Dra.  Alcalde Masegu, Mireia

Soc investigadora en genètica cardiovascular a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta —IDIBGI— i al CIBER de Malalties Cardiovasculars —CIBER-CV—. La meva recerca se centra en l’estudi de les bases genètiques i moleculars de les cardiomiopaties hereditàries, les arrítmies hereditàries i la mort sobtada cardíaca, amb una especialització particular en la miocardiopatia arritmogènica

Em vaig doctorar en Biologia Molecular i Biomedicina a la Universitat de Girona, després d’haver cursat el màster en Genètica Avançada a la Universitat Autònoma de Barcelona. He desenvolupat la meva trajectòria investigadora principalment a la Universitat de Girona, l’IDIBGI i el CIBER-CV, i he realitzat estades de recerca a la University of California San Diego, centrada en tècniques d’edició genòmica, i a l’IDIBAPS, orientada a models de miocardiopatia arritmogènica, inflamació i exercici físic.

La meva activitat combina genètica clínica, biologia molecular, models cel·lulars editats genèticament i anàlisi funcional. L’objectiu principal és generar coneixement aplicable al diagnòstic genètic, la interpretació de variants, l’estratificació del risc i l’assessorament de famílies afectades per malalties cardiovasculars hereditàries.

En l’àmbit de la mort sobtada cardíaca, he contribuït al desenvolupament de programes d’autòpsia molecular i reinterpretació longitudinal de variants genètiques, integrant dades clíniques, familiars, genètiques, funcionals i post mortem. Aquesta aproximació permet millorar l’atribució de causa i la identificació de familiars en risc.

En miocardiopatia arritmogènica, he impulsat una plataforma preclínica basada en models cel·lulars editats genèticament per estudiar la pèrdua de funció de gens desmosomals, la variabilitat fenotípica i fenotips funcionals com el maneig del calci. Aquesta línia busca connectar mecanismes moleculars amb fenotips mesurables i avançar cap a una interpretació més precisa de les variants genètiques.

Actualment lidero i participo en projectes competitius i translacionals en l’àmbit de les malalties cardiovasculars hereditàries. La meva producció científica inclou publicacions internacionals amb contribucions com a primera autora, autora de correspondència, autoria sènior i autora col·laboradora.

Línies de recerca

Genètica cardiovascular i mort sobtada cardíaca
Estudio les bases genètiques de la mort sobtada cardíaca i de les malalties cardiovasculars hereditàries. Aquesta línia integra dades clíniques, familiars, genètiques i post mortem per millorar l’autòpsia molecular, la interpretació de variants i la identificació de familiars en risc.

Miocardiopatia arritmogènica
Caracteritzo els mecanismes moleculars i funcionals de la miocardiopatia arritmogènica, especialment en relació amb els gens desmosomals. L’objectiu és entendre com les alteracions genètiques es tradueixen en fenotips cel·lulars i clínics variables, i identificar factors que modulen la penetrància, l’expressivitat i la progressió de la malaltia.

Models cel·lulars editats genèticament
Genero i caracteritzo models cel·lulars mitjançant edició genòmica per estudiar variants associades a cardiomiopaties hereditàries. Aquests models permeten connectar variants genètiques amb mecanismes moleculars i fenotips funcionals quantificables, i constitueixen una plataforma preclínica per a estudis mecanístics i translacionals.

Interpretació funcional de variants genètiques
Avaluo variants codificants i no codificants, incloent-hi variants amb efecte sobre l’splicing i variants truncants. Aquesta línia incorpora evidència experimental per millorar la classificació de variants genètiques i la seva aplicació en el diagnòstic, l’estratificació del risc i l’assessorament familiar.

Reinici de la traducció en gens desmosomals
Estudio mecanismes no canònics, com el reinici de la traducció, que poden modificar l’efecte funcional de determinades variants truncants primerenques. Aquesta recerca pot ajudar a refinar la interpretació de variants en gens desmosomals com DSP i JUP, i a evitar assumir que totes les variants truncants tenen necessàriament el mateix efecte funcional.

Biomarcadors moleculars en cardiomiopaties
Analitzo microARNs, xarxes miRNA–mRNA i altres perfils moleculars associats a la fisiopatologia de la miocardiopatia arritmogènica. L’objectiu és identificar marcadors útils per comprendre els mecanismes de la malaltia i, potencialment, millorar-ne l’estratificació, el diagnòstic o el seguiment.

Projectes

Projectes actius

1. Variabilitat fenotípica en la miocardiopatia arritmogènica: dels mecanismes moleculars a la pràctica clínica
   Finançament: Instituto de Salud Carlos III —PI22/00422—.
   Soc investigadora principal d’aquest projecte, que estudia els mecanismes que expliquen la variabilitat clínica i funcional en la miocardiopatia arritmogènica. El projecte combina models cel·lulars, anàlisi molecular i readouts funcionals amb l’objectiu de generar coneixement útil per a la pràctica clínica.
2. Predisposició genètica a la trombosi en cardiopatia isquèmica en joves
   Finançament: AGAUR.
   Participo en aquest projecte com a investigadora emprenedora. L’objectiu és explorar el paper de la genètica en la predisposició a la trombosi en el context de la cardiopatia isquèmica. El projecte té una orientació translacional i de transferència, amb interès en la identificació de nous marcadors de risc cardiovascular.
3. Plataforma preclínica de models cel·lulars en miocardiopatia arritmogènica
   He impulsat una plataforma basada en models cel·lulars editats genèticament per estudiar la funció de gens desmosomals, la resposta cel·lular a la pèrdua de funció i la variabilitat fenotípica. Aquesta plataforma inclou més de vint línies cel·lulars editades i dona suport a estudis mecanístics, estudis de biomarcadors i futures aproximacions translacionals.

