Article publicat a Geophysical Research Letters
El canvi en l'estat del cel d'ennuvolat a serè (o a la inversa) involucra una fase addicional anomenada "zona de transició", en la que les característiques de les partícules en suspensió es troben entre les que correspondrien a un núvol pur i les de l'aerosol atmosfèric. Aquesta fase, però, és considerada habitualment, en monitorització i modelització atmosfèrica, com una regió contenint o bé aerosol o bé núvols prims. Un estudi publicat pels membres del departament de Física Babak Jahani, Josep Calbó i Josep-Abel González ha quantificat les incerteses que aquesta assumpció binària pot introduir en l'estimació dels efectes en la radiació d'ona llarga al cim i a la base de l'atmosfera, emprant les parametritzacions radiatives Fu-Liou-Gu (FLG), NewGoddard i Rapid Radiative Transfer Model for General Circulation Model (RRTMG) incloses en el Weather Research and Forecasting (WRF) Model. Els resultats han mostrat que els efectes de l'aerosol atmosfèric i dels núvols òpticament prims en la radiació d'ona llarga son prou diferents, cosa que pot introduir incerteses substancials a l'hora de la seva estimació al cim i la base de l'atmosfera (fins 60 W per metre quadrat) si s'utilitza aquestes parametritzacions en el tractament de la zona de transició. Els resultats son importants pel paper que juga la radiació d'ona llarga en el balanç radiatiu, determinant en el clima terrestre i la seva evolució. L'estudi, que s'emmarca en el projecte Nubesol-2 (https://sites.google.com/view/nuclier/proyectos/nubesol-2-2020-2023) ha estat publicat a Geophysical Research Letters (*).
(*) Jahani, B., Calbó, J., & González, J. A. Quantifying Transition Zone Radiative Effects in Longwave Radiation Parameterizations. Geophysical Research Letters, e2020GL090408.
La publicació és accessible a https://doi.org/10.1029/2020GL090408
Notícies relacionades