Estudia

• Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
• Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
• Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
• Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
• Capacitat de gestionar i ordenar informació
• Coneixement d'altres cultures i atenció a la diversitat
• Responsabilitat i qualitat en el treball
• Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
• Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques
• Capacitat per transmetre informació, oral, escrita i visual sobre els continguts propis del món de la cultura.

• Capacitat d’anàlisi i síntesi
• Capacitat de reflexió i de raonament crític
• Habilitats de docència
• Habilitats de recerca
• Aprenentatge autònom
• Capacitat d’interpretació de textos de diverses èpoques i tradicions
• Habilitat per construir arguments i comprendre l’alteritat
• Capacitat d’examinar i resoldre problemes
• Capacitat per assolir un nivell introductori sobre les temàtiques principals de l’antropologia filosòfica.
• Foment de les habilitats relacionades amb la lectura i el comentari de textos d’antroplogia filosòfica.

1. INTRODUCCIÓ

          1.1. Anàlisi de la pregunta antropològica

2. EL CIUTADÀ GREC I LA POLIS

          2.1. El gir antropològic

          2.2. La societat grega

          2.3. Política i antropologia en Plató i Aristòtil

          2.4. Religió, mitologia i tragèdia

3. TEOCENTRISME MEDIEVAL

          3.1. La Ciutat de Déu i la Cristiandat

          3.2. Interpretacions bíbliques de la "imago Dei"

4. LA CONSTRUCCIÓ DEL SUBJECTE MODERN

          4.1. La dignitat de l'home en el Renaixement

          4.2. El nou paradigma de la revolució científica

          4.3. Dels "animals-màquina" de Descartes a "L'home màquina" de La Mettrie

5. DE LA MORT DE DÉU A LA MORT DE L'HOME

          5.1. L. Feuerbach: alienació religiosa i reducció antropològica

          5.2. K. Marx: materialisme històric, alienació econòmica i revolució

          5.3. F. Nietzsche: de la mort de Déu al superhome

          5.4. La mort de l'home i la crisi del subjecte

• Bernal, John D (1997). Historia social de la ciencia (7ª ed). Barcelona: Península.
• Bréhier, Émile (1998-2002). Història de la filosofia. Madrid [etc.]: Tecnos [etc.].
• Copleston, Frederick C (2001). Historia de la filosofía (6a ed). Barcelona: Ariel.
• Eliade, Mircea (1999). Historia de las creencias y las ideas religiosas. Barcelona [etc.]: Paidós.
• Ferrater Mora, Josep (1994). Diccionario de filosofía (Ed., rev., aum. y actualizada). Barcelona: Ariel.
• Geymonat, Ludovico (cop. 1998). Historia de la filosofía y de la ciencia. Barcelona: Crítica.
• Hauser, Arnold (1969). Historia social de la literatura y el arte. Madrid: Guadarrama.
• Puig, Irene de, Terricabras, Josep Maria (DL 1990). Textos de filosofia, : Ergo: COU (2a ed). Barcelona: Vicens Vives.
• Reale, Giovanni, Antiseri, Dario (1988). Historia del pensamiento filosófico y científico. Barcelona: Herder.
• Jaeger, Werner (1971). Paideia, : los ideales de la cultura griega. México: Fondo de Cultura Económica.
• Dodds, E. R (1985). Los Griegos y lo irracional (4ª ed). Madrid: Alianza.
• Bowra, C. M (1974). La Atenas de Pericles. Madrid: Alianza.
• Alsina Clota, Josep (1983). Comprendre la Grècia clàssica. Barcelona: Teide.
• Festugière, André-Jean (1986). La Esencia de la tragedia griega. Barcelona: Ariel.
• Lesky, Albin (2001). La Tragedia griega. Barcelona: El Acantilado.
• Pomeroy, Sarah B (1990). Diosas, rameras, esposas y esclavas, : mujeres en la antigüedad clásica (2ª ed). Madrid: Akal.
• Flacelière, Robert (1989). La Vida cotidiana en Grecia en el siglo de Pericles. Madrid: Temas de hoy.
• Alegre Gorri, Antonio (1986). La Sofística y Sócrates, : ascenso y caída de la polis. Barcelona: Montesinos.
• Crombie, I. M (1979). Análisis de las doctrinas de Platón. Madrid: Alianza.
• Reale, Giovanni (1985). Introducción a Aristóteles. Barcelona: Herder.
• García Gual (1986). La filosofiía helenística. Madrid: Cincel.
• Caro Baroja, Julio (1991). La Aurora del pensamiento antropológico, : la antropología en los clásicos griegos y latinos (2ª ed). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
• Cardini, F (1990). El Hombre medieval. Madrid: Alianza.
• Le Goff, Jacques (1969). La Civilización del Occidente medieval. Barcelona: Juventud.
