La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
L’espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear (RMN) és una de les tècniques espectroscòpiques més importants per l'elucidació d'estructures. La seva aplicació és relativament recent. L'any 1945 dos grups de físics treballant independentment (Purcell, Torrey i Pound a la Universitat de Harward i Bloch, Hansen i Packard a la de Stanford) varen observar per primer cop el fenomen de la RMN en sòlids i líquids. Aquest fenomen fou utilitzat per la resolució d'un problema químic al començament dels anys 50. Des de llavors, la seva importància ha anat creixent, fins que l'any 1991 el Premi Nobel de Química fou atorgat a R.R. Ernst per la seva contribució al desenvolupament de les tècniques experimentals de RMN.
Es recomana posar entre 10 i 15 mg de mostra en 0.66 mL de dissolvent deuterat per posar la mostra dins dels tubs de RMN.
Per tal de sol·licitar l'anàlisi d'una mostra per RMN, us heu de posar en contacte amb el personal responsable de l'equip.
Cal informar de la toxicitat, precaucions d’emmagatzematge i un cop entregat l’informe si no es ve a buscar la mostra al cap d’una setmana, després d’aquest termini el restant d’aquesta serà destruïda.
SampleXpress Lite:
El fonament físic de l'espectroscòpia de RMN es troba en les propietats magnètiques del nucli atòmic. La interacció del moment magnètic d'un nucli amb un camp magnètic extern ocasiona un desdoblament dels nivells energètics. Es poden generar transicions entre aquests diferents estats i l'absorció d'energia es pot detectar i enregistrar com una línia espectral, anomenada senyal de ressonància. D'aquesta manera, es poden obtenir espectres de compostos que contenen àtoms els nuclis dels quals tenen moments magnètics diferents de zero. Entre aquests es troben el 1H, 19F, 14N i 15N i d'altres d'interès en química. El nucli de 12C, de gran importància en química orgànica, presenta massa atòmica i nombres atòmics parells i, per tant, no presenta moment magnètic. Així, els estudis de RMN de C es limiten a l'isòtop 13C, que presenta una abundància natural només de l'1,1%.
D’un espectre de RMN en podem extreure tres dades bàsiques que ens han de servir per poder determinar l’estructura en dissolució de la nostra molècula:
També poden contenir freqüències d'un sol nucli (homonuclears) o de nuclis diferents (heteronuclears). Aquest tipus d'experiments és important per l'anàlisi d'espectres complexos amb un gran solapament de senyals i permet l'estudi de sistemes tan complexos com els productes naturals, biopolímers, proteïnes o àcids nucleics.
Les correlacions entre el desplaçament químic o l'acoblament spin-spin i l'estructura dels compostos formen la base de l'aplicació de la RMN a la determinació d'estructures de compostos desconeguts. Així, el desplaçament químic permet conèixer l'entorn químic en què està situat un nucli i la integració permet extreure conclusions relatives al nombre de nuclis presents. L'acoblament spin-spin permet definir les posicions relatives dels nuclis, donat que la magnitud de la interacció spin-spin (constant d'acoblament, J) depèn del nombre i tipus d'enllaços que separen els diferents nuclis.
Una altra aplicació de l'espectroscòpia de RMN es deriva de l'observació del fet que l'espectre de RMN de molts compostos depèn de la temperatura. És a dir, la forma del senyal de RMN depèn de processos dinàmics i de la velocitat a què aquests processos tenen lloc. Per tant, l'espectroscòpia de RMN es pot emprar per a l'estudi de reaccions reversibles ràpides que no es poden seguir amb els mètodes cinètics clàssics.
A més, l'espectroscòpia de RMN també és útil per a l'estudi de mecanismes de reacció en totes les branques de la química. En aquests experiments es fan servir isòtops de l'hidrogen, carboni o nitrogen (2H, 13C, 15N) per al seguiment d'un àtom en particular durant la reacció d'interès.
En química orgànica i bioquímica, l'espectroscòpia de RMN de 13C juga un paper fonamental, encara que el 19F, 15N i 31P també donen informació molt valuosa. En química inorgànica, es pot utilitzar un gran nombre de nuclis d'interès gràcies al ràpid desenvolupament de les tècniques experimentals. Atès que gairebé tots els elements de la taula periòdica contenen un isòtop estable amb moment magnètic, l'àrea d'utilització de l'espectroscòpia de RMN és molt àmplia, tot i que l'abundància natural de molt d'aquests isòtops és petita.
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.