LES CLOSES DE M. ÀNGELS ANGLADA

Els Aiguamolls de l'Empordà són una fita de l'univers poètic de M. Àngles Anglada, de la geografia literària de l'escriptora nascuda a Vic l'any 1930, que va morir a Figueres el dia de Sant Jordi de 1999 i reposa al petit cementiri de Vilamacolum, al bell mig de les closes empordaneses.

Els textos que ens acompanyen en el nostre recorregut tenen una estreta relació amb el paisatge que ens envolta, tan estreta com la que, al llarg de la seva vida, va unir Anglada amb la plana de l'Empordà i amb l'altra plana, la de Vic, ambdues viscudes, sentides, estimades i protagonistes de les seves obres. Llegirem el paisatge a través d'aquests textos: uns poemes de Columnes d'hores, escrits entre 1965 i 1990; fragments de la seva primera gran novel·la Les Closes, premi Josep Pla de 1978; de la narració "Flors per a Isabel", inclosa en el recull No em dic Laura (1981); de Sandàlies d'escuma (1985), i d'Els maldecaps de Pere Geli (1999). Hi ha el patiment de Dolors Canals, condemnada injustament, els amors de Glauca de Quíos, els estralls de la guerra del francès, hi ha la lluita per la terra, i per la llengua; hi ha la vida. I hi ha el paisatge, sempre el paisatge, de l'Empordà, d'Alexandria o de les illes gregues, de la vora de la Mediterrània, dels clàssics grecs i llatins, i la mirada de l'escriptora sobre el paisatge. Hi ha la literatura que ens salva de l'oblit de la memòria, que ens ajuda a preservar el paisatge, el que llisca suau davant dels nostres ulls, fixat pels mots vius de M. Àngels Anglada.

Mariàngela Vilallonga

Selecció de textos: Francesca R. Uccella.

Itinerari literari: Les Closes de M. Àngels Anglada

Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

LA GIRONA ESCRITA

La Càtedra M. Àngels Anglada ha dissenyat, per l'Ajuntament de Girona, l'itinerari literari "La Girona escrita". El recorregut es desenvolupa a diversos indrets de la ciutat relacionats amb obres literàries. Per a aquest itinerari, que podria ser el primer d'una sèrie dedicada a la ciutat i de caràcter temàtic, es va considerar oportú d'oferir una selecció dels grans autors de tots els temps que van escriure sobre Girona, de les obres més importants i sobre els indrets més característics i més identificatius de la ciutat.

Es tracta, podríem dir, de l'itinerari literari "canònic" de la ciutat de Girona. Aquest itinerari està format per vint-i-tres punts d'aturada i de lectura de textos. Des de la Plaça del Vi tot passant per la Catedral i els ponts de l'Onyar, hom pot resseguir la geografia literària de la ciutat a través de la mirada i les paraules d'autors com Josep Pla, Aurora i Prudenci Bertrana, Rafael Masó, Josep Carner, Santiago Rusiñol, Narcís Comadira, George Steiner o Narcís Jordi Aragó, entre d'altres.

Mariàngela Vilallonga

Selecció de textos: Esther Fabrellas, Anna Guix, Francesca R. Uccella.

Si voleu veure el díptic informatiu, feu click aquí

RODOREDA ROMANYÀ

Aquest itinerari recorre el Romanyà de Mercè Rodoreda dels anys 1972-1983, quan l'escriptora nascuda a Barcelona l'any 1908 va viure en aquest indret de les Gavarres, en ple cor de l'Empordà, que deia ella, on és enterrada des de la seva mort l'any 1983.

