Més de tres dècades després que l’estany de Banyoles esdevingués escenari de la competició de rem durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, la ciutat torna a reivindicar el seu caràcter olímpic a través d’un projecte educatiu innovador, que uneix passat, present i futur amb una aposta clara per l’educació, la sostenibilitat i els valors de l’esport.

El projecte, en marxa des de l’inici del curs 2023-2024, neix amb l’objectiu de preservar el llegat olímpic en la memòria col·lectiva i fomentar els valors de l’olimpisme i la pràctica esportiva sostenible entre els infants de la ciutat. Hi participen dues escoles de primària —l’Escola Camins i l’Escola La Draga—, l’Institut Pere Alsius, el Club Natació Banyoles, la Universitat de Girona, la Càtedra d’Esports i Educació Física - Centre d’Estudis Olímpics, i l’Ajuntament de Banyoles.

Un llegat viu i actiu
Entre el 28 de juliol i el 2 d’agost del 1992, remers d’arreu del món van competir a l’estany de Banyoles, en uns Jocs que van transformar la ciutat. Allò que va començar amb dubtes i incerteses pel futur ecològic de l’estany, es va convertir en un revulsiu per a la seva restauració urbanística, mediambiental i social. Des d’aleshores, Banyoles s’ha consolidat com un referent en la pràctica esportiva vinculada al respecte pel medi ambient.

Aquest esperit és el que inspira el projecte actual, que aposta per l’aprenentatge transversal i vivencial. Alumnes de cicle mitjà de primària i estudiants de formació professional comparteixen experiències que connecten amb la història local i els valors universals de l’olimpisme.

Activitats amb sentit educatiu i comunitari
El projecte es desplega en tres grans blocs d’activitats: una activitat inicial compartida, una situació d’aprenentatge centrada en les ciències naturals —amb especial atenció al valor ecològic de l’estany— i una altra activitat de caràcter social i històric.

El 18 de desembre de 2023, estudiants del CFGM de Guia en el Medi Natural i Temps de Lleure de l’Institut Pere Alsius van liderar una jornada d’orientació i olimpisme per als alumnes de les escoles La Draga i Camins, que incloïa proves físiques, coneixement olímpic i respecte pel medi ambient.

A l’Escola La Draga, els alumnes van explorar la pregunta “Què passaria si l’estany no fos aquí?”, i van dissenyar medalles simbòliques amb valors olímpics, a més de treballar reptes físics i investigar figures locals com una esportista olímpica banyolina.

Per la seva banda, l’Escola Camins va promoure entrevistes amb antics voluntaris olímpics i va organitzar “La nit a l’escola”, una activitat temàtica en què els alumnes van dissenyar una mascota olímpica, van crear una vila, planificar un esmorzar saludable i practicar esports olímpics i paralímpics.

Un ecosistema educatiu compromès
El projecte posa en valor la col·laboració entre agents educatius, esportius i institucionals de la ciutat. Malgrat els desafiaments —com la diversitat de contextos educatius i la necessitat de coordinar lideratges—, s’han detectat fortaleses clau com la implicació compartida, l’existència d’un teixit social connectat amb els Jocs del 92 i el potencial de l’estany com a escenari privilegiat per a l’aprenentatge significatiu.

De cara al futur, els promotors del projecte plantegen com a reptes consolidar la iniciativa, documentar-ne els resultats i organitzar una activitat final compartida que serveixi de festa de cloenda oberta a la comunitat.

Amb aquest projecte, Banyoles no només recorda el seu passat olímpic, sinó que el projecta cap al futur amb una mirada educativa, ambiental i inclusiva.

Connexió amb el Comitè Olímpic Internacional i la xarxa d’estudis olímpics
Aquest projecte educatiu s’emmarca també dins l’impuls global promogut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) per reforçar l’estudi i difusió de l’olimpisme a través dels Centres d’Estudis i Recerca Olímpics (OSRCs). Des dels anys vuitanta, un nombre creixent d’universitats i comitès olímpics nacionals han creat centres dedicats a l’anàlisi i divulgació del moviment olímpic amb una mirada educativa, social i humanística.

El 2020, el Centre d’Estudis Olímpics del COI va publicar unes directrius específiques per als OSRCs universitaris, amb l’objectiu de garantir-ne l’alineació amb la Carta Olímpica, visibilitzar la seva tasca i promoure la col·laboració internacional entre institucions acadèmiques.

En aquest context, la Càtedra d’Esports i Educació Física - Centre d’Estudis Olímpics de la Universitat de Girona, implicada activament en el projecte de Banyoles, representa una baula fonamental dins aquesta xarxa internacional. La seva participació no només garanteix el rigor acadèmic i pedagògic del projecte, sinó que també obre la porta a futures col·laboracions amb altres centres reconeguts pel COI, reforçant el posicionament de Banyoles com a ciutat referent en la difusió dels valors olímpics des del món local cap al global.

Fons comunitaris de coneixement i d’identitat: l’olimpisme com a recurs educatiu i emocional

El projecte educatiu de Banyoles s’inscriu també dins la línia del programa “Comm4learning: Fons comunitaris de coneixement i d’identitat”, que promou l’ús del patrimoni local com a eina d’aprenentatge i cohesió social. Aquest enfocament persegueix tres grans objectius: enfortir els llaços de col·laboració educativa entre els diversos agents socials del territori; fomentar aprenentatges contextualitzats i significatius a partir de recursos propers; i, finalment, generar pertinences compartides, tot “fent poble” i consolidant una comunitat cohesionada. En aquest cas, el llegat dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on Banyoles va ser seu de les proves de rem, esdevé un fons comunitari de coneixement i identitat. Aquest esdeveniment històric és aprofitat com a recurs pedagògic i emocional per enllaçar les generacions actuals amb un passat col·lectiu compartit. Així, l’estany, els voluntaris olímpics, les vivències de l’època i la memòria local es converteixen en eines per treballar valors com el respecte, la sostenibilitat, la cooperació i el compromís ciutadà dins l’aula. Mitjançant aquest projecte, l’escola surt de les quatre parets i es connecta amb la història viva de la ciutat, tot activant processos educatius arrelats i generadors de vincles comunitaris duradors.