Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2023
Descripció:
Introducció a la història cultural i científica occidental. Se n'assenyalaran les etapes i se n'estudiaran les fites fonamentals. Es prestarà particular atenció a les convergències i divergències majors entre els àmbits científic, tecnològic, literari, artístic i filosòfic.
Crèdits ECTS:
12

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
  • CG2- Comunicar-se oralment i per escrit de manera clara, coherent i correcta
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CG6- Valorar les implicacions ètiques de les actuacions professionals, així com reconèixer la diversitat lingüística i cultural i respectar-la com a font de riquesa

Continguts

1. MÓN ANTIC

          1.1. Del mite als inicis del coneixement científic

          1.2. Filosofia i ciència al món antic

          1.3. Cristianisme i paganisme

2. ÈPOCA MEDIEVAL

          2.1. L'herència dels clàssics i les institucions medievals

          2.2. Cultura cortesana i cultura clerical

          2.3. Ciència i fe

3. EDAT MODERNA

          3.1. El gir antropològic del pensament modern. L'humanisme

          3.2. La revolució científica, de Copèrnic a Newton

          3.3. El fenomen religiós

          3.4. El pensament polític

4. ÈPOCA CONTEMPORÀNIA

          4.1. L'adveniment de la societat industrial

          4.2. Evolucionisme, genètica i l'origen de l'home

          4.3. Conflictes i tenebres del segle XX

          4.4. Els límits del coneixement científic

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Cerca i anàlisi d'informació 0 252,00 0 252,00
Prova d'avaluació 3,00 45,00 0 48,00
Total 3,00 297,00 0 300

Bibliografia

  • Burke, Peter (2005). ¿Qué es la historia cultural?. Barcelona: Paidós. Catàleg
  • Lindberg, David C (cop. 2002 ). Los Inicios de la ciencia occidental : la tradición científica europea en el contexto filosófico, religioso e institucional (desde el 600 a.C. hasta 1450) . Barcelona [etc.]: Paidós. Catàleg
  • Terricabras, Josep Maria Colomer, Eusebi (2009 ). Pensament filosòfic i científic modern (2a ed.). Barcelona: UOC Universitat Oberta de Catalunya. Catàleg
  • Hall, A. Rupert (1985 ). La Revolución científica : 1500-1750 . Barcelona: Crítica. Catàleg
  • Barona, Josep Lluís (1998 ). Història del pensament biològic . [València]: Universitat de València. Catàleg
  • Barona, Josep Lluís (2003 ). La Ilustración y las ciencias : para una historia de la objetividad . València: Universitat de València. Catàleg
  • Koyré, Alexandre (1984 ). Del mundo cerrado al universo infinito . Madrid: Siglo XXI. Catàleg
  • Farrington, Benjamin (1992 ). Ciencia y filosofía en la Antigüedad (3ª ed.). Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Bottéro, Jean (2004 ). Mesopotamia : la escritura, la razón y los dioses . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Bravo, Gian Mario (cop. 1998 ). El Primer socialismo : temas, corrientes y autores . Madrid: Akal. Catàleg
  • Azúa, Félix de (1992 ). Baudelaire y el artista de la vida moderna . Pamplona: Pamiela. Catàleg
  • De Paz, Alfredo (1992 ). La Revolución romántica : poéticas, estéticas, ideologías. Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Duby, Georges (1983 ). Los Tres órdenes o lo imaginario del feudalismo (2ª ed.). Barcelona: Argot. Catàleg
  • Finley, M. I. (Moses I.) (1992). Los Griegos de la antigµedad . Barcelona: Labor. Catàleg
  • Gilson, Etienne (1965). La Filosofía en la Edad Media : desde los orígenes patrísticos hasta el fin del . Gredos. Catàleg
  • Gombrich, E. H. (Ernst Hans), (2000). Breu història del món . Empúries. Catàleg
  • Hazard, Paul (1985). El Pensamiento europeo en el siglo XVIII . Alianza. Catàleg
  • Hazard, Paul (1988). La Crisis de la conciencia europea (1680-1715) . Alianza. Catàleg
  • Kraye, Jill (1996). The Cambridge companion to Renaissance humanism . Cambridge University Press. Catàleg
  • Le Goff, Jacques (1986). Los Intelectuales en la Edad Media . Gedisa. Catàleg
  • MacKenney, Richard (1996). La Europa del siglo XVI : expansión y conflicto . Akal. Catàleg
  • Mocek, Reinhard (1995). Socialismo revolucionario y darwinismo social. Akal. Catàleg
  • Munck, Thomas (1994). La Europa del siglo XVII : 1598-1700. Akal. Catàleg
  • Pirenne, H. (1978). Mahoma y Carlomagno. Alianza. Catàleg
  • Rico, Francisco (1993). El sueño del humanismo. Alianza. Catàleg
  • Vilanova, Evangelista (1989). Història de la teologia cristiana . Herder. Catàleg
  • Pórtulas, Jaume i Sergi Grau (2012). Saviesa grega arcaica. Barcelona: Adesiara. Catàleg
  • Ferrer Gràcia, Joan, 1965- (2011 ). El Pensament presocràtic : fragments i testimonis : de Tales a Demòcrit . Girona: Ela Geminada. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Prova escrita S'avaluarà el coneixement dels continguts del programa mitjançant una prova consistent en 70 preguntes de resposta breu. 100

Qualificació

Durant el període d'exàmens del mes de juny es realitzarà una prova d'avaluació única consistent en un examen escrit de 70 preguntes de resposta breu.

