Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
Formació bàsica en la descripció de la llengua catalana des d'una perpectiva històrica. Teoria i pràctica del català.
Crèdits:
9
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Francesc Feliu Torrent

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dl 9:30-11:00, dc 9:30-11:00
Pràctiques d'aula1 dl 9:30-11:00, dc 9:30-11:00

Competències

  • Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
  • Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
  • Capacitat de gestionar i ordenar informació
  • Responsabilitat i qualitat en el treball
  • Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
  • Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques

Altres Competències

  • Habilitat en l’ús de la terminologia pròpia de la disciplina.
  • Habilitat en l’ús dels recursos i instruments bàsics de la disciplina.
  • Capacitat d’anàlisi lingüística.
  • Capacitat d’anàlisi de textos.
  • Coneixement dels principals corrents, autors i obres
  • Consolidació de la pràctica de la lectura i de l’escriptura

Continguts

1. La Gramàtica Històrica, la llengua i la història. Aproximació a la idea del canvi lingüístic i als principis bàsics de la Gramàtica Històrica. El sentit d'aquesta assignatura.

2. Caracterització de la llengua catalana en el transcurs de la seva història:

          2.1. El català és una llengua romànica. El llatí vulgar de la Tarraconense i la seva ubicació en el conjunt romànic.

          2.2. Entre el llatí i el català. Els indicis de l’època preliterària. Els altres dialectes romànics del domini català.

          2.3. Els primers textos escrits en llengua catalana. Aspecte lingüístic, vacil·lacions, processos no conclosos, formes residuals o arraconades. El problema de la relació amb l'occità: gènere, registre, identitat nacional.

          2.4. La gran expansió del català i la formació de la llengua literària. L’aportació lingüística de Ramon Llull. La maduresa de la prosa del XIV i el XV. L’elaboració culta de la sintaxi al final de l’Edat Mitjana.

          2.5. La integració a Espanya i a l’Imperi. Els nous reptes culturals de l'època moderna. La modificació de les convencions gràfiques. L’afloració de trets dialectals. L'abast real de la influència castellana abans i després de la modernització de l'Estat

          2.6. La llengua a partir del segle XIX. Efectes de la penetració efectiva del castellà. Codificació, unificació ortogràfica i manipulació de la "realitat" lingüística.

          2.7. L’aplicació dels criteris de Pompeu Fabra. Els escriptors i la llengua literària. L'estat de la llengua durant el franquisme i en la democràcia.

3. L'estudi de la llengua dels documents històrics.

          3.1. Presentació dels instruments bàsics per a l'anàlisi dels textos històrics: gramàtiques històriques, diccionaris etimològics i dialectals, bases de dades informatitzades.

          3.2. Caracterització bàsica de la fonètica històrica catalana

          3.3. Caracterització bàsica de la morfologia històrica catalana

4. Comentari lingüístic de textos catalans: proposta de model d’anàlisi

          4.1. Textos de l’edat mitjana

          4.2. Textos de l’edat moderna

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Cerca i anàlisi d'informació 0 7,00 7,00
Elaboració individual de treballs 0 25,00 25,00
Lectura / comentari de textos 1,00 30,00 31,00
Prova d'avaluació 3,00 25,00 28,00
Sessió expositiva 23,50 11,00 34,50
Sessió participativa 30,00 7,00 37,00
Sessió pràctica 30,00 45,00 75,00
Sortida de camp 7,50 2,00 9,50
Tutories de grup 6,00 0 6,00
Total 101,00 152,00 253