Projectes passats més rellevants

Recerca en les arrítmies hereditàries
He participat en aquest projecte finançat per l’Obra Social “La Caixa”, centrat en l’estudi de les arrítmies hereditàries i la mort sobtada cardíaca. La meva participació va contribuir a reforçar la integració entre clínica, genètica i evidència post mortem, i a consolidar una aproximació translacional en l’estudi de malalties cardiovasculars hereditàries.

Mort sobtada inexplicada en població jove: estudi genètic, translació clínica i prevenció familiar
He participat en aquest projecte de l’Instituto de Salud Carlos III orientat a l’estudi genètic de casos de mort sobtada inexplicada en població jove. L’objectiu era identificar causes hereditàries, facilitar la prevenció en familiars en risc i millorar la translació dels resultats genètics a la pràctica clínica.

Bases genètiques i moleculars de la miocardiopatia arritmogènica del ventricle dret: translació a la pràctica clínica
He participat en aquest projecte finançat per La Marató de TV3, centrat en l’estudi de la base genètica i molecular de la miocardiopatia arritmogènica i la seva aplicació al context clínic. Aquest projecte va contribuir a consolidar la meva línia de recerca en miocardiopatia arritmogènica.

Estudi d’expressió d’ARN en pacients amb miocardiopatia arritmogènica
He participat en aquest projecte de la Sociedad Española de Cardiología, orientat a estudiar perfils d’expressió d’ARN en pacients amb miocardiopatia arritmogènica per identificar substrats moleculars associats a la fisiopatologia i al risc arrítmic.

GINA-COVID: Mendelian Randomization to assess causal genetic pathways leading to severe COVID-19
He participat en aquest projecte col·laboratiu sobre vies genètiques associades a la COVID-19 greu, en un entorn multicèntric i d’aplicació de la genètica a malalties complexes.

Publicacions seleccionades

La meva producció científica se centra en la genètica cardiovascular, la mort sobtada cardíaca i les cardiomiopaties hereditàries, amb una atenció especial a la miocardiopatia arritmogènica.

