_{Autora: Isabel M. Rojas Herrera, bibliotecària de la Biblioteca del campus Barri Vell de la UdG.}

Es diu sovint que la vida és un viatge, que viure és un itinerari amb estacions en algunes de les quals ens aturem, en d’altres passem de llarg, on coneixem persones que perduren en la nostra vida al llarg dels anys, o bé ens creuem amb d’altres que tan sols resisteixen el sospir eteri d’un instant...

Parlar de literatura és parlar del viatge també, ambdós van íntimament lligats. Una obra literària es construeix en etapes d’un viatge interior farcit de mots que anem cosint i cosint de forma compulsiva i desesperada de vegades, assossegada altres cops, tot i que molts cops, en les nits fosques, hem d’abandonar els textos a la deriva com un vaixell en la tempesta, o potser hem de desfer els fils de la trama com si fóssim una Penèlope que intenta sobreviure fins al matí a un pretendent. Qui llegeix, vol viatjar, i la persona que viatja, per regla general, acostuma a llegir llibres de forma habitual, tot i que aquestes no són sentències infal·libles.

Viatgem per fugir, volem sortir corrents del que ens envolta, oblidar per uns dies o per un temps molt llarg el que passa al món, deixar enrere la nostra pròpia existència, fer una pausa i gaudir del desconegut. Viatgem molts cops, com en el meu cas, perquè hem descobert llocs a través de la literatura i els volem contemplar amb els nostres propis ulls. Però no tothom pot fugir, poques persones tenen el gran privilegi de viatjar sovint al llarg de la seva vida.

Aquesta fugida, no obstant això, no cal que sigui física, podem viatjar amb la imaginació a través de les paraules d’altres persones que han sortit a veure el món, o només l’han imaginat des de la sala de casa seva com passa amb algunes persones que escriuen, que han creat mons imaginaris sense mai haver preparat una maleta per marxar de viatge.

El viatge interior és tan important com el que ens transporta per medis terrestres, marítims o aeris a llocs llunyans, o propers, de fet, un viatge sempre implica enfrontar-nos a nosaltres i a les nostres limitacions, les nostres pors, ens serveix per explorar l’autoconeixement, a més d’intentar arribar a copsar, ni que sigui una mica, d’altres cultures, tenir l’oportunitat de conèixer altres vides, que al mateix temps ens ajudaran a treballar l’empatia, tan necessària en la nostra vida diària i que sovint deixem de banda; cal posar-se en el lloc de l’altre en el nostre entorn i seguir fent-ho a cada moment, tot i que ens costi, amb més raó si hem sortit a conèixer una mica de món.

Diem que un viatge ja es viu des que es planifica, després, mentre som en el camí i a la tornada quan el rememorem, llavors vivim de nou les emocions que vam sentir en un lloc i en un moment determinats: la contemplació dels ulls grossos i negres d’una nena, l’aroma d’un te ben calent, l’olor del gessamí, el tacte d’una tela desconeguda...

Parlem sempre del viatge, del pòsit que deixa en el nostre ésser, però la majoria de vegades oblidem parlar del retorn del viatge, voluntari o forçós, i en la petja que deixa en la nostra ànima, tots som una mica Ulisses en el llarg retorn a Ítaca, mai més serem les mateixes persones que vam marxar. I d’això es tracta: marxem sent una persona, tornem essent una altra, encara que aparentment no es noti.

Hi ha viatges sense retorn, hi ha exilis forçosos per moltes causes alienes a la nostra voluntat, hi ha migracions per un temps o per a la resta de la vida. Qui marxa de la seva llar, de la seva terra, i emprèn un viatge al desconegut porta una càrrega emocional de la qual mai es podrà desprendre, tenir el cor dividit entre el lloc de naixença, o on has crescut, i el lloc d’acollida, provoca un malestar emocional perpetu, tristesa, un dol extrem que mai es guareix.