• Bloch, Marc (1987). La Sociedad feudal. Madrid: Akal.
• Gilson, Etienne (1965). Las Metamorfosis de la ciudad de Dios. Madrid [México]: Rialp.
• García-Junceda, José Antonio (1987). La Cultura cristiana y San agustín. Madrid: Cincel.
• Florez, R. (1958). Las dos dimensiones del hombre agustiniano. Madrid: _.
• Metz, J.B. (1972). Antropología cristiana; sobre la forma de pensamiento de tomas de Aquino.. Sígueme.
• García Gómez, Mercedes Caridad (1996). Hombre y naturaleza, : apuntes sobre la antropología renacentista. Alicante: Universidad de Alicante.
• Pico della Mirandola, G. (2001). Discurs sobre la dignitat de l'home. Barcelona: Ed. 62.
• Mínguez Pérez, Carlos (1986). De Ockham a Newton, : la formación de la ciencia moderna. Madrid: Cincel.
• Eliade, Mircea (1991). El Mito del buen salvaje. [Buenos Aires]: Almagesto.
• Farrington, B. (1971). F. Bacon, filósofo de la revolución industrial. Madrid: Ayuso.
• Gontier, Th. (1998). De l'homme à l'animal: Montaigne et Descartes ou les paradoxes de la philosophie. París: Vrin.
• Hazard, Paul (1941). La Crisis de la conciencia europea, : 1680-1715. Madrid: Pegaso.
• Shapin, Steven (cop. 2000). La Revolución científica, : una interpretación alternativa. Barcelona [etc.]: Paidós.
• Hall, A. Rupert (1985). La Revolución científica, : 1500-1750. Barcelona: Crítica.
• Morey, Miquel (1987). El Hombre como argumento. Barcelona: Anthropos.
• Reynoso, Carlos (1998). Corrientes en antropología contemporánea. Buenos Aires: Biblos.
• Todorov, Tzvetan (1991). Nosotros y los otros, : reflexión sobre la diversidad humana. México [etc.]: Siglo XXI.
• García Bacca, Juan David (1982). Antropología filosófica contemporánea, : diez conferencias, 1955. Barcelona: Anthropos.
• Stevenson, Leslie (1981). Siete teorías de la naturaleza humana (4ª ed). Madrid: Cátedra.
• Amengual i Coll, Gabriel (1980). Crítica de la religión y antropología en Ludwig Feuerbach, : la reducción antropológica de la teología como paso del idealismo al materialismo. Barcelona: Laia.
• Lubac, Henri de (1967). El Drama del humanismo ateo (2ª ed). Madrid: Espasa.
• Mondolfo, Rodolfo (1973). El Humanismo de Marx (2ª ed. corr. y aument). México: F.C.E.
• Conill, J. (1996). K. Marx: l'humanisme marxista. Bilbao: Ega Donostiarra.
• Plamenatz, John (1986). Karl Marx y su filosofía del hombre. México: Fondo de Cultura Económica.
• Sánchez Meca, Diego (1989). En torno al superhombre, : Nietzsche y la crisis de la modernidad. Barcelona: Anthropos Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Murcia.
• Morey, Miquel (cop. 1993). Friedrich Nietzsche, : una biografía. Castelldefels, Barcelona: Archipiélago.
• Jiménez Moreno, Luis (1983). Hombre, historia y cultura, : desde la ruptura innovadora de Nietzsche. Madrid: Espasa-Calpe.
• Sloterdijk, Peter (cop. 2000). El Pensador en escena, : el materialismo de Nietzsche. Valencia: Pre-Textos.

Activitats d'avaluació:

Criteris generals:

- El nivell d'implicació i de participació activa en les classes magistrals.
- L'interès, la constància i el progrés en el procés d'aprenentatge.


Criteris específics:

Vegeu "Avaluació de les activitats".

L'assignatura demana la participació activa de l'estudiant des de principi de curs, tant en les classes teòriques com en les diverses activitats programades. L'avaluació contínua exigeix aquesta implicació.

Per seguir correctament el desenvolupament del curs, l'estudiant necessita uns bons apunts, però haurà d'aprofundir i completar el contingut de les classes magistrals amb la consulta de bibliografia secundària (cf. bibliografia bàsica) i amb les lectures obligatòries.

LECTURES OBLIGATÒRIES

Primera part del curs:

- Tucídides, "Discurs fúnebre de Pèricles", dins Història de la guerra del Peloponès (dossier fotocòpies).
- Eurípides, Bacants (dossier f.).
- Plató, República (fins 474c).
- Aristòtil, Política (fragments, dossier f.).
- H. Marín, La invención de lo humano. La construcción sociohistórica del individuo, Iberoamericana, Madrid, 1997, pp. 47-76.

- Bíblia (fragments, dossier f.).


Segona part del curs:

- Pico della Mirandola, Discurs sobre la dignitat de l'home, Eds. 62, Barcelona, 2001, pàgs. 57-104.
- Descartes (fragments, dossier f.).
- Feuerbach, (fragments, dossier f.).
- Marx i Engels (fragments, dossier f.).
- Nietzsche (fragments, dossier f.).