Des del 2011 se celebra el Club de Lectura “Salut i Societat” de forma anual i organitzat per les tres biblioteques de la Vall d’Aro, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i la Càtedra Dr. Martí Casals de medicina i salut en l’àmbit rural, amb l’interès d’incloure la literatura en la mirada interdisciplinària al món de la salut per part de la Càtedra de la Universitat de Girona. Així any rere any s’han anat proposant autors tant passats (per exemple, Mann, Berger, Bulgakov o Bertrana) com actuals ( Seksik, Forrellad o el proposat per enguany Carrère) que sempre són comentats per experts, siguin especialistes mèdics, crítics o traductors literaris. L'autor: Emmanuel Carrère Emmanuel Carrère (París, 1957) s’ha imposat internacionalment com un escriptor extraordinari amb sis novel·les de no-ficció, una d'elles és L’adversari que ha estat considerada «el primer clàssic del gènere narratiu més innovador de la literatura del segle XXI: la novel·la de fets reals» segons l'escriptor Jordi Amat. En les seves novel.les més conegudes (Limonov, L'adversari, Una novel.la russa) explora els límits de la no-ficció fonent en un sol relat el reportatge, les memòries i la novel.la, per interrogar-nos sobre la identitat, la il.lusió i el sentit de la realitat. L'obra: "L'adversari" El 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills i els seus pares, i va intentar, sense èxit, suïcidar-se. Era una persona que mentia des que tenia divuit anys i, a punt de veure’s descobert, va preferir eliminar les persones a qui no hauria pogut sostenir la mirada. El juliol de 1996 va ser condemnat a cadena perpètua, i l’abril de 2019 va sortir de la presó en llibertat condicional. Emmanuel Carrère va entrar en contacte amb ell, va assistir al judici. Va intentar relatar amb precisió aquesta vida de solitud i d’impostura, i la relació entre un escriptor i un assassí. El títol de Carrère sembla invocar una inconsciència, un "adversari" doble nostre que portem a sobre. Aquest adversari conviu amb el que som i vivim, però té l'apariència del que l'altra gent veu de nosaltres.