Imatge:  Xerrada sobre "la professió del mestre” (FLMM_02_51) 

La sèrie inclou 49 documents d’entre 1928 i 1984 que mostren tant l’evolució professional d’aquest pedagog com la de l’educació al nostre país, estretament vinculada a un context sociopolític canviant, marcat per la Guerra Civil i el Franquisme. En el textos s’hi pot resseguir l’evolució del seu discurs pedagògic, paral·lel als canvis de règim i dins el mateix règim, on hi son, constants, l’interès pel paper de la família i de la religió en l’ensenyament (especialment durant la guerra i la postguerra), per la psicologia infantil i per la formació dels mestres.

 Imatge:  Xerrada sobre "la professió del mestre” (FLMM_02_51) 

Per a aquesta sèrie de conferències, s’ha utilitzat per primera vegada la intel·ligència artificial per generar la metadada de descripció del contingut (resum), sempre amb la intervenció de personal qualificat tant per a la descripció de la documentació com per a la revisió i validació de la informació generada. Aquesta aplicació de la IA ha de permetre processar amb més agilitat i qualitat els fons especials de la UdG, alguns dels quals poden contenir milers d’objectes digitals. 

Lluís Maria Mestras i Martí (Cassà de la Selva, 1902 – Girona, 1988), va estudiar a la Normal de Girona i a l’Escola d’Estudis Superiors del Magisteri de Madrid, i el 1931 va guanyar les oposicions d’inspector d’Ensenyament. Després de treballar a Palma de Mallorca i a Castelló de la Plana, el 1942 va ser destinat a Girona. Va ser un dels pioners en la reclamació del transport escolar. A banda de la seva feina d’inspector, del 1942 al 1945 va fer de professor de Geografia a l’Escola de Mestres de Girona. També va ser el delegat gironí de la Sociedad Española de Pedagogía i va formar part del comitè executiu del congrés de pedagogia que es va celebrar a Barcelona el 1954. Col·laborador de diverses revistes professionals, va publicar el llibre Pruebas objetivas i el treball Causas y remedios contra el analfabetismo. Quan es va jubilar es va dedicar a fer biografies de mestres gironins, treballs que van anar apareixent de manera regular a la premsa local i comarcal, majoritàriament a El Punt Diari i a Presència, entre el 1979 i el 1984. Posteriorment, aquests treballs van ser recollits en forma de dos llibres, L’aportació gironina al desenvolupament de la pedagogia catalana (1983) i Mestres d’aquell temps (1999). 

La Universitat de Girona va ingressar el 1999 el Fons Lluís Maria Mestras, amb més de 200 llibres. Aquests documents van passar a enriquir el Fons per a la Història de l’Educació que custodia la Biblioteca, creat a partir del fons de l’Escola Normal de Mestres i que s’ha anat incrementant amb documents de persones i entitats vinculades a l’educació fins a esdevenir una col·lecció única en quantitat i profunditat. El 2016, la família de Lluís M. Mestras va fer donatiu dels originals de les seves conferències i articles a més d’altres documents. 

El 2024 la Biblioteca ja va digitalitzari publicar al repositori DUGi un fons de 38 fotografies recollides per Lluís Maria Mestras i Martí. La col·lecció inclou imatges des de finals del s. XIX fins als anys 80 del s. XX, amb diferents retrats de grup de mestres i alumnes de poblacions com La Bisbal, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Sant Pere Pescador, Sitges, Tortellà o Viladrau i d’ensenyants com ara Joan Bosch i Cusí, Esteve Carles Torruella, Xavier Casademunt, Josep Dalmau i Carles, Manuel Ibarz, Llorenç Jou i Olió, Joaquim Pla Cargol i Silvestre Santaló.