Al cicle, que s’ha realitzat a diferents facultats de la UdG en modalitat presencial i on-line, s’hi han presentat experiències i exemples de l'àmbit la Medicina, el Dret, les Ciències Humanes, les Arts i les Ciències Socials, l’Enginyeria, l’Educació i la Psicologia, d’anys de recerca i innovació, a fi d’aconseguir una ciència millor, sense biaixos i més rigorosa en tot el seu procés. Focalitzat en evitar la discriminació o les violències en relació a la diversitat humana, sexo-afectiva, cultural, funcional així com, per evitar les desigualtats que es poden generar mostrant efectes de les tecnologies i les tècniques ha constituït una bona caixa d’eines, aportant noves metodologies amb un enfocament interseccional i dissenys innovadors. En definitiva, per a no produir coneixement científic “cec al gènere”, sinó just i rigorós. 

És per això que, a part de les exposicions i debats, volem destacar algunes de les afirmacions que han anat sorgint al llarg del cicle directament o en els documents que s’han facilitat, com per exemple, que “un dels majors errors de la medicina, ha sigut dir-li a la dona el que ha de fer mentre invisibilitzava el seu cos a una gran part dels seus estudis científics”, com constata la metgessa Carme Valls-Llobet, Doctora Honoris Causa a la UdG i Directora del Programa “Dona, Salut i Qualitat de Vida”; o la necessitat de “reivindicar una “reflexivitat forta”, una “objectivitat situada” i una “epistemologia fora de camp” per a acabar amb les recerques jeràrquiques  i analitzar les relacions de poder, tal i com proposen les investigadores feministes decolonials”, ha sigut un dels treballs al Taller sobre cossos, emocions i relacions de poder, impartit pel Dr. Dau Garcia-Dauder, professor titular de Psicologia Social de la Universitat Rey Juan Carlos, que també va senyalar que “les dones de la història de la psicologia han sigut el secret més ben guardat de la disciplina”; des d’un altre enfocament, tenim l’observació de que “sent feminista i física, cosa que, en principi no es relaciona massa, està clar que han d’aprendre molt un àmbit de l’altre, per a entendre el lloc de les nenes i les dones en les STEM, és el que va exposar amb dades la Dra. Sònia Estradé Albiol, Doctora en Nanociència i Catedràtica d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica de la Universitat de Barcelona, expresidenta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues de Catalunya, AMIT; així com que “és imprescindible que les universitats adoptin un rol protagonista formant en temàtiques ignorades als currículums acadèmics a fi de garantir disciplines lliures de prejudicis envers les dones i els cossos no normatius”, va ser el centre de la conferència del Dr. Miguel Roselló-Peñaloza, professor de psicologia a la Universitat de Les Amèriques i coordinador de la Comissió de Gènere i Sexualitats del Col·legi de Psicòlegs de Xile; a més, la dificultat de les dones de classe treballadora pel que fa a l’accés i continuïtat a l’acadèmia, així com el reconeixement de les nenes que van bé en matemàtiques i com fer recerques que tinguin en compte la construcció social de les subjectivitats binàries i un enfocament Interdisciplinar, va formar part de tres camps de recerca presentats per Dra. Valerie Walkerdine, pionera en la recerca sobre el desenvolupament de carrera de les dones en relació a la classe i l’origen sòcio-cultural, catedràtica emèrita de la Social Sciences School de la Universitat de Cardiff i, actualment, recercadora convidada a la London School of Economics. El cicle va finalitzar amb la presentació de la necessitat de fer recerca en el camp del dret sobre les dones i amb les aportacions del feminisme a la ciència a nivell internacional per a poder participar en les polítiques públiques, amb la intervenció de la Dra. Encarna Bodelón González, directora del Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada i del Grup de recerca Antígona de la UAB.

El cicle ha comptat amb la participació, tant coordinant com assistint, de 16 doctorandes i 5 doctorands de 9 Programes de Doctorat diferents: en Educació, Internacional en Dret, Economia i Empresa, en Psicologia, Salut i Qualitat de Vida; en Ciències Humanes, del Patrimoni i la Cultura; Interuniversitari en Turisme; Interuniversitari en Estudis de Gènere: Cultures, societats i polítiques; en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut i 3 estudiants de Màsters i Grau; així com, d'11 membres del PDI de les facultats de Medicina, Infermeria, Educació i Psicologia, Lletres, Turisme; Dret i Econòmiquesi de l'Escola Politècnica; a més de estudiants de Màster i Grau. Els debats a cada sessió varen posar de manifest la necessitat d’organitzar trobades científiques on es puguin plantejar els dubtes sobre les possibilitats i reptes d’incorporar la perspectiva de gènere interseccional als projectes de recerca.