«Ferraté de Capçalera», nou portal d'articles a la premsa La Biblioteca de la UdG estrena «Ferraté de Capçalera», una base de dades d'accés obert que recull els articles del crític literari, traductor i poeta Joan Ferraté (1924-2003) publicats a la premsa. El portal ja és accessible des del web de Fons Especials. 21 de juny 2026
Ferraté de Capçalera – Articles a la premsa L'estrena d'aquest portal no és un fet aïllat, sinó que consolida una línia de treball endegada per la Biblioteca de la Universitat de Girona l'any 2017 amb el Bertrana de Capçalera, seguida més endavant pel Ferrater Mora de Capçalera. El propòsit d'aquestes plataformes sempre ha estat el mateix: posar a l'abast dels investigadors i lectors aquelles facetes literàries sovint disperses o de difícil accés, facilitant-ne així la lectura i la recerca. Endinsar-se en aquesta Capçalera suposa recórrer les aportacions de Ferraté a diverses publicacions periòdiques i diaris, on es fa palesa la seva habilitat per interpretar la literatura des de la màxima racionalitat. En aquest moment, la capçalera aplega 118 entrades de publicacions de l'autor que abasten des de 1950 fins a 1992, un buidatge cronològic on també consten les entrevistes que li van fer al llarg de la seva trajectòria. Entre el gruix d'articles que s'hi apleguen, destaquen les seves col·laboracions primerenques a la revista Laye —que posteriorment alimentarien el seu llibre Teoría del poema (1957)—, així com la seva participació al Diari de Barcelona, on va mantenir la reconeguda secció «De l'any vuit i del dia». Exemples d’articles de Joan Ferraté recollits a la Capçalera. A l’esquerra, la crítica “El carrer estret: novel·la”, publicada a la revista Laye (núm. 17, 1952). A la dreta, la columna d’opinió “De T.S.Eliot”, publicada al Diari de Barcelona (25 de setembre de 1988) Tota aquesta activitat a la premsa escrita s'emmarca en una trajectòria vital i intel·lectual singular. Després d'iniciar la formació a Reus, Ferraté es va traslladar a Bordeus durant la Guerra Civil, on el seu pare exercia de canceller consular, i va completar el batxillerat a Mataró. Va abandonar els estudis de Dret per llicenciar-se en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona (1953) i, posteriorment, el seu perfil docent es va forjar a l'estranger: fou professor de llengües clàssiques a la Universidad de Oriente (Cuba, 1954-1960) i assessor del seu Ministeri d'Educació (1961), abans d'incorporar-se a la Universitat d'Alberta (Canadà), on va ensenyar literatura espanyola i comparada fins a la seva jubilació el 1985. Paral·lelament, va assumir la direcció literària de Seix Barral (1970-1973). Tot i no exercir a les aules universitàries catalanes, va desplegar un mestratge hermenèutic i crític decisiu per a les generacions posteriors a través de lliçons informals i un rigorós llegat escrit. Podeu consultar la Capçalera a través del següent enllaç: Ferraté de Capçalera - Articles a la premsa.