Universitat de Girona > El món del suro a l’obra de Josep Pla, vist per Annie Unland
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

El món del suro a l’obra de Josep Pla, vist per Annie Unland

El dia 2 de juny, a l'auditori del Museu del Suro de Palafrugell, ha tingut lloc la conferència “El món del suro a l’obra de Josep Pla”, a càrrec d'Annie Unland, investigadora vinculada a la Fundació Josep Pla (Palafrugell).

La conferenciant ha repassat la importància de la indústria del suro a través de l’obra de l’autor de Llofriu, per a qui aquesta indústria formava part del magma cultural on va créixer. Unland ha reflexionat al volant de diferents extractes de l’obra de Pla, encetant la seva intervenció amb aquesta descripció de la sureda:

«L’alzina surera és un arbre una mica moix, de color d’ala de mosca, lleugerament polsós, d’una pobresa severa i trista. Les suredes semblen dir-vos: què hi farem si som així? Aquesta arbre té un moment de frescor –els anys de pluges hivernals–: a la primavera, quan floreix. Llavors la verdor guanya, un moment, la seva grisor groguenca» (J. Pla, OC I, 288-289).

Unland ha glossat el concepte de «civilització del suro» en l’obra de Josep Pla, tot repassant aquells aspectes que, segons aquest autor, configuraren aquesta particular realitat social. Així, ha parlat dels peladors de suro, dels tapers tradicionals -que treballaren en un «règim de salaris alts» en paraules de Pla-, dels transportistes i camàlics, així com dels industrials, tant els de la manufactura artesana, com els que lideraren el procés de transformació industrial a inicis del segle XX, especialment Joan Miquel Avellí, a qui Pla dedicà un «homenot».

Així mateix, Unland ha assenyalat alguns trets peculiars d’aquesta «civilització del suro», entre altres l’especial cosmopolitisme de la societat dels pobles suro-tapers, un fet estretament relacionat amb la dimensió internacional de la indústria. En relació amb aquest darrer tema, ha parlat del paper de les fires del Bellcaire, a tocar el Roina, lloc estratègic perquè el riu es navegable fins a Lió, dels contactes comercials amb les zones europees productores de vi i cervesa, i amb els Estats Units, on s’hi establí el fabricant palafrugellenc Torres Jonama. Finalment, el dinamisme cultural (que es concretà entre altres coses en la lectura a les fàbriques, en un dens teixit associatiu obrer, en unes pautes d’oci definides per les xefles a les platges i el carnaval, o en la penetració del jazz entre les classes benestants) és un llegat de la «civilització surera» que d’alguna manera ha arribat fins avui.

 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.