1. TEMA 1: INTRODUCCIÓ I NOCIONS BÀSIQUES. (1r semestre)
1.1. Què és la filosofia del llenguatge? 1.11 De què tracta la filosofia del llenguatge. 1.12 El gir lingüístic. 1.13 L’enfocament lògico-semàntic i l’enfocament pragmàtic. 1.14 Relacions amb altres disciplines.
1.2. Conceptes bàsics. 1.21 Signes tipus i signes exemplar. 1.22 Ús i menció de signes. Llenguatge-objecte i metallenguatge. 1.23 Oracions, enunciates, proferències i proposicions. 1.24 Sintaxi, semàntica i pragmàtica.
2. TEMA 2: LA FILOSOFIA DEL LLENGUATGE DE G. FREGE.(1r semestre)
2.1. Perfil biogràfic i filosòfic.
2.2. El programa logicista. 2.21 El problema de la fonamentació de la matemática: Frege davant l’empirisme, el formalisme i el psicologisme matemàtics. 2.22 La concepció fregeana de l’analiticitat i la tesi logicista. 2.23 El fracàs del programa logicista: la paradoxa de Russell i el teorema de Gödel.
2.3. El principi de composicionalitat i el principi del context. 2.31 El principi de composicionalitat: el fenomen de la productivitat i la sistematicitat lingüístiques. 2.32 El principi del context en Frege 2.33 Recepció del principi del context. 2.34 La qüestió de la compatibilitat d’ambdós principis.
2.4. L’anàlisi funcional del llenguatge. 2.41 La distinció entre funció i objecte. 2.42 Expressions funcionals. 2.43 Conceptes de primer ordre i conceptes d’ordre superior. 2.44 L’anàlisi de quantificadors, expressions numèriques i del predicat d’existència. 2.45 El problema de la unitat del judici.
2.5. La distinció entre sentit i referència. 2.51 Sentit i referència per a termes singulars. 2.52 L’argument de les identitats informatives. 2.53 Generalització de l’argument. 2.54 Sentit i referència per a enunciats. 2.55 Tesis de Frege sobre el sentit i la referència. 2.56 L’antipsicologisme semàntic de Frege.
2.6. La teoria de la referència indirecta. 2.61 Contextos referencialment opacs: estil directe, indirecte, atribucions d’actituds proposicionals i contextos modals. 2.62 La referència indirecta. 2.63 Actituds "de dicto" i "de re".
3. TEMA 3: LA TEORIA DE LES DESCRIPCIONS DE B. RUSSELL. (1r semestre)
3.1. Perfil biogràfic i filosòfic.
3.2. Preliminars. 3.21 Russell davant de Frege: les proposicions russellianes. 3.22 El problemes de la primera teoria semántica de Russell.
3.3. La teoria de les descripcions. 3.31 Els tres trencaclosques de la denotació. 3.32 L’anàlisi de les descripcions definides i indefinides. 3.33 La doctrina dels símbols incomplets. 3.34 Solucions als tres trencaclosques de la denotació. 3.35 Intervencions primàries i secundàries de les descripcions. 3.36 Anàlisi dels enunciats d’atribució d’actituds proposicionals i dels enunciats modals.
3.4. La filosofia de l’atomisme lògic. 3.41 Descripcions encobertes i noms lògicament propis. 3.42 La distinció entre coneixement directe i coneixement per descripció. 3.43 El principi del coneixement directe.
3.5. Crítics de la teoria de les descripcions. 3.51 Significat i presuposició: Strawson. 3.52 Usos atributius i usos referencials de descripcions: Donnellan.
4. TEMA 4: QUINE I LA INDETERMINACIÓ DE LA TRADUCCIÓ (2n semestre).
4.1. Naturalisme i empirisme
4.2. Els dos dogmes de l’empirisme
4.3. Elements bàsics del conductisme quineà
4.4. Traducció radical
4.5. Inescrutabilitat de la referència i indeterminació de la traducció.
5. TEMA 5: LA CONCEPCIÓ GRICEANA DEL SIGNIFICAT (2n semestre).
5.1. La teoria de l’acció racional de Davidson
5.2. Austin
5.2.1. Emissions realitzatives i constatatives
5.2.2. Teoria dels actes de parla
5.3. Grice.
5.3.1. Significat natural i significat no natural
5.3.2. Significat ocasional del parlant
5.3.3. Significat lingüístic.
5.4. Lewis i Schiffer: convencions i significat lingüístic.