El passat dilluns, 08 d'abril, va tenir lloc a Barcelona la "Segona Jornada sobre el treball en el sector de les cures o assistencial", en relació amb el Projecte Horizon Europe, Care4Care, cuidem a les persones que cuiden. La Universitat de Girona forma part d'aquest projecte, liderat per la Universitat de Florència. En concret, l'equip català està al capdavant del WP-3: Mapa de Discriminació, ja que estudia les diferents possibles situacions de discriminació que puguin produir-se en el sector de les cures o assistencial, especialment per raó de gènere i per la condició de persona migrant.

L'equip de la Universitat de Girona està liderat pel Pr. Ferran Camas Roda, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, Responsable de l'Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social i Director de la Càtedra d'Inmigració, Drets i Ciutadania.

La jornada ha tingut lloc a la Diputació de Barcelona, en la seva seu de l’Escola Industrial, de 12-14h i s'ha realitzat en format híbrid, és a dir, s'ha pogut seguir tant en format on-line, com presencial. 

S'ha tractat d'una jornada no oberta al públic, sinó, especialment, adreçada a entitats (stakeholders) del sector de les cures o assistencial. En total, s'ha comptat amb l'assistència presencial de 20 persones i amb l'assistència telemàtica de fins a 90 persones, representants o portaveus d'entitats del sector. Així mateix, han assistit professorat de l'Àrea de Dret del Treball i de la Seguretat Social. 

En aquesta sessió, s'ha presentat el projecte, però també s'ha escoltat a les entitats. El Professor Camas ha exposat els primers resultats a nivell nacional respecte del WP-2: Qualitat de l'ocupació i condicions laborals inclusives i del WP-3: Mapa de Discriminació, i posteriorment, s'ha iniciat un debat entre les entitats al voltant d'aquests dos blocs de treball del Projecte. 

En relació amb les condicions de treball (WP2), es va esmentar en diverses ocasions la precarització generalitzada del sector de cures, ja sigui en el si del treball domèstic, com del servei d'atenció domiciliària en el marc del sistema de dependència o de les residències de gent gran. Es va parlar de la persistència d'elevats índexs de temporalitat i parcialitat i de la necessitat d'aprofundir en la formació i professionalització de les persones treballadores.

També va ser molt mencionada l'elevada sinistralitat detectada en el sector, així com la insuficiència de mesures en matèria de prevenció de riscos laborals. Es produeixen molts accidents laborals in itinere i, atès que encara no s' aplica la perspectiva de gènere, hi ha moltes dificultats per al reconeixement de malalties professionals a les treballadores del sector. Pel que fa als riscos psicosocials, es va parlar d'una manca de reconeixement del treball, estrès, poca transparència i planificació de les tasques a desenvolupar, una elevada exposició a situacions de violència i assetjament i una proliferació de la síndrome burn out.

Un altre aspecte àmpliament comentat va ser la persistència de l'economia submergida i la necessitat d'implementar incentius i assessorament legal a les famílies per poder dur a terme les contractacions, sense perjudicar els drets laborals de les persones treballadores. La burocràcia és complexa i hi ha aspectes fiscals a tenir en compte per part de les treballadores que també fomenten la informalitat.

Quant a la detecció de situacions de discriminació per raó de gènere i per la condició de la persona treballadora com a migrant (WP3), hi va haver un consens generalitzat entre les persones assistents en què efectivament es produeixen a la pràctica i que les treballadores estrangeres s'enfrontin a una major vulnerabilitat. Es va insistir que la normativa d'estrangeria té un important impacte en el sector, en el qual hi ha una important presència de treballadores migrants, especialment en l'àmbit del treball domèstic.

Preocupa especialment la pervivència del treball d'interna, ja que és molt recurrent entre les treballadores en situació irregular, per romandre "ocultes" dos o tres anys fins a poder accedir a l'autorització de residència i treball. Tanmateix, la llar familiar serveix com a barrera a la inspecció del treball i es crea un entorn de potencials situacions de violència i assetjament.

Es va comentar en el debat que s'aprecien barreres idiomàtiques, dificultats per homologar les titulacions universitàries i la completa invisibilitat de les implicacions que té la decisió de migrar en les treballadores, com el dol migratori.

En conclusió, la jornada es va desenvolupar de forma dinàmica i va permetre conèixer de primera mà el treball que s'està duent a terme per les entitats socials, així com les principals observacions i qüestions plantejades pels col·lectius de treballadores.

Aquesta jornada ha estat dirigida pel Professor Ferran Camas Roda i hi han col·laborat, la Doctoranda Anna Molina i la Tècnica de Rerca Andrea Cano, com a coordinadora de l'esdeveniment, en qualitat de membres de l'equip de Girona del Projecte Horizon Europe, Care4Care. Així mateix, s'ha comptat amb l'ajuda tècnica de la Doctoranda Laura Casanova de la Universidad de La Laguna, la qual està fent una estada a la UdG amb motiu de la seva tesis, també adreçada al treball domèstic i a les múltiples interseccionalitats de discriminació, sota la perspectiva de la inmigració. 

Activitat finançada per la Comissió Europea.