Jordi Grau és un periodista català amb una llarga trajectòria. Vicepresident del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Girona, ha treballat a Hermes Comunicacions des del 1987, on ha estat director adjunt d’El Punt Avui, director d’El Punt Avui a les comarques gironines i d’El Punt al Barcelonès Nord. Va començar la seva carrera professional a Ràdio Girona (1974-1984) i al Diari de Girona (1981-1987) i, anys més tard, va ser el primer director d’El 9 Esportiu de Catalunya (2002-2003). Ha col·laborat a TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, la SER, El Punt Avui TV, TVE i la Xarxa. Actualment, col·labora a El Punt Avui i Girona FM i presenta des de fa deu anys La Ciutat dels llibres a Televisió de Girona. A més, ha escrit Puigdemont, el president @KRLS i va ser coordinador i coautor de Els Borbons en pilotes, Les pilotes dels Borbons i dels quatre llibres Diari d’una retirada sobre el final de la Guerra Civil a Catalunya.

Grau iniciava la conferència parlant de la qüestió de l’ofici de periodista, destacant que cal tenir en compte dues coses: la necessitat de la formació i el mateix ofici de periodista, que requereix pràctica i diversos principis, sent l’honestedat el més important d’aquests, tant en periodisme com en comunicació. Segons Grau, el periodisme s’ha de practicar amb honestedat, perquè porta a la gent la informació; el dret a la informació és un dret dels ciutadans i els periodistes en són els intermediaris. Tanmateix, el ponent assenyalava com, actualment, tot està canviant considerablement perquè hi ha un canvi d’eines; abans la gent per informar-se sols tenia els mitjans convencionals i no existia ni Internet ni les xarxes socials, les quals han canviat el que sempre s’ha entès com a periodisme. Ens trobem, doncs, en un moment de “sobreoferta d’informació”, però la veritat és que això fa l’efecte que estem més desinformats que mai, perquè a les xarxes socials hi és tot: “la veritat, la mentida, la mitja veritat, la mitja mentida, les fake news…” apuntava Grau. Les xarxes socials permeten que tots els usuaris siguin emissors i, segons Grau, hi ha una “llibertat total i absoluta” però, per contra, hi ha un “contrapès”, perquè “hi ha gent que utilitza de manera perversa les xarxes”, deia.

El ponent assenyalava com el periodisme ha patit un canvi d’eines, però l’única manera d’exercir una bona feina és fer-ho amb unes bases honestes per transmetre a la ciutadania una informació rigorosa, certa i que tingui múltiples matisos. A més, assegurava que l’ofici de periodista és d’allò més necessari, perquè en un món democràtic el periodisme és bàsic: “si no hi ha periodisme, no hi ha llibertat; si no hi ha llibertat, no hi ha democràcia; i si no hi ha democràcia, no hi ha llibertat”, citava Grau el fotògraf Emilio Morenatti. Segons el conferenciant, el periodisme s’ha de fer amb les mateixes bases tant si es fa informació internacional com local. Tanmateix, Grau va afirmar que aquest fet s’està posant en qüestió, ja que “en aquests moments hi ha hagut una democratització i socialització de la utilització de les xarxes”, és a dir, que hi ha gent que se sent més lliure explicant certes coses a través de les xarxes que no tant als mitjans convencionals. D’altra banda, el periodista explicava com hi ha gent que estudia les xarxes socials per tal d’utilitzar-les amb finalitats que no s’acosten a l’ètica periodística. Per aquest motiu, considera que cal trobar la manera de controlar les xarxes a fi que els receptors sàpiguen com rebre i interpretar la informació que aquestes difonen.

Grau apuntava que “el periodisme sempre ha estat en qüestió” i hi ha hagut moments en què “el gran prestigi del periodisme” era cobrir les grans guerres o fets importants que succeïen al món. Altrament, afirmava que sempre hi ha hagut una voluntat de controlar la informació; actualment, la feina dels corresponsals de guerra és mostrar i explicar la realitat dels fets amb imatges i informacions, i posar de manifest que hi ha una voluntat a les guerres per part dels governs d’intentar controlar la informació. El cas és que aquest succeeix tant a escala mundial com local: “hi ha una voluntat molt clara de controlar el que algú va batejar com a relat”, considerava Grau. En aquest sentit, la feina del periodista no és intentar seguir aquest relat, sinó “explicar el que creu que passa des d’un punt de vista de donar una informació digna dels fets” i una interpretació adequada pels receptors. El periodista considerava que la clau és saber que quan es decideix informar-se a través d’un mitjà, cal conèixer l’emissor perquè pot no ser veraç.

Actualment i sempre, la feina del periodisme ha estat sortir al carrer i presenciar els fets per tal d’explicar-los. Malgrat això, segons Grau, el problema actual és que les entitats, els governs, els consells comarcals… s’han dotat d’un conjunt de professionals que difonen la informació que els ordenen i el que realment volen és controlar la informació. El periodista advertia de la necessitat en periodisme de dubtar sempre i ser crític, perquè mai hi ha una veritat absoluta. Una informació, per tant, ha de donar sempre resposta a les 5 W, però per tal de dur a terme això es necessita temps i avui dia “els dos grans problemes que té el periodisme són la manca de credibilitat i la precarietat”. D’aquesta manera, Grau subratllava que el periodisme i l’ofici de periodista han de garantir que hi ha algú que explica els fets i això afecta la política, cultura, esport, successos, economia, etc.

Finalment, el ponent emfatitzava com les eines del periodisme han canviat, però les bases han de continuar sent les mateixes i la curiositat és essencial. El que no es pot fer com a periodista, per tant, és dir mentides o tergiversar la informació i cal tenir unes bases clares. A més, a causa de l’explosió informativa actual, ens trobem en una era que serà batejada, segons Grau, com a “era de la desinformació” perquè sovint no es coneixen els emissors de la informació que es rep i s’acaba creient el primer que es llegeix. Per afegiment, el conferenciant va esmentar la perillosa confusió entre periodisme, entreteniment i espectacle; per això cal tenir clar qui són els emissors, i sense periodisme s’acosten mons molt difícils. Va advertir que com a periodistes i comunicadors és necessari fer la feina amb curiositat, valentia, honestedat i intentar no perdre la credibilitat.

La sessió va finalitzar amb un seguit de preguntes formulades pel públic sobre periodisme, l’ofici de periodista, la incorporació de la IA… amb les quals Jordi Grau va proporcionar molta informació de qualitat als espectadors.

Enllaç conferència TVGi