El nom de debò de Romanyà de la Selva apareix dues vegades a Mirall trencat, al pròleg: "Al notari Riera el veig molt sovint; es passeja pels boscos de Romanyà, a l'ombra de les alzines, on he acabat "Mirall trencat". Mirem junts les postes de sol més carminades del món i els naixements de lluna més emperlats", i a la nota del final de la novel·la: "Començada a Ginebra l'any 1968, acabada a Romanyà de la Selva el 1974." La menció és ben explícita. Al pròleg de Quanta, quanta guerra hi llegim: "Vaig començar a escriure "Quanta, quanta guerra..." al cap d'un any d'haver sortit al carrer "Mirall trencat"." Així, l'any 1975, a Romanyà, sense que n'esmenti el nom, Rodoreda començà l'altra novel·la que apareixerà publicada l'any 1980.

Torna a aparèixer el nom de Romanyà a l'entrevista que li va fer Carmen Alcalde l'any 1976, una part de la qual va ser publicada l'any 1996 als Fulls de la Revista de Girona 175: "Les Gavarres, fa tres o quatre anys, van ser per a mi un descobriment. Feia molt de temps un metge va dir-me que per acabar amb la meva anèmia havia de passar una temporada a la muntanya. I vaig pensar: On és la muntanya? Què s'ha de fer per anar a la muntanya? I em vaig quedar quieta a casa perquè els problemes m'esgarrifen i anar a la muntanya equivalia un problema. Però en refer amistat amb unes amigues d'anys vaig ser invitada a passar uns dies a casa seva a Romanyà de la Selva. [...] Les Gavarres, totes un alzinar, a l'hora de la posta quan el sol les besa de biaix, semblen de vellut. Em vaig trobar, doncs, davant d'un dels paisatges més dolços de Catalunya. Les temporades que abans passava a Barcelona ara les passo a Romanyà de la Selva, davant d'aquestes muntanyes segures, sempre verdes, que em donen grans quantitats de pau, a mi, que durant anys he fet, o he hagut de fer, de pedra que rodola."

Romanyà, però, sense nom, és omnipresent a les obres esmentades i també a Viatges i flors (1980). Si Rodoreda no hagués viscut a Romanyà, l'obra dels darrers anys no hauria estat la mateixa. La influència de l'entorn es fa ben palesa en les obres de Mercè Rodoreda, les que va escriure o acabar a Romanyà. Què més hi va trobar Rodoreda a Romanyà que la va fer aturar de rodolar, que la va fer deixar de cercar, que la va fer quedar? Potser el "jardí de tots els jardins", potser la solitud necessària per a escriure, potser el coneixement més profund que mai del seu dedins, o dels móns interiors dels altres? Rodoreda havia mitificat el jardí de la seva infantesa, barreja de la casa familiar i de la torre dels Brusi, a Barcelona. No l'havia tornat a tenir un jardí, ni a París, ni a Ginebra, ni a Viena. Allà hi tenia parcs que l'ajudaven a donar forma al seu jardí ideal, somniat: el parc des Cropettes, des Eaux Vives, de Mon Repos amb La Perle du Lac, a Ginebra; el Luxembourg a París, el Schönbrunn a Viena.

Rodoreda arriba a Romanyà de la mà de Carme Manrubia, hi troba el bosc i una dona emprenedora que s'hi construeix una casa i un jardí, que li ofereix la possibilitat de viure enmig de boscos d'alzines, que li reprodueix, a mida reduïda, el jardí de Mirall trencat, "el jardí de tots els jardins". Carme Manrubia adora Mercè Rodoreda i li dóna tot el que vol. Juntes creen i fan jardí, fins que es cansen de fer jardí. Aleshores tornen a la seva activitat anterior, Rodoreda a escriure i Manrubia a fabricar coses. L'una aprèn de l'altra, de les vides que han viscut fora de Catalunya.

L'itinerari literari que recorre Romanyà de la Selva s’atura a diferents punts rodoredians i es pot seguir de diverses maneres. El visitant que arriba a Romanyà de la Selva i passeja pels seus camins, troba dotze rètols en cadascun dels dotze punts rodoredians escollits. A cada rètol hi ha el número que correspon al punt del recorregut i un text breu, extret de les obres de Mercè Rodoreda escrites a Romanyà de la Selva, que fa possible que el visitant afegeixi la seva mirada a la mirada de Rodoreda sobre el seu entorn. 

