Dijous 5 de març la Casa Solterra va acollir una nova sessió del Cicle de Conferències “Memòria i futur de les revistes en català”, organitzat per la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol. La protagonista d’aquesta segona conferència va ser la periodista i politòloga Magda Gregori, directora de la revista “La Mira”, que va compartir amb el públic la filosofia i el funcionament d’aquest projecte periodístic nascut amb la voluntat de recuperar el temps i la profunditat a l’hora d’explicar històries.
Gregori va explicar que “La Mira” va néixer l’any 2018 amb un objectiu clar que tractava en anar a buscar i explicar històries que no caduquessin. Va remarcar que en el context mediàtic en el que ens trobem avui en dia, destacat per la immediatesa i la necessitat de publicar constantment novetats, sovint es deixen de banda alguns dels gèneres més clàssics del periodisme, com el reportatge o l’entrevista. El projecte vol precisament, recuperar aquest espai per a històries treballades amb temps i mirada. La periodista va defensar que no hi ha una frontera real entre el periodisme local i el global, és a dir, qualsevol història pot tenir un abast universal si està ben explicada. Alhora, va remarcar la importància de la llengua en aquest procés, ja que explicar aquestes històries en català també implica una mirada cultural i de país, i esdevé una forma de resistència per tal de fomentar la llengua.
El treball de la revista es basa en tres grans eixos conceptuals: Les persones, les històries i la visió. Moltes de les peces se centren en persones anònimes que fan tasques rellevants però poc visibles. Pel que fa al funcionament de la redacció, la directora va explicar que l’equip es reuneix en consells de redacció mensuals on es comparteixen idees i propostes de manera conjunta i propera. Redactors, fotògrafs i col·laboradors hi participen en una autèntica pluja d’idees, moltes vegades sorgida simplement de l’observació del que passa al territori. Aquesta manera de treballar respon també al ritme del projecte ja que mentre que molts mitjans publiquen continguts constantment, “La Mira” publica aproximadament tres peces a la setmana, amb l’objectiu que els lectors les puguin llegir amb calma i profunditat. A més, la conferenciant també va destacar la importància de trobar el format més adequat per explicar cada història. A banda dels reportatges publicats a la revista digital, algunes d’aquestes històries han acabat convertint-se en llibres. El projecte també inclou podcasts i peces audiovisuals, una aposta que forma part de la seva identitat des dels inicis. Cal destacar que també va reflexionar sobre la necessitat de combinar la informació immediata amb espais de periodisme més pausat: “Tot i que la revista aposta per continguts de llarga durada, això no significa renunciar a l’actualitat, sinó mirar-la amb més perspectiva”. Finalment, va abordar la situació del periodisme local i en català, reconeixent que sovint ha disposat de menys recursos, però recordant que moltes històries nascudes en contextos locals han acabat tenint ressò global.
En el torn final de preguntes, Gregori es va mostrar optimista sobre el futur del periodisme. Va afirmar que hi haurà futur sempre que hi hagi ganes, curiositat i voluntat d’explicar històries, i es va declarar poc partidària dels discursos catastrofistes sobre la crisi dels mitjans, lo qual va motivar als alumnes de Comunicació Cultural. La sessió va oferir als assistents una mirada profunda sobre un projecte periodístic que reivindica el valor del temps, l’observació i les històries humanes com a elements essencials per comprendre la realitat i construir un relat periodístic amb sentit.
Adjuntem la revista feta pels alumnes de Comunicació Cultural basada en la revista de la conferència: La Mira.
La Mira: alumnes