Aquesta, titulada “Lideratge en femení: impacte i visibilitat en la comunicació de proximitat”, va ser realitzada per Anaïs Iglesias, directora de l’estudi de comunicació i disseny “Iglesias Associats”. La seva trajectòria professional reflecteix un profund compromís amb el món de la cultura, el màrqueting i l’empoderament femení dins el sector creatiu. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UPF; en Publicitat i Relacions Públiques per la URL; en el màster en Gestió Cultural per la UOC; i en els postgraus Màrqueting Online i xarxes socials, i Lideratge en Femení per la UdG.

Iglesias va donar pas a l’última sessió del cicle assegurant com “el fet de ser un cul inquiet” i anar experimentant li ha permès aprendre moltes maneres de liderar. El fet de no sentir-se còmoda amb cap director amb qui ha treballat en el món del disseny i la comunicació la va portar a reflexionar internament. Afirmava que sempre hi ha hagut un costum d’etiquetar les dones de “mandones” quan, en realitat, és un valor molt positiu quant a la capacitat d’organització i lideratge.

Tot seguit, Iglesias va esmentar la sèrie de televisió “Ted Lasso” per destacar-ne el missatge central: “no és tan important la capacitat de treure el millor de cada persona, sinó de saber quines peces funcionen a cada lloc”. En relació amb la sèrie, la ponent explicava que cap dels directors que ha tingut al llarg de la seva trajectòria no sabien veure la persona en si, posar cadascú al centre i posar-li aquella mirada per fer-la créixer dins l’equip. Per Iglesias, això va ser una de les revolucions clau i va decidir, per tant, trencar amb aquesta qüestió i generar un canvi.

Altrament, la conferenciant va advertir que hi ha diverses definicions de lideratge i va centrar-se en una, com a objectiu de líder: “un líder ha de desaparèixer, ha de fer créixer les persones del seu equip perquè canviïn soles, no perquè depenguin d’ell”, deia. Un líder, doncs, ha de tenir la capacitat de ser motor, de portar una visió, de crear, anar més enllà i agafar un equip i posar uns objectius comuns i treballar.

A continuació, Iglesias va proposar al públic diferenciar els adjectius associats a dones i homes, els quals formen els dos hemisferis del cervell humà: l’hemisferi esquerra (masculí) vinculat a l’acció i a la racionalitat; i l’hemisferi dret (femení) vinculat a les emocions. Segons Iglesias, “per ser un bon líder hem de tenir la capacitat de ser de moltes maneres”, és a dir, de ser líder a nivell d’acció i reacció, però també cal tenir la capacitat d’utilitzar la mirada emocional. Tal com afirmava, “el lideratge és una simplificació de certs trets de les persones per a poder liderar i que s’han associat a rols de gènere”. En aquest sentit, Iglesias subratlla que cal trencar amb aquest fet i aconseguir que això no depengui d’homes i dones; accepta el concepte de “lideratge femení”, però considera també el de “lideratge transformador”.

A més, també proposa parlar d’“energies”: una alfa, que és més masculina; i una omega, que és més femenina. “Es tracta d’entendre que aquestes dues energies no són exclusives, sinó que són complementàries i que sumen”, deia. D’aquesta manera, remarca que el lideratge masculí s’associa a l’acció, la visió, els resultats, la competició, la racionalitat, la lògica, el contrast… i no té permeses les emocions ni la vulnerabilitat. A l’hora de liderar o dirigir un equip, sovint hi ha un punt de competitivitat, que no és negativa, i que és molt important. D’altra banda, vincula el lideratge femení a l’empatia, les emocions, la flexibilitat, la intuïció, etc. En definitiva, la ponent afirma que el lideratge acostuma a associar-se a models tradicionals amb atributs majoritàriament masculins, però avui dia les coses i la societat estan canviant. Tal com Iglesias citava a l’escriptora nord-americana Sheryl Sandberg, “sense dones al poder no hi ha canvi”.

Quant a l’àmbit de la comunicació i el disseny, la conferenciant va assenyalar que qualitats com la sensibilitat i l’empatia són essencials a l’hora de connectar amb les audiències, posicionar-se amb l’altre i entendre’l. Pel que fa a la comunicació de proximitat, Iglesias apuntava que “si no som capaços de posar una mirada diferent allà on treballem, és molt difícil que puguem apropar-nos o treballar aquesta comunicació de proximitat”. En la mateixa línia, divergeix entre proximitat i local: “podem ser pròxims sent locals, i podem ser pròxims sent internacionals”, confirmava. La proximitat és el fet de connectar amb l’altre i es pot fer internacionalment, però, en aquest cas, “es tracta de buscar un model comunicatiu que porti una eina de transformació”.

En aquest context de lideratge, Iglesias considera que la comunicació de proximitat suposa diversos aspectes: l’escolta activa amb l’altre, la transparència, la participació com a líder, l’empatia, etc. Arran d’aquests, s’acaben construint narratives molt més autèntiques i es pot arribar a generar un gran canvi. La ponent afirmava que si es combina el lideratge femení amb la comunicació de proximitat, es pot descobrir que es té un potencial al món per a transformar narratives i generar impacte social. Altrament, Iglesias va mencionar quatre punts clau que considera essencials en la comunicació de proximitat i el lideratge femení: en primer lloc, poder trencar estereotips; en segon lloc, donar veu a comunitats que no han estat escoltades; en tercer lloc, fomentar la col·laboració; i, en quart lloc, tot això acaba generant un fort impacte social.

Finalment, Iglesias posa èmfasi en les xarxes de suport dels líders, les quals no haurien de tenir un masculí o un femení, sinó que haurien de conèixer les dues bandes. S’hauria de parlar, per tant, de “lideratge transformador”. La conferenciant va posar fi a la sessió amb una frase de Xavier Verdaguer: “un bon líder i totes les persones tenen dues orelles per escoltar, dos ulls per mirar, però només una boca per parlar”. D’aquesta manera, Iglesias concluïa apuntant que “abans de parlar, fem un esforç per entendre què tenim a davant”. 

Enllaç conferència TVGi