Viatjar és un plaer, sempre que sigui escollit, llegir també és un plaer, mentre sigui una opció lliure i es tingui la possibilitat, perquè moltes persones no tenen llibres a l’abast per llegir, mai en la seva vida podran gaudir del plaer de la lectura.

Llegir literatura de viatges ens serveix de forma plaent per viatjar per tot el món a través de mots que ens poden ajudar a somniar, però també a conscienciar, a aprendre, a sentir empatia.

Hi ha moltíssims llibres de viatges per llegir i es fa molt difícil fer una tria perquè tots els que he llegit al llarg de la meva vida m’han ensenyat moltes coses, alguns m’han acompanyat abans, durant o després dels meus viatges, hi ha llibres que m’han suggerit viatjar a un lloc determinat, els que encara no he llegit i m’esperen en una prestatgeria de casa, d’una biblioteca o d’una llibreria, sempre hi haurà llibres de viatges per escriure i llegir.

Us deixo aquí i comento una petita representació de llibres que m’han colpit d’una manera especial per diversos motius.

🔵 Paradisos oceànics, d’Aurora Bertrana

Vaig llegir aquesta obra de l’escriptora gironina Aurora Bertrana quan era una jove estudiant de Filologia i és evident que aparegui en primer lloc d’aquesta llista de llibres sobre viatges perquè li tinc una estima especial.

Voler perdre’s en un paradís com és la Polinèsia és un somni cobejat per moltes persones, tot i que és difícil dur-lo a terme, tant per la llunyania com per la despesa econòmica que suposa fer un viatge d’aquestes característiques. Només el nom d’aquestes illes ja inspiren exotisme: Tahití, Bora-Bora, Moorea, Tahaa... Jo vaig visitar Tahití, Bora-Bora i Moorea com a colofó d’una ruta per Austràlia i Nova Zelanda amb la companyia de les paraules del llibre d’Aurora Bertrana.

L’obra es va publicar l’any 1930 i va ser un èxit de vendes, es va esgotar en dues setmanes.

El que més em va impressionar va ser que una dona d’Occident -i de tan a prop de casa meva- ens acostés a aquell paradís a partir de les seves vivències quotidianes. Vaig llegir llavors amb gran curiositat com ens explica la vida de les dones illenques, de la cultura polinèsia en molts dels seus aspectes, com veu ella aquells paisatges exuberants, que descriu de forma tan bella i acurada, i com no defuig de la crítica social tractant el tema del colonialisme. Viatjar amb l’Aurora Bertrana amb aquest i els altres llibres de viatges seus, és un plaer per la seva lucidesa, la seva precisió en el mot i la seva forma especial d’escriure. A més a més, l’Aurora ens va ensenyar que una dona pot viatjar, si s’ho proposa, ella tenia possibilitat, és cert, però d’altres dones també comptaven amb les mateixes facilitats i no ho van fer. A més, vull reivindicar i posar en valor les dones viatgeres, en aquest cas, una dona catalana.

Tenim aquesta obra a la Biblioteca de la UdG en diverses edicions. I també podeu consultar el Fons de Prudenci i Aurora Bertrana a la Biblioteca de Barri Vell de la UdG.

🔵 L'Odissea, d’Homer

Sense l’Odissea no entendríem la literatura de viatges, certament, i, de fet, va ser el primer llibre de viatges com a tal que vaig llegir,  tot i que és un poema èpic en vint-i-quatre cants. Durant l’època del batxillerat, quan estudiava i traduïa els clàssics llatins i grecs, vaig traduir alguns passatges d’aquesta obra i de la Ilíada, l’altra gran epopeia atribuïda a Homer.

