Indagar i formular-se preguntes en relació a les situacions presentades pel professor de manera autònoma Analitzar diferents actuacions professionals i plantejar crítiques argumentades Llegir, comprendre una informació científica, presentada en diferents formats . Comentar-la i situar-la en un determinat marc epistemològic de referència amb l’ajut del professor o d’una persona experta, el contingut d’un text científic. Descriure i avaluar diferents perspectives sobre els temes o problemes amb els que es treballi Valorar la pròpia activitat i aprenentatge i elaborar estratègies per millorar i fer-ho de manera plenament autònoma. Participar activament en el treball d´equip, respectant les decisions col.lectives. Identificar les tecnologies de la informació i la comunicació analitzant les seves utilitats i els seus punts febles amb relació a l`àmbit personal i professional. Comunicar-se oralment i per escrit en un auditori o a uns destinataris coneguts, seguint un guió d’elaboració pròpia, sobre qualsevol informació, idea, problema o solució, valorar-ne el resultat i idear propostes de millora. Llegir comprensivament i escriure petits textos del propi àmbit de coneixement en llengua anglesa. · Recollir, ordenar, analitzar i interpretar les dades de la investigació en el marc del coneixement disciplinari establert
1. La infància i el risc social. Evolució i perspectiva històrica dels problemes socials associats. 2. Marc legal i jurìdic, els drets dels infants i adolescents en situació de risc. 3. Necessitats a la infància, família i parentalitat. L’aferrament i la resiliència. 4. Factors i indicadors de risc i protecció. Models d’intervenció i el sistema de protecció al menor. Rol i funcions del/ la professional. 5. Maltractament, experiències adverses tempranes i violència. 6. Prevenció i promoció del benestar en infants i adolescents en situació de risc.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total Activitat col·laborativa 4,00 16,80 0 20,80 Altres 17,20 0 0 17,20 Elaboració individual de treballs 4,00 31,00 0 35,00 Prova d'avaluació 2,00 0 0 2,00 Total 27,20 47,80 0 75
Barudy Labrin, Jorge (2005 ). Los Buenos tratos a la infancia : parentalidad, apego y resiliencia . Barcelona: Gedisa. Catàleg Bullock, R., Courtney, M. E., Parker, R., Sinclair, I. & Thoburn, J. (2006). Can the corporate state parent? . Children and Youth Services Review, 28(11), 1344-1358 Catàleg Casas, F. & Montserrat, C (2002). Interdisciplinary teams and decisions making in child protection systems . International Journal of Child & Family Welfare, (4), 146-158 ChildOnEurope (2009). Guidelines on Data Collection and Monitoring Systems on Child Abuse. ChildOnEurope. www.childoneurope.org. Cleaver, H., Unell, I. & Aldgate, J. (2011). Children’s Needs – Parenting Capacity (2nd). TSO (The Stationary Office). Catàleg Council of Europe (2009). Policy Guidelines on integrated national strategies for the protection of childr. Strasbourg: Council of Europe. Del Valle, J. F., López, M., Montserrat, C. y Bravo, A. (2009). Twenty years of foster care in Spain: Profiles, patterns and outcomes.. Children and Youth Services Review, 31(), 847-853 Catàleg Generalitat de Catalunya (2010). Simulador RUMI. El Mòdul de Suport a la Gestió del Risc. Barcelona: Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència. Catàleg Quality4Children (Q4C) (2007). Quality Standards in Out-of-home Child Care in Europe . Innsbruck: SOS Villages, FICE & IFCO. Rutter, M. (1990). Psychological resilience and protective mechanisms. Dins (Ed.), Risks and protective factors in the development of psychopathology (, p. 0-0). NY: Cambridge University Press. Catàleg UNICEF (2009). Manual for the Measurement of Indicators for Children in Formal Care . NY: UNICEF. Catàleg SOS Children’s Villages International (2016). Child at Risk The most Vulnerable Children: Who they are and Why they are at Risk. . Recuperat , a https://www.sos-childrensvillages.org/getmedia/dcdbf23b-76ee-4c03-95a8- Save the Children (2019). La infancia marca. Comparativa de la situación de la infancia en España con respecto a Europa.. Recuperat , a https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/docs/la-infancia-marca_ Save the Children (2019). La infancia marca. Análisis de los derechos de los niños y niñas durante los últimos 100 años de la historia de España. Recuperat , a https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce Kosher, H., Montserrat, C., Attar-Schwartz, S., Casas, F., & Zeira, A. (2018). Out-of-home