En el reportatge s'explica com inventar bases de dades convincents per simular assaigs clínics mai no havia estat tan fàcil i aquesta és la conclusió de tres investigadors del departament d'Oftalmologia de la Universitat Magna Graècia de Catanzaro, a Itàlia, després de demanar a l'última versió de ChatGPT que creés del no-res els resultats d'una investigació científica que mai no va existir per donar suport a una hipòtesi no provada per l'evidència. Les dades falses, apunten els científics d'aquesta institució acadèmica, semblaven autèntiques a primera vista. Després de comprovar-ho, els mateixos acadèmics van advertir en una carta de recerca a la revista JAMA Ophthalmology de com els va resultar fàcil fer aquesta falsificació. En aquest sentit, el director de l'OEIAC, Albert Sabater, argumenta que part del problema és que el desenvolupament de tecnologies com el chatbot d'OpenAI no són transparents ja que no sabem com es desenvolupen, desconeixem com arriben a obtenir els seus resultats i tampoc no podem replicar el sistema, i aquestes són qüestions clau en la investigació científica. El mateix director de l'OEIAC comenta que això fa encara més complicat destriar quin contingut és real i quin ha estat creat artificialment.

Al següent enllaç podeu llegir tot el reportatge de la Vanguardia a càrrec de la periodista Mayte Rius.