La segona possibilitat consisteix en seguir els dotze punts i llegir, a més de les frases emblemàtiques dels rètols, els textos més extensos que apareixen a l’Itinerari literari autoguiat que ha editat la Càtedra M. Àngels Anglada. El lector-caminant podrà aturar-se a cadascun dels dotze punts, que hi ha localitzats en un mapa al final de la guia, i llegir les paraules de Rodoreda en el mateix lloc en què van ser escrites, al mateix temps que pot contemplar, conèixer i viure la natura del paisatge.

La tercera possibilitat és seguir l’itinerari teatralitzat, guiat per actors i actrius que declamen els textos seleccionats en cadascun dels punts, que expliquen la relació de Rodoreda amb Romanyà.

Aquest itinerari s'ofereix cada diumenge a les 12 h, a l'Espai Rodoreda (El Refugi). Per a grups, escoles o instituts, cal reserva prèvia (Ajuntament de Santa Crisitna d'Aro: telèfon 972 83 70 10 i a/e cultura@santacristina.net).

Mariàngela Vilallonga

Selecció de textos: Mariàngela Vilallonga.

Si voleu veure els punts de l'itinerari, feu click aquí

    

Si voleu conèixer les publicacions de la Càtedra, feu click aquí

Si voleu més informació sobre Mercè Rodoreda a Romanyà, feu click aquí

Consorci de les Gavarres

    

BESALÚ

 
Besalú, ciutat dels llibres, comença al segle XIII amb les Razos del trobador Ramon Vidal de Besalú i arriba fins a la novel·la El pont dels jueus de Martí Gironell, publicada recentement, inspirada, escrita i ambientada a Besalú. Entre l'un i l'altre, desenes d'escriptors, viatgers i historiadors han deixat escrita la geografia literària de la vila comtal, han creat el patrimoni literari de Besalú.

L'itinerari literari que la Càtedra M. Àngels Anglada ha preparat està format per textos d'autors estretament relacionats amb Besalú, perquè hi van néixer o hi van viure, com és ara Ramon Vidal de Besalú, Francesc Cambó, Ramon Grabolosa, Francesc Ventura Siqués o Montserrat Vayreda, i per textos d'autors que es van sentir atrets per l'indret i en van fer matèria literària, com és ara Joan Teixidor, Josep Pla, Josep M. Espinàs o Jesús Maeso de la Torre.

L'itinerari literari recorre els indrets més representatius del patrimoni natural, arquitectònic i històric de Besalú. L'itinerari liteari permet conèixer el passat i el present de Besalú, trenats amb les paraules amigues, i a vegades molt antigues, d'aquells que s'hi han aturat, d'aquells que han resseguit els seus racons, d'aquells que n'han admirat les seves pedres, i han volgut deixar constància escrita de les seves impressions. L'itinerari literari ens ajuda acomprendre millor Besalú. Us proposem un recull de més de trenta textos molt representatius que s'han escrit sobre Besalú al llarg del temps.

Mariàngela Vilallonga

Selecció de textos: Esther Fabrellas, Anna Guix, Francesca R. Uccella.



Si voleu conèixer les publicacions de la Càtedra, feu click aquí

LA CASA DE LA LITERATURA

La Càtedra M. Àngels Anglada ofereix un itinerari literari per la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, amb aturades als punts literaris triats per a llegir textos dels autors seleccionats, en relació estreta amb la casa.

La Facultat de Lletres és la seu de la Càtedra i és la casa de la literatura per excel·lència, no només s'ensenya literatura a les seves aules, sinó que s'hi conserven llegats d'escriptors, hi ha escriptors que hi donen classe, hi han passat molts escriptors per les seves aules, que hi han deixat empremta, ha estat matèria literària en algunes ocasions.

Mariàngela Vilallonga

Selecció de textos: Esther Fabrellas, Francesca R. Uccella, Mariàngela Vilallonga.