En països com Espanya o Itàlia, més de l'90% de les terres òptimes per al cultiu de la vinya deixaran de ser-ho. No obstant això, el canvi de les varietats tradicionals per altres de més resilients podria ajudar a les denominacions d'origen a esquivar l'escalfament, com la garnatxa i el syrah, que són més tardanes.

Encara complint amb els Acords de París, és a dir, mantenint l'augment de les temperatures per sota dels 2º, el 56% de les regions tradicionals deixaran de ser aptes per a la producció de vi (com està passant amb altres espècies silvestres de plantes i animals, com mostra l’estudi) i l'escalfament obrirà noves zones cada vegada més a nord. Com per exemple, sabem que des de fa uns anys alguns bodeguers han apostat per plantar vinyes al Pirineu.

Però encara hi ha marge. La mateixa diversitat de la V. vinifera vinifera l'ha exposat a una gran diversitat climàtica, el que ha generat una gran amplitud tèrmica i règim de precipitacions segons el conrear, el que ha permès el desenvolupament de varietats capaços de créixer en el fred nord de Alemanya, en la humitat de Nova Zelanda o la calor del mezzogiorno d'Itàlia. L'estudi mostra que jugant amb les varietats de maduració tardana, com la garnatxa o la monestrell, bona part de les regions actuals podrien seguir produint fins a finals de segle. Mentrestant, les de maduració primerenca es podrien plantar a les noves terres cada vegada més a nord.

Però el recurs a les varietats més resilients té un límit. Aquesta investigació adverteix que, en un escenari d'altes emissions, amb una projecció d'un augment tèrmic mitjà de 4t, fins al 85% de les terres actuals dedicades a la vinya deixaran de ser òptimes. Fins i tot recorrent al raïm més resistents, més de la meitat de les àrees de vinyes es podrien perdre.