Arribem de visita a un país i, de sobte, té lloc un petit terratrèmol. Aleshores preguntem: «Com són de grans els terratrèmols típics aquí?» Aquesta pregunta, tot i ser tan senzilla, no es pot respondre, perquè els terratrèmols no presenten el que s’anomenen escales característiques. I per respondre la pregunta, no podem calcular l’energia mitjana dissipada? Sí, la podem calcular però el resultat no té cap valor predictiu, donat que, si agafem dades de més terratrèmols per fer-ne la mitjana, el resultat que obtenim no convergeix cap a un valor determinat. Fets com aquest són molt antiintuïtius, però es poden entendre molt bé gràcies a les matemàtiques del que anomenem distribucions de probabilitat amb cues llargues. A la xerrada veurem que, de fet, és relativament normal que molts altres desastres naturals es comportin d’aquesta manera tan anormal. Veurem que un model mecanicista molt senzill, introduït per Galton i Watson per explicar la demografia de la societat anglesa al segle xix, pot explicar aquest comportament, però només si opera a un règim especial, l’anomenat punt crític.

Álvaro Corral és doctor en física i, des del 2008, és l’investigador principal del grup de recerca en sistemes complexos del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) de Barcelona. També és professor adscrit al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador extern del Complexity Science Hub Vienna. Els seus interessos en recerca es dirigeixen a la ciència dels sistemes complexos, incloent-hi processos atmosfèrics, riscos naturals, esdeveniments extrems, models epidemiològics, ciència urbana i sistemes de comunicació (lingüística i música). Ha publicat més de 70 articles en revistes internacionals de prestigi com ara Nature Physics, Physical Review Letters, Geology i New Journal of Physics. A més, ha publicat diversos articles de divulgació i ha fet xerrades dirigides a estudiants i al públic general.