Càtedra de Lluís Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica

Cicle "Últimes fronteres: la ciencia del segle XXI" - 3a edició

Cicle de 3 conferències sobre alguns dels avenços científics més significatius dels darrers temps

En aquesta tercera edició del cicle "Últimes fronteres" ens acostarem al sempre sorprenent món de la mecànica quàntica, visualitzarem molècules a resolució atòmica gràcies a la tècnica de la criomicroscòpia electrònica, mereixedora del premi Nobel de Química 2017, i veurem l'impacte que els conceptes centrals de la Cosmologia moderna tenen en altres branques del pensament humà.

 

Dates: 10, 17, 24 de maig de 2018

Hora: 19:30

Lloc: Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona

Entrada lliure

 

10 maig: "Dr. Strangeworld", o "Com vaig aprendre a no témer i estimar la quàntica". Emili Bagan, Grup d’Informació Quàntica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’adjectiu "quàntic" ha esdevingut sinònim d'estrafolari, antiintuïtiu, incomprensible. Però també de tecnològicament avançat, prodigiós. El mateix Max Planck, pare de la mecànica quàntica, afirmava: "els que diuen que poden raonar sobre mecànica quàntica sense marejar-se, és que no l'entenen". Aquesta xerrada pretén justament marejar-vos amb alguns fenòmens quàntics sorprenents i explicar-vos per què les tecnologies quàntiques, que fan ús d'aquests fenòmens, canviaran les nostres vides en el decurs d'aquest segle.

Emili Bagan és catedràtic de Física Teòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona, autor d’uns 150 articles sobre física d’altes energies i informació quàntica i fundador del Grup d’Informació Quàntica, un dels primers grups de recerca sobre tecnologies quàntiques de l’Estat espanyol. Ha estat becat pels programes Fulbright, Fleming i A. v. Humboldt. Ha estat investigador a Brookhaven (BNL), NY, a la Univ. de Cambridge, a la Univ. de Heidelberg i recentment professor convidat a CUNY, NY.

 

17 maig: Criomicroscòpia electrònica de transmissió: visualitzant estructures biològiques a resolució atòmica. Lídia Delgado, responsable de la Unitat de Criomicroscòpia Electrònica dels CCiTUB.

El microscopi electrònic de transmissió va suposar un salt resolutiu que va millorar el coneixement de la cèl·lula i va permetre descobrir gran part de les estructures biològiques conegudes. Aquests avenços van quedar estancats perquè la resolució obtinguda quedava compromesa per la preparació convencional. El desenvolupament de la Criomicroscòpia Electrònica ha permès l´estudi de mostres preservades en un estat molt proper a com es troben a la natura i a resolució atòmica, i ha donat pas a una nova era de grans avenços estructurals.

Lídia Delgado és doctora en Biotecnologia Molecular per la Universitat de Barcelona (UB) i responsable de la Unitat de Criomicroscòpia Electrònica dels Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB). La seva recerca ha permès desenvolupar la criomicroscòpia electrònica de seccions vítries i la criotomografia electrònica en els CCiTUB.

 

24 maig: L’Univers primitiu: a la recerca del temps guanyat. Eduard Massó, catedràtic de Física Teòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En aquesta xerrada exposarem de manera pedagògica alguns dels conceptes centrals de la Cosmologia moderna, com l’existència de la matèria fosca i l’energia fosca, la formació de partícules fòssils, els canvis de fase i de simetria en l’Univers primitiu... Tots aquests fenòmens estan comprovats per les observacions experimentals. També reflexionarem sobre l’impacte de tot allò que sabem sobre el Cosmos (i del que encara no en sabem) en altres branques del pensament humà.

Eduard Massó és professor catedràtic de Física Teòrica a la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE). Ha treballat com a científic al laboratori del CERN (Suïssa) i a les universitats d’Stanford (EUA), Oxford (Regne Unit) i Paris Sud (França). La seva recerca està centrada principalment en els camps de les partícules elementals i la cosmologia.

Notícies relacionades