Per a cadascun dels 14 temes que componen el programa es proposaran 5 preguntes (5 x 14 = 70).

Cada resposta correcta valdrà 0,14 punts. La qualificació de l'examen s'obtindrà de l'aplicació de la fórmula (x / 9,8) x 10 = P, on x és la puntuació obtinguda per l'estudiant (0,14 x tantes respostes com hagi encertat) i P el resultat final obtingut.

Les respostes incorrectes o les preguntes que es deixin de respondre no restaran cap punt.

Els estudiants que no es presentin a aquesta prova o s'hi presentin però la suspenguin podran presentar-se a la prova de recuperació, que també es realitzarà durant el període d'avaluació del mes de juny de 2024.

Com el primer examen, la prova de recuperació també consistirà en 70 preguntes de resposta breu, 5 per a cadascun dels 14 temes que componen el programa.

Si algun estudiant no pot realitzar alguna de les dues proves d'avaluació (primer examen o recuperació) per una causa justificada i pot acreditar documentalment aquesta circumstància, se li permetrà fer l'examen en una altra data, també en el període d'avaluació del mes de juny. Es consideraran causes justificades, principalment, les laborals i de salut. El professor responsable de l'assignatura es reserva la facultat de resoldre si altres circumstàncies poden ser igualment considerades causes justificades.

D'acord amb el que preveu la normativa d'avaluació de la Universitat de Girona, si es detecta la realització fraudulenta (ús d'informació sense autorització, utilització d'informació falsa, utilització de dispositius no autoritzats, suplantació de la identitat, plagis totals o parcials, compra i venda de proves, pràctiques i treballs, etc.) de qualsevol dels exercicis exigits en l’avaluació de l'assignatura, això tindrà com a conseqüència la no superació de l’assignatura, amb independència del procés disciplinari que es pugui seguir contra l’estudiant infractor.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Obtindrà la qualificació de No presentat l’estudiant que no assisteixi ni al primer examen del mes de juny ni a la prova de recuperació (també dins la convocatòria de juny de 2024) i no hagi pogut acreditar documentalment la seva absència per raons justificades.

Avaluació única:
Atès que l'assignatura es pot matricular només en oferta tècnica, tots els estudiants seran avaluats en una prova única. La prova consistirà en un únic examen final que abraçarà la totalitat de la matèria de l’assignatura. Atès que aquesta prova valdrà el 100% de la nota, en cas de suspendre-la, l'estudiant tindrà dret a una nova prova de recuperació.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0, és a dir, caldrà haver encertat la resposta d'un mínim de 35 de les 70 preguntes plantejades.

Tutoria

Al llarg del curs, el professor de l'assignatura oferirà cinc sessions de tutoria col·lectiva semi-presencial adreçades al conjunt dels estudiants matriculats a l'assignatura.

En la primera tutoria es presentarà el programa de l'assignatura i el material bibliogràfic que l'estudiant convé que utilitzi per preparar-se l'assignatura. Tindrà lloc el divendres, 29 de setembre, entre les 8h i les 9:30h, en una aula pendent de determinar i, virtualment, mitjançant l'enllaç de Meet que es proporcionarà oportunament.

Les altres quatre es dedicaran a aclarir dubtes sobre cadascun dels quatre períodes que componen el programa (època antiga, medieval, moderna i contemporània). El calendari d'aquestes quatre sessions serà el següent:

1) Època antiga. Divendres 24 de novembre de 2023, de 8h a 9:30h, en una aula pendent de determinar i, virtualment, mitjançant l'enllaç de Meet que es proporcionarà oportunament.

2) Època medieval. Divendres, 19 de gener de 2024, de 8h a 9:30h, en una aula pendent de determinar i, virtualment, mitjançant l'enllaç de Meet que es proporcionarà oportunament.

3) Època moderna. Divendres, 15 de març de 2024, de 8h a 9:30h, en una aula pendent de determinar i, virtualment, mitjançant l'enllaç de Meet que es proporcionarà oportunament.

4) Època contemporània. Divendres, 10 de maig de 2024, de 8h a 9:30h, en una aula pendent de determinar i, virtualment, mitjançant l'enllaç de Meet que es proporcionarà oportunament.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

El professor facilitarà els aclariments que els estudiants necessitin en les diverses sessions de tutoria col·lectiva semi-presencial programades al llarg del curs (vegeu l'apartat anterior, "Tutoria"), que també s'enregistraran i es penjaran al Moodle de l'assignatura.

Si algun estudiant necessita ser atès en una tutoria individual (presencial o virtual), ho sol·licitarà per correu electrònic al professor (oriol.ponsati@udg.edu)

Observacions

Es recomana als estudiants assistir a les sessions de tutoria, preferentment i en la mesura que els sigui possible de manera presencial, per poder plantejar els dubtes que tinguin en relació amb la preparació de l'assignatura.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.