Ramon Besa és un periodista català, redactor en cap del diari El País i col·laborador de Catalunya Ràdio i Ràdio Barcelona. Anteriorment, va ser redactor del diari El 9 Nou i cap d’esports del diari Avui. A més, és professor de periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna i dels Màsters de Periodisme de Les Heures. El 20 de juny de 2019 va ser envestit Doctor honoris causa per la Universitat de Vic. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos premis i guardons de periodisme i ha escrit dos llibres: Maradona, una història efímera (1998) i Del genio al mal genio (1999).

Besa va iniciar la sessió advertint que els arguments d’un periodista no s’han de donar per segurs, “no ha d’anar a missa”, sinó que s’ha de citar el periodista sense creure’s tot el que aquest expressa. A més, va assegurar que ell escriu perquè la gent l’entengui, no per quedar bé: “crec que el periodisme no fa literatura, la literatura permet la ficció i el periodisme, teòricament, no”, deia. El periodista concep el periodisme com a vocació i llança la següent pregunta: en què consisteix el periodisme? Citant un company seu deia que “el periodisme és el fet d’acostar-se als fets al màxim que puguis sense formar-ne part”. Besa apuntava que si un periodista no llegeix la premsa local, no s’assabenta dels fets perquè està a prop d’aquests; en canvi, la gent que fa la informació local no pot formar part dels fets, ja que ha de tenir un cert distanciament o hauria de fer comunicació local. Actualment, un periodista independent que va pel món intentant informar ha de tenir un cert distanciament. Cal trobar la proximitat i la distància. Aquesta és, doncs, la perspectiva de Besa sobre la vocació de periodista. Arran d’això, va marcar una diferència entre apropar-se als fets al màxim que es pugui sense formar-ne part, i els que manen saben que se’ls està vigilant.

D’altra banda, el conferenciant va esmentar la pèrdua d’atenció informativa. Explicava com anys enrere el periodisme era un ofici que es complementava amb un grau, però avui dia “el grau s’ha menjat l’ofici” i s’han deixat de fer coses que el mateix ofici exigeix. L’ofici és, per tant, aprendre, provar, equivocar-se, corregir-se, encertar, viure la vida, etc. “L’ofici és estar al carrer, no només a l’aula”, assenyalava Besa. Segons el ponent, cal trobar la compensació i ell creu que la culpa no és dels alumnes, sinó que hi ha un problema de docència perquè no hi ha hagut una vocació d’ensenyar periodisme. És necessari tenir una part de vocació i inquietud. Altrament, el periodista va destacar que periodisme i comunicació no són el mateix. Tal com considerava, totes les notícies porten comunicació, però no totes les comunicacions són notícia, ja que el procés d’una notícia exigeix contrastar-la, contextualitzar-la, valorar-la, etc. Besa afegia que les xarxes socials comuniquen, però no contenen periodisme; la comunicació no és necessàriament vertadera, el periodisme ho ha de ser, si no s’estaria fent una mala praxi.

Arran d’això, Besa va presentar un segon problema afegit: la nova crisi de valors. “El periodisme ha perdut valor informatiu”, afirmava. Segons el conferenciant, la gent abans necessitava informar-se i buscava per tot arreu per conèixer els fets; ara, en canvi, la gent no vol ser informada, sinó que vol que li donin la raó i, si no és així, s’acaba canviant de mitjà. Besa assegurava que si es vol tenir una “massa crítica” cal saber entendre el que diu l’altra banda, en què es contrasta, quina idea formar-se… al capdavall, informar-se i investigar per múltiples mitjans i construir-se un criteri. “En el fons el periodisme és dubtar: desconfieu dels periodistes el·líptics, dels que fan grans sentències, dels que fan grans sermons”, aconsellava. Destacava la necessitat de posar en valor aquesta escala de valors i afegir la informació en aquesta, perquè els periodistes són intermediaris.

En la mateixa línia, Besa posava de manifest el periodisme local: com es pot recuperar tot el que està perdut a través del periodisme local. Remarcava la importància de la informació local pel fet que es pot acabar treballant dins el món del periodisme en ciutats més petites sense la necessitat de marxar cap a les més poblades. La premsa local i de proximitat ha començat a ser més rendible, cosa que ha fet que el treballador s’hi senti més a gust i es pugui guanyar millor la vida. No obstant això, Besa confirmava com, prèviament a treballar en premsa local, és essencial i beneficiós marxar fora durant un temps per tal de veure i descobrir món i “escampar la boira”. La premsa, per tant, no pot especular; es tracta d’anar als llocs, no parlar-ne a distància i guanyar-se les fonts. La gent que fa premsa de proximitat coneix el que fa, coneix els fets… i això és “cabdal per la informació”, afirmava Besa.

Finalment, Besa posava fi a la seva conferència explicant que ha canviat, en primer lloc, el model de negoci, perquè ningú vol perdre diners; en segon lloc, el model de consum, perquè la gent se subscriu a plataformes i no als diaris o mitjans; i, en tercer lloc, el model de producció, ja que la gent no va als llocs a treballar, en aquest cas l’oficina de redacció, sinó que tendeix més a teletreballar. Subratllava que hi ha molt per desenvolupar, però, sobretot, cal tornar a les essències, als clàssics i, per tant, al “periodisme de veritat”. “En lloc de tants màsters i tants postgraus faria que tots els estudiants passessin per la premsa de proximitat”, va concloure Besa. La sessió va finalitzar amb un seguit de preguntes formulades pel públic sobre periodisme i premsa local amb les quals el ponent va proporcionar molta informació de qualitat.

Enllaç conferència TV Girona