També ha estat mestre de català a la Universitat de Girona, llicenciat en Magisteri per la UdG, llicenciat en Humanitats per la UOC i màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC, s’ha interessat sempre per la docència i el periodisme. La seva primera activitat en el camp del periodisme va ser d’adolescent, fent de corresponsal pel diari El Punt al seu poble natal. Van ser també els anys en què va participar molt activament en el naixement de la ràdio municipal a Cassà de la Selva. En va ser un dels fundadors, l’any 1985, i director un any després. Va ser a partir d’aquest moment que es va vincular definitivament amb el món del periodisme, durant molts anys al diari El Punt. Va ser el corresponsal d’aquest rotatiu a la comarca de la Selva i l’Alt Maresme; cap de les seccions de Països Catalans i de Política; director de la revista Presència (1999) i, del 2002 al 2009, director de l’edició gironina del diari. El novembre del 2009, quan Hermes Comunicacions, l’empresa editora d’El Punt, va adquirir el diari Avui, en va ser nomenat el director. Ho va ser durant tres anys (2009-2011). A partir del 2011, quan els diaris El Punt i l’Avui van fusionar les seves capçaleres, va ser nomenat director d’El Punt Avui. Del 2014 al 2019 va ser també director d’El Punt Avui TV.

Xevi Xirgo va iniciar la conferència presentant el CAC, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya: l’autoritat de regulació de la comunicació audiovisual de la comunitat autònoma de Catalunya, que té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant públics com privats. A grans trets, Xirgo va assenyalar que el CAC és un organisme que depèn del Parlament, però independent del govern. Per aquest motiu, ell com a president d’aquest organisme, demana valentia al Parlament i a la classe política per adaptar el regulador audiovisual al nou paradigma digital.

El CAC, per a emetre una ràdio o una televisió, necessita zones, espais, antenes, repetidors… i és tot això el que controla. Xirgo afirmava que l’espai radioelèctric és finit, i això ho controla l’Estat espanyol. El CAC també es dedica a analitzar la part de continguts de ràdio i televisió: monitoritza en alguns moments “a libre albedrío” les grans cadenes com TV3, Esport-2, RAC1, Flaix FM… i, sobretot, les més informatives. En la secció de continguts, per tant, es vetlla, en primer lloc, pel compliment de la normativa reguladora de l’audiovisual, en particular dels principis del pluralisme polític, social, religiós, cultural i de pensament. En segon lloc, pel compliment del pluralisme lingüístic i pel compliment de la normativa sobre el català i l’aranès. En tercer lloc, pel compliment de la legislació sobre protecció dels infants i els adolescents. En quart lloc, pel compliment de la legislació sobre publicitat i garantir el compliment de les missions de servei públic assignades als mitjans públics.

D’altra banda, pel que fa als informes, el CAC s’encarrega d’emetre informe previ respecte als avantprojectes de llei relatius al sector audiovisual; d’emetre informes a iniciativa pròpia, del Parlament o del Govern de la Generalitat; i d’emetre un informe anual sobre l’actuació del CAC i la situació del sistema audiovisual a Catalunya. Altrament, quant a la corregulació, l’autoregulació i l’arbitratge, el CAC promou l’adopció de mesures de corregulació i d’autoregulació en el sector audiovisual; i exerceix, a instàncies de les parts en conflicte, funcions arbitrals i de mediació.

El periodista assegurava com, arran del naixement de les noves formes de comunicació, abans quan es volia estar informat calia encendre mitjans com la ràdio o la televisió. Tot i que encara actualment es pot optar per aquestes vies de comunicació, ara disposem de múltiples plataformes per informar-nos on no tot és verídic. Xirgo apuntava com a partir d’aquest fet es crea una confusió sobre identificar què és veritat i què és mentida. Això esdevé una gran complicació per les noves generacions, perquè han de definir l’alfabetització mediàtica; i, tal com deia el conferenciant, per saber diferenciar la veritat de la mentida cal tenir sentit comú. 

D’altra banda, el ponent va esmentar el que acostuma a succeir als programes d’humor; en aquests casos sovint es parla de temes ofensius i, quan s’utilitza l’humor, “allò que no ofèn a algú pot ofendre l’altre i viceversa”, deia. Les coses que es diuen als programes d’humor no es poden filtrar en programes informatius i el mateix passa a la inversa. 

Altrament, Xirgo explicava com les televisions o les ràdios no poden fer publicitat sense permisos. En aquest sentit, va parlar del concepte “publicitat d’emplaçament” o "emplaçament de producte publicitari". Els prestadors del servei de comunicació audiovisual tenen dret, a canvi d’una contraprestació, a emplaçar productes en llargmetratges, curtmetratges, documentals, pel·lícules i sèries de televisió, programes esportius i programes d’entreteniment. Les finalitats, per tant, de la regulació de la publicitat, la televenda i el patrocini són lluitar contra els continguts que atempten contra els principis, els valors i els drets protegits per la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia i les lleis. A més, protegir els destinataris de la publicitat excessiva, així com preservar el valor i la integritat de les obres audiovisuals. El CAC fa un seguiment minuciós de totes les formes comercials difoses per part dels principals prestadors que emeten a Catalunya. Xirgo afegia que els influencers i els nous mitjans s’estan escapant de les normatives, a diferència de programes com TV3 que es monitoritzen al marge.

Finalment, el conferenciant confirmava com avui dia disposem de múltiples opcions per informar-nos que abans i això fa que acabem “intoxicats d’informació; estem saturats i arriba un moment en què ja no sabem dir que no”, explicava. Afegia que actualment es troben en plena discussió amb els governs sobre qui té les competències i és que “no pot ser que valgui tot”. A més, es mostrava a favor que tothom tingui accessibilitat a la informació, però no acceptava el fet que s’hagi abaratit ser emissor i que tot sigui considerat com a vàlid, i això “és un intent molt complicat de regular”.

Xevi Xirgo va posar fi a la sisena conferència del cicle contestant les diverses preguntes que el públic li va formular, amb les quals va proporcionar informació i dates de qualitat que van satisfer els espectadors. 

Enllaç conferència TVGi