care for children at-risk in Israel and in Spain: Current lessons . Psychosocial Intervention, 27(), 12-21 Llosada-Gistau, J., Casas, F. & Montserrat, C (2017). What matters in for the subjective well-being of children in care?. Child Indicators Research, 10(3), Mcnamara, P., Montserrat, C. & Wise, S. (2019). Education in Out-of-Home Care. . Dins (Ed.), International Perspectives on Policy, Practice and Research (, p. 17-27). Springer International Publishing. Save the Children (2015). Modificación del sistema de protección a la infancia y a la adolescencia. Guía para profesionales y agentes sociales. Recuperat , a https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/d Mapp, S. C. (2014). Human Rights and Social Justice in a Global Prespective: An Introduction to International Social Work. New York: Oxford University Press. Children’s Rights Alliance (2010). The United Nations Convention on the Rights of the Child. Recuperat , a https://www.childrensrights.ie/sites/default/files/UNCRCEnglish.pdf UNICEF (2001). Applying a Human Rights-based Approach to Programming: Experiences of UNICEF. Recuperat , a https://archive.crin.org/en/docs/resources/publications/hrbap/Applying_Human_Rights_Approach_to_Programming Department of Health (2000). Framework for the Assessment of Children in Need and their Families. Recuperat , a https://bettercarenetwork.org/sites/default/files/Framework%20for%20the%20Assessment%20of%20Children%20 Gelles, R., & Richard J. (2016). Why the American Child Welfare System is not Child Centered. William and Mary Bill of Rights Journal , 24(3), 733-53 Daley, D., Bachmann, M., & Bachmann, B. (2016). Risk Terrain Modeling Predicts Child Maltreatment. Child Abuse & Neglect, 62(1), 29-38 Calza, T.Z., Boada, C.M., & Casas, F. (2017). The Use of Software to Improve Child Maltreatment Detection and Assessment. Dins (Ed.), Psychosocial Well-being of Children and Adolescents in Latin America (, p. 71-89). Springer International Publishing. CDC (2019). Preventing Adverse Childhood Experiences (ACEs) . Recuperat , a https://bettercarenetwork.org/sites/default/files/Framework%20for%20the%20Assessment%20of%20Children%20in%20Need%20and%20Their%20Families%20-%20Guidance%20Notes%20and%20Glossary.pdf CDC (2016). Preventing Child Abuse and Neglect: A Techical Package for Policy, Norm, and Programmatic Activities. . Recuperat , a https://www.cdc.gov/violenceprevention/pdf/can-prevention-technical-package.pdf National Sexual Violence Resource Center (2011). Child Sexual Prevention Programs for Children. Recuperat , a https://www.nsvrc.org/sites/default/files/2012-03/Publications_NSVRC_Guide_Child-Sexual-Abuse-Prevention Jenson, J. M., & Fraser, M. W. (2016). Social Policy for Children and Families: A Risk and Resilience perspective . Thousand Oaks: Sage Publication. Trent, M., Dooley, D., & Dougé, J. (2019). The Impact of Racism on Child and Adolescent Health. Pediatrics, 144(2), Kuelbs, C. L. (2009). The impact of intimate partner violence on children. Dins (Ed.), Intimate partner violence: A health-based perspective (, p. 499-509). Oxford University Press. McDonald, S. E., Graham-Bermann, S. A., Maternick, A., Ascione, F. R., & Williams, J. H. (2016). Patterns of adjustment among children exposed to intimate partner violence. Journal of Child and Adolescent Trauma,, 137-152 Deavenport-Saman, A., Rao, S. & Rogers, K. (2019). Decision-making in Foster Care: A child-centered Approach to reducing Toxic St. Children and Youth Services Review, 96(), 10-16 Chateauneuf, D., Poirier, M.-A., & Pagé, G. (2020). Decision-making in Foster Care: A View on the Dynamic and Collective Nature . Journal of Social Work, 21(4), 730-752 Ortega, R. M., & Faller, K.C (2011). Training Child Welfare Workers from an Intersectional Cultural Humilty Perspect. Child Welfare, 90(5), 27-49 National Child Traumatic Stress Network, Schools Committee (2017). Creating, supporting and sustaining trauma-informed schools: A System framework. Recuperat , a https://www.nctsn.org/sites/default/files/resources/creating_supporting_sustaining_trauma_informed_schools_a_systems_framework.pdf Kremer, K. P., Maynard, B. R., & Polanin, J. R. (2015). Effects of After-School Programs with At-Risk Youth . Journal of Youth and Adolescence, 44(3), Berlan, E. D., Corliss, H. L.,& Field, A. E (2010). Sexual Orientation and Bullying Among Adolescents in the Growing Up Today Study. Journal of Adolescent Health, 46(4), 366-371 Sang, J. M., Louth-Marquez, W., & Henderson, E. R. (2020). It’s Not Okay for You to Call Me That”: How Sexual and Gender Minority Youth Cop. Journal of Homosexuality, 1(20), Slonje, R., Smith, P. K., & Frisén, A (2013). The nature of cyberbullying, and strategies for prevention. Computers in Human Behavior, 29(1), 26-32 Greeson, J., & Thompson A. (2017). Development, Feasibility, and Piloting of a Novel Natural Mentoring Intervention. Journal of Social Service Research, 43(2), 205-222 Dangerfield, Mark Philip (2020). Estudio de las consecuencias psicopatológicas de las adversidades relacionales en la infancia y de la transmisión del trauma transgeneracional. Recuperat , a https://www.tdx.cat/handle/10803/668739#page=1
