Presentació del llibre Lugares de memoria y cultura material José Pardo, en la seva intervenció, va destacar el diàleg entre disciplines històriques i l'obertura de noves perspectives per a l'estudi de la cultural material 16 de novembre 2026 Institucional Societat Publicacions
El passat dijous 12 de novembre va tenir lloc la presentació del llibre Lugares de memoria y cultura material. Las identidades profesionales y la salud en la España contemporània (2026), coordinat per Joaquim Maria Puigvert i Alfons Zarzoso. Va tenir lloc a l’espai privilegiat del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, a la sala Panyelles. Sílvia Alemany, la directora del Museu d’Història, va fer la introducció i va obrir el torn de paraules. D’aquest llibre, que obre una col·lecció de la Càtedra Martí Casals, José Pardo, doctor en Història de la Ciència del CSIC, en va fer una ressenya magistral. Va iniciar amb una genealogia historiogràfica des dels anys 30 del segle XX entre els quals destacà a Marc Bloch, Antonio Gramsci i Horacio Capel. Va citar a Pierre Nora, pare de la idea dels llocs de memòria i va destacar la relació complexa entre història i memòria. Inicialment estudiats els espais relacionats amb les identitats nacionals en els darrers anys s’ha plantejat un gir cap a les identitats professionals. En general, Pardo va destacar uns estudis de cas dotats de reflexió i especialment el diàleg entre disciplines històriques. Aquesta “transdisciplinarietat” proporciona, al seu parer, l’element distintiu i de valor del conjunt del llibre. Fuig del pes del positivisme, de l'estadística i l’hagiografia i esdevé una referència d’història social dels professionals de la salut. Sobre la qüestió relacionada amb la cultura material i l’utillatge, el llibre ofereix la descripció de diferents espais que ajuden a conceptualitzar els llocs de memòria d’aquestes identitats socials i professionals. Dels dos primers capítols de Stéphane Michonneau i de Giaime Pala va dir que constitueixen un marc teòric i ajuden a perfilar la figura de l’intel·lectual orgànic dels professionals de la farmàcia i la medicina. Dels diferents capítols va posar èmfasi en el significat polític i cultural de les farmàcies, i dels hospitals de sang de la Guerra Civil com a laboratoris farmacèutics. El llibre obre moltes perspectives i incentiva l’estudi de la cultural material. En relació a aquesta qüestió va reflexionar sobre els processos de patrimonialització, sobre com esdevé patrimoni la cultura material. Joaquim Maria Puigvert, director de la Càtedra i coordinador de l’edició, va dir que era un gran dia per dos motius principals: es culminava la feina de molts anys i , amb aquest primer número, s’encetava la col·lecció de publicacions. Sobre el llibre va destacar que ofereix la possibilitat de reflexionar amb els experts sobre la qüestió. Els temps, en aquest sentit, obliguen a noves lectures sobre els museus. Alfons Zarzoso, director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, va obrir l’apartat d’agraïments a les diferents institucions que han fet possible l’edició. Seguint aquesta lògica van continuar Ignasi Rodríguez Roda, Vicerector de Recerca de la UdG, que va afegir alguns aspectes sobre l’activitat de les càtedres. Van tancar l’acte Josep Gifre, alcalde de Santa Cristina d’Aro, i Josep Melcior Muñoz, president de la Mancomunitat de Municipis de la Conca del Ridaura.
La Càtedra d’Esport i Educació Física patrocina el premi al millor pòster de la III Jornada RED-TRIP Llegir més