1. Coll M.; Alcalde M.; Fernández-Falgueras A.; et al.; Brugada R.
   Value of Molecular Autopsy in Suspected Sudden Cardiac Death in the Young.
   Journal of Molecular Diagnostics, 2025.
   Posició: 2/11. Contribució: autora col·laboradora destacada.
2. Pérez-Serra A.; Toro R.; Martínez-Barrios E.; et al.; Campuzano O.; Alcalde M.
   Implementing a New Algorithm for Reinterpretation of Ambiguous Variants in Genetic Dilated Cardiomyopathy.
   International Journal of Molecular Sciences, 2024.
   Posició: 6/10. Contribució: autora col·laboradora.
3. Bonet F.; Pérez-Serra A.; Toro R.; et al.; Campuzano O.; Alcalde M.
   Role of miRNA–mRNA Interactome in Pathophysiology of Arrhythmogenic Cardiomyopathy.
   Biomedicines, 2024.
   Posició: 7/11. Contribució: autora col·laboradora.
4. Vallverdú-Prats M.; Carreras D.; Pérez G. J.; Campuzano O.; Brugada R.; Alcalde M.
   Alterations in Calcium Handling Are a Common Feature in an Arrhythmogenic Cardiomyopathy Cell Model Triggered by Desmosome Genes Loss.
   International Journal of Molecular Sciences, 2023.
   Posició: 6/6. Contribució: autora de correspondència / autoria sènior.
5. Martínez-Barrios E.; Grassi S.; Brión M.; et al.; Campuzano O.; Alcalde M.
   Molecular autopsy: Twenty years of post-mortem diagnosis in sudden cardiac death.
   Frontiers in Medicine, 2023.
   Posició: 8/15. Contribució: autora col·laboradora.
6. Martínez-Barrios E.; Sarquella-Brugada G.; Pérez-Serra A.; et al.; Campuzano O.; Alcalde M.
   Reevaluation of ambiguous genetic variants in sudden unexplained deaths of a young cohort.
   International Journal of Legal Medicine, 2023.
   Posició: 6/25. Contribució: autora col·laboradora.
7. Alcalde M.; Toro R.; Bonet F.; et al.; Campuzano O.
   Role of microRNAs in arrhythmogenic cardiomyopathy: translation as biomarkers into clinical practice.
   Translational Research, 2023.
   Posició: 1/12. Contribució: autora principal.
8. Coll M.; Fernández-Falgueras A.; Iglesias A.; et al.; Alcalde M.
   Unpredicted aberrant splicing products identified in postmortem sudden cardiac death samples.
   International Journal of Molecular Sciences, 2022.
   Posició: 17/17. Contribució: autora de correspondència / autoria sènior.
9. Coll M.; Fernández-Falgueras A.; Tiron C.; et al.; Brugada R.; Alcalde M.
   Post-mortem toxicology analysis in a young sudden cardiac death cohort.
   Forensic Science International: Genetics, 2022.
   Posició: 18/19. Contribució: autora de correspondència.
10. Vallverdú-Prats M.; Brugada R.; Alcalde M.
    Premature termination codon in 5’ region of Desmoplakin and Plakoglobin genes may escape nonsense mediated decay through reinitiation of translation.
    International Journal of Molecular Sciences, 2022.
    Posició: 3/3. Contribució: autora de correspondència / autoria sènior.
11. Coloma T.; Jordà P.; Campuzano O.; et al.; Brugada R.; Alcalde M.
    Prevalence of pathogenic variants in cardiomyopathy-associated genes in myocarditis.
    Circulation: Genomic and Precision Medicine, 2022.
    Posició: 5/16. Contribució: autora col·laboradora.
12. Alcalde M.; Nogué-Navarro L.; Tiron C.; et al.; Brugada R.
    Rare variants in genes encoding structural myocyte contribute to a thickened ventricular septum in sudden death population without ventricular alterations.
    Forensic Science International: Genetics, 2022.
    Posició: 1/17. Contribució: autora principal.
13. Sarquella-Brugada G.; Iglesias A.; Cesar S.; et al.; Campuzano O.; Alcalde M.
    Clinical impact of rare variants associated with inherited channelopathies: a 5-year update.
    Human Genetics, 2022.
    Posició: 9/24. Contribució: autora col·laboradora.
14. Martínez-Barrios E.; Sarquella-Brugada G.; Pérez-Serra A.; et al.; Campuzano O.; Alcalde M.
    Discerning the Ambiguous Role of Missense TTN Variants in Inherited Arrhythmogenic Syndromes.
    Journal of Personalized Medicine, 2022.
    Posició: 9/24. Contribució: autora col·laboradora.
15. Oliva A.; Grassi S.; Pinchi V.; et al.; Campuzano O.; Alcalde M.
    Structural Heart Alterations in Brugada Syndrome: Is it Really a Channelopathy? A Systematic Review.
    Journal of Clinical Medicine, 2022.
    Posició: 6/21. Contribució: autora col·laboradora.
16. Meraviglia V.; Alcalde M.; Campuzano O.; Bellin M.
    Inflammation in the pathogenesis of Arrhythmogenic Cardiomyopathy: secondary event or active driver?
    Frontiers in Cardiovascular Medicine, 2021.
    Posició: 2/4. Contribució: autora col·laboradora destacada.
17. Vallverdú-Prats M.; Alcalde M.; Sarquella-Brugada G.; et al.; Campuzano O.
    Rare Variants Associated with Arrhythmogenic Cardiomyopathy: Reclassification Five Years Later.
    Journal of Personalized Medicine, 2021.
    Posició: 2/24. Contribució: autora col·laboradora destacada.
18. Banfi P.; Coll M.; Oliva A.; et al.; Brugada R.; Alcalde M.
    Lamotrigine induced Brugada-pattern in a patient with genetic epilepsy associated with a novel variant in SCN9A.
    Gene, 2020.
    Posició: 4/10. Contribució: autora col·laboradora.
19. Mates J.; Mademont-Soler I.; Fernández-Falgueras A.; et al.; Campuzano O.; Alcalde M.
    Sudden Cardiac Death and Copy Number Variants: What Do We Know after 10 Years of Genetic Analysis?
    Forensic Science International: Genetics, 2020.
    Posició: 15/25. Contribució: autora col·laboradora.
20. Campuzano O.; Fernández-Falgueras A.; Sarquella-Brugada G.; et al.; Brugada R.; Alcalde M.
    Personalized Interpretation and Clinical Translation of Genetic Variants Associated With Cardiomyopathies.
    Frontiers in Genetics, 2019.
    Posició: 15/22. Contribució: penúltima autora.
21. Alcalde M.; Campuzano O.; Allegue C.; et al.; Brugada R.
    Sequenom MassARRAY approach in the arrhythmogenic right ventricular cardiomyopathy post-mortem setting: clinical and forensic implications.
    International Journal of Legal Medicine, 2015.
    Posició: 1/11. Contribució: autora principal.
22. Alcalde M.; Campuzano O.; Sarquella-Brugada G.; et al.; Brugada R.
    Clinical interpretation of genetic variants in arrhythmogenic right ventricular cardiomyopathy.
    Clinical Research in Cardiology, 2015.
    Posició: 1/10. Contribució: autora principal.
23. Alcalde M.; Campuzano O.; Berne P.; et al.; Brugada R.
    Stop-gain mutations in PKP2 are associated with a later age of onset of arrhythmogenic right ventricular cardiomyopathy.
    PLOS ONE, 2014.
    Posició: 1/11. Contribució: autora principal.