Estudia

• L’assignatura té com a objectiu fer un repàs històric i una anàlisi estètica de les principals formes dramatúrgiques de la història, en el doble eix de l’escriptura dramàtica i de la representació teatral. L’estudiant s’hi familiaritzarà amb les diverses cares que ha pres la teatralitat al llarg de la història d’Occident, així com amb els principals moviments estètics i els autors dramàtics més importants del nostre àmbit cultural. En darrer terme, l’estudiant ha d’adquirir una capacitat més profunda per llegir i veure teatre, i per saber-lo entendre, valorar i contextualitzar com a gènere literari i com a espectacle col·lectiu.

1. 1. Orígens del teatre. Concepció de la teatralitat. La diversitat de formes de la dramatúrgia. Les formes teatrals tradicionals de l’Orient.

2. 2. El teatre antic i medieval. Naixement del teatre a Grècia. Caràcter, gèneres i representació del teatre grec. Els autors tràgics: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. La comèdia: Aristòfanes. L’evolució del teatre a Roma. La comèdia romana: Plaute i Terenci. L’obra tràgica de Sèneca. Concepció i formes teatrals de l’Edat Mitjana a l’occident d’Europa.

3. 3. El teatre del Renaixement al Romanticisme. La teoria del teatre al Renaixement. La comèdia renaixentista i l’estètica del Barroc. La commedia dell’arte i l’obra de Goldoni. El teatre elisabetià: context, estètica, autors. El cànon shakespearià. Bases del teatre clàssic francès. La tragèdia: Racine i Corneille. La comèdia: Molière. El teatre neoclàssic. Ideologia i estètica del teatre romàntic.

4. 4. El teatre naturalista. Bases ideològiques i noves teories del teatre. El teatre europeu de la segona meitat del segle XIX. Els models dramàtics d’Ibsen i de Strindberg. El naturalisme rus: Stanislavski i Txèkhov. Altres tendències del realisme europeu. El realisme psicològic nord-americà: O’Neill, Williams, Miller.

5. 5. La ruptura del segle XX. De Jarry a Beckett: disgregació de les formes dramàtiques convencionals i noves dramatúrgies. El pensament teatral de Meyerhold, Brecht, Maiakovski, Piscator, Artaud. L’obra de Maeterlinck, Brecht i Pirandello. La ruptura final de Beckett. El naixement de les dramatúrgies no textuals: Living Theatre, Open Theatre, el happening. El pensament teòric i els grans directors d’escena: Grotowski, Brook, Kantor, Strehler. Les dramatúrgies textuals contemporànies: l’obra de Pinter, Handke, Koltès, Mamet, Stoppard.

Activitats d'avaluació:

Mètodes docents:
El sistema de treball es basarà en la combinació entre la informació teòrica bàsica sobre la matèria i el treball pràctic conjunt fet a partir de l’anàlisi d’alguns textos dramàtics i del visionat d’alguns muntatges teatrals. Així mateix, es treballarà amb el volum d’informació que es pot trobar a internet sobre la matèria. D’aquesta manera, una part important del curs adquirirà un caràcter participatiu, on es debatran col·lectivament determinades qüestions.
Tipus d'exàmens:
L’avaluació es farà mitjançant un examen final. Així mateix, hi haurà l’opció de realitzar un treball voluntari que podrà ser convencional (escrit) o dissenyat amb les eines de les noves TIC (PowerPoint, treball amb internet, etc), i que en cas que es faci pot servir per apujar nota.

És obligada la lectura d’aquestes obres:
Tema 2:
Sòfocles, Èdip Rei.
Tema 3:
Carlo Goldoni, L’hostalera.
Jean Racine, Fedra.
William Shakespeare, La tempesta.
William Shakespeare, Hamlet.
Tema 4:
Anton P. Txèkhov, La gavina.
J.B. Priestley, El temps i els Conway.
Tennessee Williams, Un tramvia anomenat desig.
Tema 5:
Bertolt Brecht, Galileo Galilei.
Tom Stoppard, Arcàdia.