Explicació des del Consell d'Estudiants sobre l'aturada acadèmica i les dificultats trobades per dur-la a terme
Des de finals de setembre hem intentat declarar l’aturada acadèmica total, d’acord el
reglament d’aturada acadèmica aprovat el passat mes d’abril per Consell de Govern, per
fer-la entrar en vigor l’1 d’octubre i prorrogar-la si calia aquesta setmana. Per qüestions
administratives no s’ha pogut procedir com es volia i s’ha hagut d’acabar entrant un
recurs per part del Consell d’Estudiants.
El més important per vosaltres: Aquest és un escenari completament nou al que
estem acostumats, i es regeix pel Reglament d’aturada acadèmia de l’estudiantat de la Universitat de Girona. La única afectació global és que no es pot obligar ni afavorir
l’assistència a classe mentre l’aturada duri. Els articles 5 i 6 del reglament descriuen què
passa amb cada tipus d'activitat d’avaluació, si és obligatori o no anar-hi i si es pot fer un
altre dia o no en funció al percentatge. Guieu-vos pels missatges enviats des els deganats.
Si es vulneren els drets allà establerts escriviu a consell.estudiants@udg.edu
mencionant “Aturada acadèmica” a l’assumpte.
El motiu per declarar l’aturada acadèmica, amb la voluntat de fer-ho a partir de l’1
d’octubre i prorrogar-la, si calia, era donar cobertura a les protestes i manifestacions
vinculades a la situació de la Global Sumud Flotilla. Segons el reglament, les declaracions
s’han d’entrar tres dies lectius abans; per tant, la d’aquesta setmana s’havia de registrar
l’1 d’octubre, però, per motius administratius, es va haver d’entrar l’endemà. Tot i això,
hem pogut emparar les protestes, però amb moltes dificultats.
Les últimes setmanes hem hagut d’afrontar nombrosos entrebancs, especialment una
discussió jurídica sobre renúncies i majories que considerem desproporcionada per un
òrgan d’estudiants. Si no haguéssim presentat un recurs de reposició el dia 3
d’octubre per defensar el nostre dret a actuar dins la legalitat amb les eines
disponibles, l’aturada d’aquesta setmana no hauria estat possible.
Cap
estudiant hauria d’estar dedicant el seu temps lliure a qüestions jurídiques d’aquesta
profunditat només per poder exercir amb normalitat les seves funcions representatives.
Això posa de manifest un problema estructural: l’excés de burocratització i la manca de
suport tècnic al Consell d’Estudiants. Tot i que els recursos institucionals existeixen,
l’accés no és el mateix per a tots.
L’asimetria és clara: per aconseguir els mateixos resultats, els estudiants hem d’assumir
una càrrega personal i institucional molt més gran. La representació estudiantil també
és universitat, i mereix treballar amb les mateixes garanties.
No pretenem tenir un poder decisiu absolut i unilateral, sinó reclamar que s’escolti
realment l’estudiantat. No som un sector més: som la base sobre la qual s’edifica
la institució universitària. Ens preocupa veure com es parla de “fomentar la vida
universitària” mentre se’ns trasllada tota la responsabilitat sense dotar-nos dels mitjans
per fer-ho.
Potser cal una reflexió col·lectiva que inclogui tots els sectors universitaris. Potser cal
recordar que la resta de la comunitat, algun dia, vau ser estudiants, amb els mateixos
drets a ser escoltats i respectats.
Sense estudiants, no hi ha universitat. Perquè escoltar
els estudiants és, senzillament, escoltar la universitat.