació:
HISTORIA DEL TIEMPO PRESENTE: Avaluació en cas d'escenari de virtualitat.
AVALUACIÓ CONTINUADA:
- Es continuarà amb aquesta modalitat durant les classes en línia
EXÀMENS:
-Es duran a terme els dos exàmens prevists, durant el primer semestre, en dates a convenir al començament del curs 2020-2021.
-Les proves, d'avaluació individual, les faran els alumnes a casa seva.
-Els alumnes tindran al seu abast la bibliografia obligatòria, la qual han de consultar i fer sevir a les respostes.
-La prova ha de ser contestada INDIVIDUALMENT. Es farà servir l'eina anti plagi disponible al Moodle per verificar la redacció individual de cada examen.
-Els alumnes disposaran de 3 (TRES) dies per a contestar cada examen. Les proves es lliuraran penjant-les'hi al Moodle.
Com que els exàmens es faran al domicili dels estudiants, les preguntes avaluaran especialment la comprensió de premisses, l'anàlisi de problemàtiques,i la capacitat d'expressió.
-Seguint les indicacions d'ICEBERG UdG (https://iceberg.udg.edu/avaluacio-en-linia/), a causa que els exàmens seran a domicili, i com a control de la preparació individual de les respostes, cal acompanyar l'examen amb una foto dels esborranys fets durant la preparació de les respostes.
EXÀMENS DE RECUPERACIÓ al final del curs:
-La modalitat serà la mateixa que la feta servir als exàmens de l'assignatura.
-La prova ha de ser contestada INDIVIDUALMENT. Es farà servir l'eina anti plagi disponible al Moodle per verificar la redacció individual de cada examen.


LES IDENTITATS EN EL MÓN GLOBAL (M. Casacuberta i D. Pitarch):
En cas que la docència hagi de ser virtual, es continuarà mantenint l'avaluació continuada de l'assistència i la participació activa en les classes, i de les tasques proposades que siguin d'avaluació i que seran comunicades a l'inici del mòdul.

Tutoria i comunicació:
HISTORIA DEL TIEMPO PRESENTE: en cas d'escenari de virtualitat.
2 hores setmanals. També es poden convenir d'altres reunions individuals i grupal, i tractar qualsevol altre tema mitjançant correu electrònic de la docent.

LES IDENTITATS EN EL MÓN GLOBAL (M. Casacuberta i D. Pitarch):
La comunicació amb l'alumnat serà via Moodle, correu electrònic i videotrucada a través de les aplicacions proporcionades o recomanades per la UdG.
Es mantindrà el mateix horari de tutoria, però es potenciaran les tutories en hores convingudes.