Sempre m’ha fascinat l’heroi d’Ítaca i les aventures que li succeeixen durant el llarg retorn a la seva terra, on l’espera una dona que roman sense casar-se de nou gràcies a un curiós estratagema, i un fill a qui no ha vist créixer. Més endavant, a mesura que et fas gran i viatges pel món, trobes racons del mar Mediterrani on el mite i la realitat es reuneixen, i així un dia ets a dins de la Cova de Calipso a l’illa de Gozo, mires l’aigua blava i clara i penses que és la mateixa que va veure l’heroi de la Guerra de Troia, o bé ets a Aci Trezza –Riviera dels Cíclops– al nord de Catània, a Sicília, i t’imagines el gegant Polifem que va fer la vida impossible a l’heroi, mentre contemples les roques que diuen que el monstre va llençar al vaixell d’Ulisses mentre fugia de l’illa, fins a arribar a la seva pàtria, la mítica Ítaca.

Del títol de l’obra va sorgir un mot per definir un viatge amb múltiples etapes i vicissituds, així com els personatges de l’obra, tal com han arribat als nostres dies, restaran per sempre en l’imaginari col·lectiu.

És considerada una de les obres literàries més influents de la història.

Podeu consultar aquesta obra en diferents edicions a la Biblioteca de la UdG.

🔵 Los Valles de los Asesinos. Viaje por el desierto de Persia, de Freya Stark.

Freya Stark va ser una gran viatgera i estudiosa del món persa i àrab, va estudiar aquestes llengües i es va especialitzar en Estudis Orientals i Africans a la Universitat de Londres, va publicar més de quaranta llibres on relata els seus viatges per l’Orient Mitjà, esdevenint una de les persones més expertes en els conflictes d’aquells països, i fins i tot va assessorar el govern del seu país.

La lectura d’aquest llibre em va impressionar moltíssim i vaig admirar aquesta dona per sempre més. En aquest llibre ens explica les seves primeres experiències viatgeres per l’Iran, el 1931. Amb la recomanació d’aquesta obra vull posar en evidència, un cop més, el gran desconeixement del que han fet i han aconseguit moltes dones al llarg de la història. Llegir els llibres escrits per dones viatgeres, exploradores, científiques, historiadores, etc. és posar-les en valor i col·locar-les en el lloc on es mereixen, no només en la literatura de viatges sinó també en el de l’exploració de llocs desconeguts, oblidats i abandonats en la foscor dels temps, com el cas de les terres del Loristan, en les muntanyes Zagros, o en les muntanyes d’Alborz, al nord de l’Iran, que va recórrer Freya Stark, esdevenint la primera persona occidental en visitar aquesta vall on es troba Alamut, fortalesa impressionant dels assassins hashshyyin –una secta ismaïlí dels nassarites-, la principal de les cinquanta fortaleses que van existir en aquella zona fins al 1256, quan van ser destruïdes pels mongols.

De Freya Stark hem d’aprendre que una dona pot fer el que es proposi i que és un exemple a seguir.

I aquest llibre em fa recordar un país que mai oblidaré, Iran, en un viatge durant el Nowruz, l’Any Nou Persa, que va fer possible poder parlar amb persones del país, visitants com jo de les meravelles de l’antiga Pèrsia. És impossible oblidar els somriures dels infants, les fotos que em volíem fer amb tota la família, del sabor del kebab amb verdures en una nit de festa amb música en un jardí persa. Iran captiva per la seva gent!

Podreu llegir aquest llibre a la Biblioteca de la UdG.

🔵 El viatge del Beagle, de Charles Darwin.

Sempre he trobat fascinant el viatge durant cinc anys del jove científic Charles Darwin al voltant del món a bord del vaixell Beagle. A partir del seu diari i de les notes preses va sorgir un llibre d’una de les aventures més apassionants de la història. Vaig llegir aquest llibre després de conèixer els escrits de Darwin sobre l’origen de les espècies, teoria que, de fet, va esdevenir arran de la seva experiència en aquest viatge, tot i que aquesta que us comento és una obra tan interessant que es pot llegir en qualsevol moment. Una aventura científica al voltant del món que posà les bases del que seria una teoria que revolucionà el concepte de l’evolució de l’home.

