Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2013
Descripció:
Continuació del estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:

Competències

  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
  • Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
  • Capacitat de gestionar i ordenar informació
  • Responsabilitat i qualitat en el treball
  • Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes

Altres Competències

  • Obres literàries de l’edat moderna és una assignatura troncal de segon cicle de la llicenciatura de Filologia Catalana que consta en el pla acadèmic amb sis crèdits. No és una assignatura d’història de la literatura a la manera de l’assignatura de literatura moderna de primer cicle, sinó que consta d’un seguit de temes monogràfics sobre diferents textos o gèneres literaris, preferiblement de prosa i poesia. Té com a objectiu final reforçar la formació de l’alumne en qüestions com mètrica, estrofisme, retòrica, lèxic i morfologia antics, etc., i, sobretot, en el comentari de textos literaris en general. D’aquí que prengui la forma d’una assignatura amb un enfocament pluridisciplinar. Obres literàries de l’edat moderna fa una aproximació eclèctica, des de molts vessants, a l’obra literària: interpretació, anàlisi formal, anàlisi mètrica i retòrica, estudi de fonts i recepció, elements de literatura general i comparada, etc. No sempre es poden aplicar totes aquestes anàlisis; això depèn de l’obra en qüestió, però en tots els casos es mira d’enfocar-la des de tots els angles possibles. En tot cas, l’objectiu és l’anàlisi profunda i diversificada d’uns pocs textos literaris. L’acostament al text se sol fer mitjançant tres cercles concèntrics: l’estudi diacrònic del gènere en què s’inscriu l’obra en qüestió (orígens i evolució, característiques principals, autors i obres més destacats), tractat molt sumàriament; la descripció del context sincrònic del nostre text, de forma també succinta; i –la part més important– l’anàlisi i comentari del text.

Continguts

1. El diàleg renaixentista: Cristòfor Despuig i "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa"

2. Èpica renaixentista: "Lepant" de Joan Pujol

3. Poesia barroca

4. Entre el barroc i el rococó: L’obra de Francesc Tagell

5. La tragèdia neoclàssica: "Lucrècia" de Joan Ramis

6. La ruptura amb l’edat moderna: Aribau i les seves trobes a "La pàtria"

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 49,00 35,00 84,00
Cerca i anàlisi d'informació 0 20,00 20,00
Elaboració individual de treballs 0 20,00 20,00
Lectura / comentari de textos 0 8,00 8,00
Prova d'avaluació 7,00 6,00 13,00
Tutories de grup 20,00 0 20,00
Total 76,00 89,00 165

Bibliografia

  • Valsalobre, Pep, Rossich, Albert, (2007). Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
  • Despuig, Cristòfor (1996). Los Col loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Barcelona: Curial.
  • Solervicens, Josep (1988). Els Països Catalans i Espanya, : ser o no ser: conflictes político-lingüístics al segle XVI. València: Eliseu Climent.
  • Carré, Antònia, Solervicens, Josep (1996). Jaume Roig i Cristòfor Despuig, : dos assaigs sobre cultura i literatura dels segles XV i XVI. Barcelona [etc.]: Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Secció de Literatura [etc.].
  • Solervicens, Josep (1997). El Diàleg renaixentista, : Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • Josep ROMEU I FIGUERAS (1994). Un passatge dels Col•loquis tortosins de Cristòfor Despuig. Dins (Ed.), Lectura de textos medievals i renaixentistes (, p. 231-267). Institut de Universitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de M.
  • Balsalobre, Pep (1995). Joan Pujol: una lectura contrareformista d’Ausiàs Marc. Estudi General, (14), 105-135 Catàleg
  • Miralles, Eulàlia (2008). Muses i Fama: notes per a la lectura del Lepant de Joan Pujol. Dins E. Miralles i J. Malé (ed.) (Ed.), Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX) (, p. 11-38). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum.
  • Miralles, E.; Valsalobre, P. (2010). From Lluís Joan Vileta to Joan Pujol: Latin and Vernacular Poetry on the Battle . Dins Barry Taylor i Alejandro Coroleu (Ed.), Humanism and Christian Letters in Early-Modern Iberia (1480-1630) (, p. 159-172). Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing.
  • Poesia catalana del barroc : antologia (2006). Bellcaire d'Empordà: Vitel·la.
  • El Barroc català : 1987 : Girona, Rafanell Vall-Llosera, August, Rossich, Albert (1989). El Barroc català, : actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Albert ROSSICH (1989). Renaixement, manierisme i barroc en la literatura catalana. Dins (Ed.), Actes del Vuitè Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, II (, p. 149-179). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Rossich, Albert (1990). La literatura catalana entre el barroc i el romanticisme. Caplletra, (9), 35-57 Catàleg
  • Tagell, Francesc (1971). Relació de la mort de Climent XII i de l’elecció de Benet XIV (1740) (Joan Mascaró). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana .
  • Tegell, Francesc (1989). Poema anafòric. Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Catàleg
  • Busquets, Loreto (1988). Lucrècia, de Joan Ramis i Ramis. Dins (Ed.), Miscel•lània d’homenatge a Enric Moreu-Rey, vol. I (, p. 335-370). Barcelona: AILLC / Societat Onomàstica / Universitat de Barcelona / Publicacions de l’Abadi. Catàleg
  • Ferrer, Antoni-Lluc (1987). La Patrie imaginaire. La projection de ‘La Patria’ de B.C. Aribau (1832) dans la. Aix-en-Provence: Université de Provence. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Examen final de caràcter teoricopràctic, al qual es pot assistir amb els apunts i tota classe de materials que l’alumne consideri convenients.
Exercicis escrits breus sobre algunes de les lectures de l’assignatura.
Exercicis de control d'alguna de les lectures.
Comentari de textos individualment, en equip, debat
Exposicions orals

Qualificació

Es faran dues proves escrites, una per als tres primers temes i una altra per als restants.
Aportació de les diferents activitats a la nota final:
examen: 60 %
resta d'activitats: 40 %
Aquesta distribució es mantindrà en les dues convocatòries. Si alguna de les notes de curs (exercicis i examen) és inferior a 4, s'haurà de recuperar a la segon convocatòria, encara que el promig global superi el 5.
S’avaluarà la participació de l’alumne en les classes.
L’execució de treballs de curs és voluntària. La nota d’aquests només pot repercutir positivament en la nota final, sempre i quan l’assignatura hagi estat aprovada segons l’avaluació exposada.


* En els treballs i exàmens, per cada error de normativa es restarà un 0,1.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Per aprovar l'assignatura és obligatori fer els exercicis proposats i superar l'examen. Es considerarà no presentat aquell que no faci l'examen o no presenti els exercicis proposats.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.