Estudia

• Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
• Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
• Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
• Capacitat de gestionar i ordenar informació
• Responsabilitat i qualitat en el treball
• Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes

• L'objectiu principal d'aquesta assignatura és resseguir cronològicament, històricament i críticament l'evolució de la prosa novel·lística catalana a partir de la lectura de cinc novel·les d'alguns dels autors més representatius d'aquest període històric. La novel·la catalana de postguerra presenta un conjunt d'obres literàries de gran interès i inclou la producció d'alguns dels noms més importants del cànon literari català contemporani (Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Josep Pla, Pere Calders, Xavier Benguerel, Agustí Bartra o Sebastià Juan Arbó, per només esmentar-ne uns quants de ben distants, tant estèticament com ideològicament). No obstant tot això, la novel·la d'aquest període històric encara està, en el seu conjunt, relativament poc estudiada. D'altra banda, si bé el període ja és prou llunyà per observar-lo amb la necessària perspectiva històrica i la indispensable distància metodològica, el conjunt de la prosa novel·lística catalana, tant la de l'exili com la publicada a l'interior, tant la novel·la estrictament de postguerra com la més psicològica o costumista, conserva indubtablement un atractiu innegable que facilita que els estudiants percebin les novel·les com a atractives i properes a les seves vivències reals.

1. La immediata postguerra: 1939, «grau zero de la cultura catalana»

          1.1. La primera postguerra: 1939-1946.

          1.2. L'exili interior i la cultura catalana en la clandestinitat. Grups i revistes.

          1.3. La diàspora i l'escriptor català. L'edició a l'exili.

2. La sortida de la clandestinitat i la creació d'un nou mercat literari en català (1946-1951)

          2.1. La relativa obertura del règim franquista. Condicionanats polítics.

          2.2. La cultura catalana tolerada. La revista Destino. Evolució de Josep Pla.

          2.3. Els nous corrents novel·lístics. Existencialisme, "tremendismo" i la novel·la de la condició humana.

3. Els primers anys seixanta i l'expansió de la novel·la.

          3.1. La lluita per la normalitat de la cultura catalana. Les noves editorials.

          3.2. Reinterpretacions i noves lectures del realisme. Una nova generació de novel·listes.

          3.3. L'eclosió de la novel·la catalana: Rodoreda i Villalonga.

Activitats d'avaluació:

Tipus d'exàmens:
La qualificació de l'assignatura es basarà en un examen final, en què es posarà a prova la capacitat d'anàlisi i interpretació de les obres estudiades per part dels/les estudiants, i en un treball obligaotori sobre una de les novel·les estudiades.

* En els treballs i exàmens, per cada error de normativa es restarà un 0,1.

LECTURES OBLIGATÒRIES
Durant el curs, s'han de llegir obligatòriament les novel·les següents:

—Joaquim AMAT-PINIELLA, K. L. Reich, Barcelona, Club Editor, 1965 [Barcelona, Edicions 62, 2001]
—Josep PLA, El carrer Estret, Barcelona, Edicions Destino, 2001.
-Mercè Rodoreda, El carrer de les Camèlies, Barcelona, Club editor, 2009.
—Jesús Moncada, Camí de sirga, Barcelona, la Butxaca, 2012.
-Jaume Cabré, Les veus del Pamano, Barcelona, Proa, 2010.