Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Campus Salut

Localitzen espècies al Mediterrani que contenen propietats per fabricar fàrmacs contra el càncer

Un estudi de l'ICM-CSIC i la UdG revela que en fons on es practica la pesca d'arrossegament, a Blanes, viuen espècies portadores de molècules amb propietats antitumorals, antibacterianes, antioxidants i antihipertensives claus per a la fabricació de fàrmacs. L’equip científic proposa una gestió adequada per a aquestes espècies basada en l'equilibri entre la seva explotació i la seva conservació.

Un estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i el grup de recerca SeaHealth de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona (UdG) revela que en determinats fons marins on es practica la pesca d'arrossegament viuen espècies que contenen molècules bioactives clau per a la fabricació de nous fàrmacs útils per a, per exemple, tractar el càncer. En concret, el treball parla dels hàbitats d'agregació de crinoïdeus, animals pertanyents al fílum dels equinoderms, que inclouen també les estrelles, els eriçons i els cogombres de mar.

Al Mediterrani, els hàbitats d'agregació de crinoïdeus es troben entre els 120 i els 170 metres de profunditat i alberguen una gran quantitat d'espècies marines, moltes d'interès comercial. No obstant això, i malgrat la seva vulnerabilitat a la pesca, no estan prou protegits, la qual cosa seria clau per a l'elaboració de nous fàrmacs d'origen marí, no només per combatre el càncer, sinó també altres malalties d'origen bacterià o víric. Això, a més, contribuiria a la conservació i explotació sostenible de les espècies d'interès pesquer que es refugien en aquests hàbitats.

Segons l'estudi, publicat aquest mes de febrer a la revista Marine Drugs, el 14% de les espècies que componen els descarts de la pesca d'arrossegament duta a terme sobre hàbitats d'agregació de crinoïdeus són portadores de molècules amb propietats antitumorals, antibacterianes, antioxidants i antihipertensives, entre d'altres.


Potencial bioactiu

"Segons mostra la bibliografia consultada per a la realització d'aquest estudi, aquestes molècules són presents en una gran diversitat d'organismes marins, des de taurons fins a ascidis o coralls tous. Aquests animals viuen en fons de crinoïdeus on són pescats i descartats", explica el primer autor de l'estudi i investigador de l'ICM-CSIC Alfredo García de Vinuesa, que afegeix que un altre 16% de les espècies que formen part d’aquests descarts podrien contenir molècules amb potencial bioactiu, ja que s'han observat en animals del mateix gènere.

Una altra de les conclusions rellevants de l'estudi, en el qual han participat també Montserrat Demestre (ICM-CSIC), Arnau Carreño (UdG) i Josep Lloret (UdG), és que el 68% de les espècies o gèneres amb molècules bioactives presenten una vulnerabilitat mitjana o alta a la pesca d'arrossegament. Per això, el treball, elaborat en el marc del projecte CriMa, suggereix que se’ls protegeixi prioritzant l'obtenció, de forma sintètica al laboratori, de les seves molècules bioactives o bé gestionant la seva explotació d'una manera molt controlada.

"Al Mediterrani, els fons d'agregació de crinoïdeus són considerats hàbitats sensibles i altament productius, però no estan protegits de l'impacte de la pesca. No obstant això, estem treballant conjuntament amb els pescadors d'arrossegament per aconseguir una explotació sostenible que beneficiï tant als pescadors com a aquests hàbitats", exposa García de Vinuesa.


Campanyes experimentals

Per a l'elaboració de l’estudi, l'equip científic va realitzar campanyes experimentals a bord de vaixells pesquers per identificar les espècies descartades per la pesca d'arrossegament realitzada sobre hàbitats d'agregació de crinoïdeus. També va dur a terme una extensiva recerca bibliogràfica dels components bioactius que poden presentar aquestes espècies, la qual cosa és especialment innovadora, ja que fins ara la majoria de les espècies amb compostos bioactius s'identificaven en hàbitats molt menys profunds i més propers a la costa.

"Vam localitzar un hàbitat de crinoïdeus als caladors adjacents al port de Blanes freqüentat per la flota d'arrossegament d'aquest port i ens vam embarcar en diferents campanyes per aconseguir mostres del descart. Després vam investigar quines d'aquestes espècies o congèneres –animals del mateix gènere– havien demostrat amb anterioritat posseir molècules bioactives", detalla García de Vinuesa, que es mostra convençut que l’estudi obrirà la porta a futures investigacions que puguin detallar, ja al laboratori, el potencial bioactiu d'aquestes espècies marines i el seu ús potencial en el camp de la biotecnologia marina.

Finalment, l'equip científic ha valorat la vulnerabilitat a la pesca d'arrossegament de les espècies o gèneres amb molècules bioactives, la qual cosa serveix per proposar un tipus de gestió adequada d’aquests animals i dels hàbitats d’agregació de crinoïdeus que tingui en compte un equilibri entre la seva explotació i la seva conservació.

 

Article de referència
García-de-Vinuesa, A.; Demestre, M.; Carreño, A.; Lloret, J. The Bioactive Potential of Trawl Discard: Case Study from a Crinoid Bed Off Blanes (North-Western Mediterranean). Mar. Drugs 2021, 19, 83. https://doi.org/10.3390/md19020083

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.