Al principi, tot es mou a l'uníson.

Una mateixa pulsació recorre l'espai. Un ordre silenciós manté cada element connectat als altres, com si formessin part d'un únic cos, d'un únic pensament.

Però alguna cosa irromp.

No té forma definida ni origen visible. És una presència subtil que altera l'equilibri. Una contaminació imperceptible que es propaga lentament entre les llums, modificant-ne el ritme, desviant-ne la trajectòria.

Allò que avançava conjuntament comença a dispersar-se.

Les coincidències esdevenen diferències. Les sincronies es fragmenten. Cada moviment pren el seu propi camí mentre el conjunt intenta, sense èxit, conservar la memòria de l'ordre inicial.

Entre la unitat i la dispersió, la instal·lació evoluciona com un organisme viu. Un espai on l'harmonia i la interferència conviuen, transformant constantment la forma, la llum i la percepció.

Potser la contaminació no és una amenaça.

Potser és simplement l'inici d'una nova manera d'existir.