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable Activitats avaluables individuals Les activitats es duran a terme de manera asincrònica o bé presencial durant les sessions, sense que calgui una preparació prèvia per part de l'alumnat. La no assistència a la sessió implicarà no poder dur a terme l'activitat. 20 No Activitat avaluable grupal Els criteris d'avaluació es concretaran en el moment de presentar l'activitat. 20 No Assistència i participació a classe S'avaluarà l'assistència i participació a classe, generant debat, comentant idees o participant activament en les propostes didàctiques. 15 No Examen final individual Els criteris d'avaluació es concretaran en el moment de presentar l'activitat. 45 Sí
Per poder seguir l'avaluació continuada de l'assignatura cal assistir a les activitats que es realitzin al llarg del semestre. Per aprovar l'assignatura cal treure una nota mitjana de 5 (com a mínim). La nota final serà la mitjana ponderada de la prova final individual i de les activitats d'avaluació continuada (pràctiques i/o activitats avaluables). La prova final pondera el 45% de la nota final de l'assignatura i el 55% restant correspon a les activitats d'avaluació contínua que es vagin realitzant al llarg del curs (pràctiques i activitats avaluables). Hi haurà possibilitat d'examen de recuperació de la prova final en cas d'haver-la suspès. No seran recuperables les activitats avaluables al llarg de l'avaluació continuada i que ponderin menys del 40% de la nota final. No cal aprovar el bloc d'activitats avaluables d'AC per per tal de fer mitjana amb la prova final individual. La menció de Matrícula d'Honor es considera una valoració qualitativa, a decisió del professorat. Les sessions i activitats pràctiques s'han d'entregar via Moodle en el dia i hores indicades. És responsabilitat de l’estudiant una correcta presentació lingüística de les activitats d’avaluació. Es proposa una penalització de 0.15 per als errors de normativa lingüística (ortogràfics o gramaticals). Una acumulació excessiva d’aquest tipus d’errors pot comportar la qualificació de suspès en la prova d'avaluació afectada. La còpia, el plagi o la utilització de procediments fraudulents (p.ex IA o altres) en algun o alguns exercicis exigits en l’avaluació comportarà la no superació de l’assignatura. En aquells supòsits en els quals el professorat tingui dubtes sobre l'autoria de qualsevol prova d'avaluació, el professorat podrà emplaçar a la persona a realitzar una entrevista presencial o sincrònica (i en aquest cas pot ser objecte de gravació audiovisual), amb l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada de còpia. Criteris específics de la nota «No Presentat»: Es considera NO PRESENTAT qui no hagi realitzat cap activitat d'avaluació o pràctica. Si només s'ha presentat alguna, independentment de la qualificació d'aquesta, les NO presentades puntuaran 0 i s'obtindrà una nota final numèrica (diferent, per tant, del NP). Avaluació única: L’estudiant podrà acollir-se excepcionalment a l’avaluació única. En acollir-s’hi renuncia a l’avaluació continuada. Perquè l’estudiant es pugui acollir a l’avaluació única, cal que ho sol·liciti dins dels terminis fixats i amb els procediments i criteris establerts per la Comissió de govern del centre. L'avaluació única consistirà en una prova d'examen final que ponderarà el 100% de la nota final. Requisits mínims per aprovar: Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
Les reunions (tutories) amb el professor tindran lloc al despatx o per videoconferència, tal com s'hagi acordat prèviament entre l'estudiant i el professor.
Novetats i avisos moodle. Fòrums de comunicació del curs. Correu electrònic del professor/a: guillermo.quesada@udg.edu
La llengua principal utilitzada a l'assignatura serà el català. Per contactar amb el professor: guillermo.quesada@udg.edu