En el blog de l’editorial que publica aquest llibre, Edicions del Cràter, podreu consultar un mapa dels llocs que visita Darwin o que anomena en el seu quadern.

Amb Darwin viatjarem per tot el món i anirem descobrint el món animal i vegetal de les terres a on arriba el vaixell, a més de conèixer els habitants de llocs tan llunyans com la Patagònia. Es tracta d’una aventura literària que sempre recordaré.

Podeu consultar aquesta obra en diverses edicions a la Biblioteca de la UdG.

🔵 La Sombra de la Ruta de la Seda, de Colin Thubron

L’obra es va publicar el 2007, jo vaig llegir l’edició de 2014 i enguany se n’ha fet una nova edició, perquè és un gran llibre de viatges.

La Ruta de la Seda és un dels somnis que vol veure realitzat tota persona viatgera. Samarcanda, com Tombuctú, són d’aquells llocs del planeta Terra que només amb el seu nom evocador ja conviden a viatjar a aquests indrets.

Hi ha molts camins de la Ruta de la Seda i es poden anar recorrent en diferents etapes en les quals podem conèixer molts llocs que no responen a les fronteres dels països en l’actualitat.

He recorregut diversos camins de la Ruta de la Seda i també era un somni meu conèixer Samarcanda, no hi ha dia que no recordi el que se sent en el Registan, comptar els mil blaus que inunden el país o com m’amagava darrere d’una de les columnes de fusta de colors brillants d’un antic palau uzbek.

Amb Colin Thrubon, un gran viatger, aprens història, geografia, costums, llegendes... Viatges en el present –quan l’autor escriu el llibre- i en el passat –quan ell recorda els seus anteriors viatges, quaranta anys enrere-, temps diferents, un home també diferent.

Aquest llibre em va encantar i emocionar molt, té una força i una bellesa que enlluernen, vaig reviure llocs coneguts per mi i em va fer anotar d’altres que desitjo conèixer, em va fer somniar i em serveix d’inspiració per escriure mil històries dels temps quan el trànsit entre Occident i Orient era un intercanvi de cultures, de mercaderies, de coneixement, d’idees, de persones.

Des de Xi’an, a la Xina, fins a Antioquia, a Turquia, travessant les muntanyes d’Àsia central, el nord de l’Afganistan i les planures de l’Iran, en diversos mitjans de transport, l’autor recorre la que fou la ruta terrestre més gran del món, i nosaltres anem amb ell.

Podeu aconseguir aquest llibre si el demaneu a través del Servei PUC de la Biblioteca de la UdG.

🔵 Peregrinos de la belleza: viajeros por Italia y Grecia, de María Belmonte

María Belmonte és una viatgera com les d’abans, encara va a peu: ha recorregut Grècia sencera i Itàlia. Tots els seus llibres desprenen saviesa i un bagatge cultural extraordinari. Escoltar-la també és un plaer exquisit, he tingut el plaer de sentir-la en viu i en directe.  Us aconsello llegir tots els llibres que ha escrit i que ha publicat l’exquisida editorial Acantilado.

En aquesta obra ens acosta a l’experiència viatgera de grans figures de la literatura, que van ser també grans viatgers, i els acompanya per la vella Europa a la recerca del passat de les antigues Grècia i Roma, el que s’ha anomenat el Grand Tour que feien aristòcrates, escriptors i artistes a partir del segle XVIII. María Belmonte ens transporta a aquells paisatges i aquells éssers que transiten aquests llocs que ella coneix de primera mà, amb una escriptura molt personal i única, amb gran precisió, bellesa i una gran sensibilitat, esdevenint ella mateixa en una altra “peregrina de la bellesa”. Es tracta d’un assaig ple de llum mediterrània que es llegeix com un llibre de viatges i esdevé també una obra sobre estètica que ens farà estimar encara més aquells indrets o que ens convidarà a conèixer-los.

Podeu aconseguir aquest llibre si el demaneu a través del Servei PUC de la Biblioteca de la UdG.