Bibliografia

  • Coromines, Joan (1988). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (5a ed). Barcelona: Curial [etc.].
  • Alcover, Antoni M (1993). Diccionari català-valencià-balear, : inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals. Palma de Mallorca: Moll.
  • Badia i Margarit, Antoni M (1984). Gramàtica històrica catalana (2a ed). València: Tres i quatre.
  • Moll, Francesc de B (1991). Gramàtica històrica catalana. València: la Universitat.
  • Enciclopèdia de la llengua catalana (2001). Barcelona: Edicions 62.
  • Bruguera i Talleda, Jordi (1986). Història del lèxic català (2a ed). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Colón, Germà (1993). El Lèxic català dins la Romània. València: Universitat de València.
  • Colón, Germà (1978). La Llengua catalana en els seus textos. Barcelona: Curial.
  • Coromines, Joan (1976-1977). Entre dos llenguatges. Barcelona: Curial.
  • Coromines, Joan (1997). Lleures i converses d'un filòleg (5a ed). Barcelona: Club Editor.
  • Ferrando, Antoni, Nicolás, Miquel (1997). Panorama d'història de la llengua (2a ed). València: Tàndem.
  • Gulsoy, Joseph (1993). Estudis de gramàtica històrica. València [etc.]: Institut Universitari de Filologia Valenciana [etc.].
  • Marcet i Salom, Pere (1991). Història de la llengua catalana (2a ed). Barcelona: Teide.
  • Martí i Castell, Joan, Navarro Gómez, Pere, Pradilla Cardona, Miquel Angel (1990). Comentari lingüístic de textos, : teoria i pràctica. Barcelona: Columna.
  • Martí i Castell, Joan (DL 1990). Gramàtica històrica, : problemes i mètodes. [València]: Universitat de València.
  • Martí i Castell, Joan, Moran i Ocerinjauregui, Josep (1986). Documents d'història de la llengua catalana, : dels orígens a Fabra. Barcelona: Empúries.
  • Moran i Ocerinjauregui, Josep (1994). Treballs de lingüística històrica catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • Moran i Ocerinjauregui, Josep, Rabella i Ribas, Joan Anton (2001). Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa.
  • Nadal, Josep M, Prats, Modest (1982-1996). Història de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62.
  • Rasico, Philip D (1982). Estudis sobre la fonologia del català preliterari. Montserrat: Publicacions de l'Abadia.
  • Rasico, Philip D (1993). Estudis i documents de lingüística històrica catalana. Barcelona: Curial.
  • Ruiz, Francesc, Sanz, Rosa, Solé i Camardons, Jordi (1997). Història social i política de la llengua catalana (2ª ed). València: Eliseu Climent.
  • Mediaeval Catalan linguistic texts (1965). Oxford: Dolphin Book.
  • Tavani, Giuseppe (cop. 1994). Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62.
  • Väänänen, Veikko (1988). Introducción al latín vulgar (3ª ed., rev. y corregida). Madrid: Gredos.
  • Veny, Joan (2001). Llengua històrica i llengua estàndard. València: Universitat de València.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes en què es requerirà de la participació activa dels estudiants, i en què es pretén fomentar llur intuïció lingüística natural per racionalitzar després diferents fenòmens lingüístics retrospectius. El professor prendrà nota de les intervencions a classe dels estudiants, espontànies o forçades per la seva interpel·lació directa. Aquestes anotacions, juntament amb el control d'assistència que hi durà a terme també regularment, de forma aleatòria, incidiran en la qualificació final de l'assignatura.
Elaboració i entrega de 5 exercicis pràctics, encarregats pel professor i relacionats amb el contingut de les classes pràctiques. Els exercicis pràctics seran avaluats durant el curs (i es requerirà de repetir-los, si és el cas), i incidiran directament en la qualificació de l'assignatura (suposaran el 50% de la nota).
Prova d'avaluació corresponent a la part 2 del temari, sobre la contextualització històrica de la llengua catalana. Aquesta prova, que es durà a terme al final del curs, contindrà qüestions de diversa mena (algunes preguntes breus, un tema a desenvolupar) i la seva qualificació suposarà el 50% de la nota de l'assignatura.

Qualificació

La qualificació de l'assignatura s'obté de la següent manera:

* 5 exercicis pràctics de comentari lingüístic
de textos = 50% de la nota (1 punt cada exercici)

* Prova d'avaluació final = 50% de la nota

* Les anotacions sobre l'assistència i les intervencions a classe (obligatòries), podran fer augmentar o rebaixar fins a 1'5 punts la nota final.

* En els treballs i exàmens, per cada error de normativa es restarà un 0,1.


Per aprovar l'assignatura s’haurà d’obtenir, com a mínim, un 4 de cada una de les dues parts (examen i exercicis pràctics). El grau de correcció gramatical dels escrits entregats també incideix en la qualificació.

Assignatures recomanades

  • Gramàtica històrica espanyola I
  • Història de Catalunya
  • Introducció a la filologia romànica
  • Llatí

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.