Estudia

• 6. - Gestionar l'informació
• 8. - Analitzar críticament les pròpies actuacions i intervencions i les dels altres professionals
• 12. Mantenir compromís ètic en la intervenció socioeducativa
• 14. Adaptar-se a situacions noves en contexts d'aprenentatge i professionals.
• 17. - Actuar d'acord amb el perfil professional de l'educador social i els contexts socials i institucionals d'intervenció.
• 27. -Documentar-se i buscar informació que permeti actualitzar i aprofundir en coneixements relacionats amb el treball educatiu

1. Unitat formativa 1: L’educador/a social al món contemporani. Educació social i acció socioeducativa.

          1.1. L’educació al món contemporani: globalització, capitalisme, pacte social i reptes socioeducatius de present i futur.

          1.2. Les formes d’exclusió, vulnerabilitat i cohesió social. Implicacions per a l’educació social.

2. Unitat Formativa 2: La configuració de l’educació social al nostre context

          2.1. Orígens i evolució de l’educació social.

          2.2. El procés de professionalització dels educadors i educadores socials en el nostre context

3. Unitat formativa 3: Els espais de treball de l’educador social: principals àmbits i sectors d’acció socioeducativa.

          3.1. Els serveis socials bàsics i els serveis socials especialitzats

          3.2. El tercer sector, externalització i privatització.

          3.3. Infància i joventut

          3.4. Discapacitat

• ASEDES i CGCEES (2007). Codi deontològic de l'educador i l'educadora social. Documents professionalitzadors.. Barcelona: ASEDES. Recuperat , a chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.ceesc.cat/images/simplefilemanager/556d9518310849.79010543/Doc_prof_cat.pdf Catàleg
• Caride, A. (2015). L’educació social davant dels objectius del Mil·lenni i els seus processos (...). Educació Social. Revista d'Intervenció socioeducativa, 61(), 11-23. Recuperat , a https://raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/303804
• Delors, J. (1996). La educación encierra un tesoro. Ediciones UNESCO. Recuperat , a https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000109590_spa
• López-Noguero, F. i Pérez Serrano, G. (2012). La educación social del siglo XXI: Un esfuerzo de aclaración.. Dins (Ed.), I Congreso Virtual Internacional sobre Innovación Pedagógica y praxis educativ (, p. 1741-1753). Libro de Actas, 21, 22 y 23 de Noviembre del 2012.
• Esteve, J.M. (2010). Educar: un compromiso con la memoria. . Barcelona: Octaedro. Catàleg
• García Roca, J. (2006). La inserción: horizonte de las políticas sociales. Claves de educación social, 2(), 29-35
• Petrus, A. (1997). Concepto de Educación Social. Dins Petrus, A. (Ed.), Pedagogía Social (, p. 9-39). Ariel.
• Rodríguez Izquierdo, R.M. (2006). Contradicciones y desafíos de la globalización para la Educación Social. . SIPS. Pedagogía Social. , 14(), 119-127. Recuperat , a https://recyt.fecyt.es/index.php/PSRI/article/view/36929
• Rosetti, N. (2016). El concepte d’Exclusió Social: Enfocaments, perspectiva de gènere i polítiques d. UAB,,
• Sáez, J. y Molina, J.G. (2006). Pedagogía social. Pensar la educación social como profesión. Madrid.: Alianza Editorial. Catàleg
• Sequera (2014). Una mirada històrica de l’atenció de lo social fins l’actualitat i algunes intuï. RES, Revista de Educación Social, 19(), 1-17. Recuperat , a https://eduso.net/res/revista/19/miscelanea/una-mirada-historica-de-latencio-de-lo-social-fins-lactualitat-i-algunes-intuicions-de-futur
• Spicker, P. (2009). Definiciones de pobreza: Doce grupos de significados. . Dins Paul Spicker, Sonia Alvarez Leguizamón y David Gordon (Ed.), Pobreza: Un glosario internacional. (, p. -). Buenos Aires: Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales- CLACSO.
• Subirats, J.; Gomà, R. i Brugué, Q. (2005). Análisis de los factores de exclusión social. . Fundació BBVA i Institut d’Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya.. Recuperat , a chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.fbbva.es/wp-content/uploads/2017/05/dat/exclusion_social.pdf Catàleg
• Sánchez-Valverde, C. (2016). La educación social como educación para los derechos humanos.. Educació Social, (65), 89-105. Recuperat , a https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7056921
• TSnova (2013). Els serveis socials municipals en risc de desaparició. (...). Trabajo social y servicios sociales, (7), . Recuperat , a https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4331534

Activitats d'avaluació:

L’avaluació continuada de l'estudiantat es farà mitjançant el sistema d’avaluació següent:

1) Recull d'activitats individuals i grupals relacionades amb les tres Unitats Formatives del Mòdul. (40% de la qualificació del mòdul).

