El passat mes de novembre, Elisa García Gómez va defensar la seva tesis doctoral, dirigida per Mira Petrovic i Meritxell Gros Calvo, l’objectiu de la qual és oferir una visió actualitzada sobre la contaminació oculta associada al transport marítim i aportar metodologies innovadores i sostenibles per a la seva anàlisi. Els resultats evidencien la necessitat de reforçar els marcs normatius internacionals i posen de manifest la urgència de millorar la gestió d’aquests abocaments, especialment en un moment de pressió ambiental creixent sobre els ecosistemes marins.

El transport marítim és essencial per al comerç mundial, però també genera impactes ambientals que sovint passen desapercebuts. Cada vaixell que navega no només emet gasos a l’atmosfera, sinó que també aboca al mar aigües residuals carregades de compostos químics. Aquesta tesi se centra en dos d’aquests abocaments que, malgrat ser descarregats en grans volums, fins ara han estat poc estudiats.

El primer són les aigües de scrubber, generades pels sistemes de depuració instal·lats a bord per reduir les emissions de sofre i així complir amb la normativa internacional que limita les emissions d’òxids de sofre (SOx) a l’atmosfera. El segon tipus són les aigües grises, generades a partir de les activitats diàries de la tripulació, com ara la cuina, la bugaderia o les dutxes. Actualment no existeix cap regulació específica que en limiti la gestió i, en conseqüència, sovint s’aboquen directament al mar.

En particular, la tesis doctoral contribueix al coneixement sobre la composició química d’aquests abocaments i els riscos potencials que poden representar per al medi marí. Per una banda, en les aigües de scrubber es van detectar hidrocarburs aromàtics policíclics típics dels combustibles fòssils, inclosos els seus derivats alquilats, que encara no figuren en les llistes oficials de contaminants prioritaris però que apareixen en concentracions altes i preocupants. Per altra banda, l’anàlisi de les aigües grises va revelar la presència de més de 80 contaminants diferents, entre els quals hi havia productes farmacèutics, productes de cura personal, estimulants com la cafeïna i la nicotina, i determinats productes industrials.

Per tal d’identificar els compostos amb més potencial d’impacte sobre els ecosistemes marins, es van avaluar criteris com la toxicitat, la persistència i el risc d’acumulació en els organismes marins. Aquesta anàlisi va permetre assenyalar 25 compostos prioritaris, entre els quals destaquen fàrmacs d’ús comú, retardants de flama i contaminants persistents com el conegut PFOA, que podrien representar un risc ambiental greu si no se’n controla l’abocament.