2) Presentació oral a partir de les visites de camp i la lectura de les lectures recomanades pel professorat (20% de la qualificació del mòdul).

3) Examen escrit individual (40% de la qualificació final).

Per aprovar el mòdul, són requisits indispensables:

- Assistir a les visites de camp (en cas de no poder assistir a la visita per motiu de força major caldrà facilitar un justificant al professorat).

- Aprovar cadascuna de les activitats d'avaluació amb una nota igual o superior a 5. En cas que se suspengui una activitat, aquesta serà recuperable en els terminis establerts.

A més a més, es tindran en compte els criteris següents:

- És responsabilitat de l’estudiant una correcta presentació lingüística de les activitats d’avaluació.
- Es penalitzarà amb 0.15 punts per als errors de normativa lingüística (ortogràfics o gramaticals). Una acumulació excessiva d’aquest tipus d’errors pot comportar la qualificació de suspès.
- La còpia, el plagi o la utilització de procediments fraudulents en algun o alguns exercicis exigits en l’avaluació comportarà la no superació de l’assignatura.
- En aquells supòsits en els quals el professorat tingui dubtes sobre l'autoria de qualsevol prova d'avaluació, el professorat podrà emplaçar a la persona a realitzar una entrevista presencial o sincrònica (i en aquest cas pot ser objecte de gravació audiovisual), amb l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada de còpia.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà que l'estudiant té una qualificació de "no presentat" en el mòdul en el cas de no realitzar alguna de les tres activitats d'avaluació assignades.

Avaluació única:
L'estudiantat que s'adhereixi al sistema d'avaluació única realitzarà la prova d'avaluació següent:

Examen (100%). Prova escrita individual a partir dels continguts i del material de consulta del mòdul. Aquesta prova és recuperable.

L’estudiant pot acollir-se excepcionalment a l’avaluació única sol·licitant-la en els períodes establerts per la FEP. En acollir-s’hi renuncia a l’avaluació continuada.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació igual o superior a 5.0 a cadascuna de les activitats d'avaluació assignades.

Les tutories es faran de forma presencial o virtual, i s'acordaran prèviament amb el professorat.

La comunicació i interacció amb l'estudiantat s'establirà per diferents vies. Es prioritzarà la comunicació presencial quan sigui possible, però s'oferirà també vies virtuals per a la realització de tutories i consultes.

Al llarg d'aquest mòdul l'estudiantat realitza 12,5h en grup petit i 77,50h en grup gran.

Les hores de grup petit es destinen a les sortides de camp adreçades a conèixer diferents serveis socioeducatius fent una aproximació a les funcions professionals que hi desenvolupen els I les educadores socials. Concretament, els objectius del treball realitzat a partir de les visites són:

-Permetre a l'estudiantat una aproximació a diferents serveis d’educació social de forma estructurada per tal de facilitar el coneixement sistemàtic de les principals característiques dels diferents centres, projectes i serveis, com a informació bàsica per situar i relacionar altres continguts més especialitzats.

-Facilitar als estudiants l’accés, des d’una perspectiva pràctica, al coneixement de la xarxa bàsica de serveis educatius no escolars a Catalunya.

Organització de les visites:
Cada alumne/a realitzarà, en grup petit i amb acompanyament d’un professor/professora, diferents visites a centres o serveis on treballen educadors i educadores socials. Aquesta visita permetrà un contacte directe amb el servei i els seus professionals, així com conèixer les principals característiques (finalitats, activitats, funcions professionals…).

Aquestes visites es realitzaran els dimarts i dimecres al matí.

Es durà a terme una primera sessió a la Universitat, en grup petit, en què s’indicarà a cada grup la temporalització prevista de les visites i la seva tipologia.

Al llarg del curs es realitzarà una sessió de seguiment, també en grup petit, i un cop realitzades totes les visites es farà una darrera sessió de síntesi amb l'objectiu de comentar grupalment les observacions realitzades a partir del guió de treball.

L'assistència a les visites a serveis serà imprescindibles per a la realització de la presentació oral. Aquesta presentació té un valor del 20% de la qualificació final del mòdul i és requisit imprescindible aprovar-la per superar l'assignatura.