Universitat de Girona > Identifiquen marcadors epigenètics clau en la vulnerabilitat per a desenvolupar addicció al menjar
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Identifiquen marcadors epigenètics clau en la vulnerabilitat per a desenvolupar addicció al menjar

Els marcadors epigenètics que es trobaven afectats en el cervell del ratolí també es van trobar alterats en el plasma de les persones. L’estudi, publicat al Journal of Clinical Investigations, ha estat liderat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta, la UdG i CIBEROBN.

Un equip científic ha identificat mecanismes epigenètics comuns en rosegadors i humans relacionats amb l'addicció al menjar. L'article, publicat a la revista Journal of Clinical Investigations, ha estat liderat pel Dr. Rafael Maldonado i la Dra. Elena Martín, del grup de recerca en Neurofarmacologia-Neurophar de la Universitat Pompeu Fabra i adscrit a l'Institut Hospital de la Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM); i el Dr. José Manuel Fernández-Real, del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), investigador del Departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona (UdG) i CIBEROBN.

L'addicció al menjar està relacionada amb una pèrdua de control de la ingesta que s'associa a l'obesitat i els trastorns alimentaris. És un trastorn cerebral crònic, multifactorial i complex, que resulta de la interacció de múltiples gens i factors ambientals. La seva prevalença està augmentant a tot el món i no existeixen tractaments efectius.

En un article anterior, els investigadors van identificar els mecanismes neurobiològics que permeten el desenvolupament d'un comportament d'addicció al menjar. Concretament, van identificar la implicació de determinades àrees corticals en el cervell en la pèrdua de control de la ingesta.

“Un cop identificat el mecanisme ens plantegem per què hi ha individus que són resilients, mentre que uns altres són addictes. Per a això ens centrem en els factors epigenètics, és a dir, aquells factors externs, de l'ambient, que modifiquen l'expressió dels gens”, detalla Elena Martín.

Els científics van seleccionar poblacions extremes de rosegadors addictes i no addictes al menjar. Específicament van buscar les marques epigenètiques en les àrees de l'escorça cerebral relacionada amb aquesta addicció. Entre els diferents mecanismes epigenètics que existeixen, en aquest cas, es van centrar en els microRNAs, que són petites molècules d'RNA que regulen l'expressió gènica d'una manera complexa i dinàmica.

D'altra banda, també es van examinar els microRNAs circulants en voluntaris sans i es va passar un qüestionari que constitueix un instrument per a mesurar el grau d'addicció al menjar. "El més fascinant va ser que els mateixos microRNAs que es trobaven afectats en el cervell de ratolí també es van trobar alterats en el plasma de persones. De manera intrigant, els mateixos microRNAs s'associaven al grau d'addicció al menjar quantificat mitjançant aquest qüestionari", explica José Manuel Fernández-Real.

Bru Cormand i Noèlia Fernàndez, de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i el CIBERER expliquen que “els principals microRNAs identificats estan implicats en processos rellevants per l’addicció al menjar, com la digestió de lípids i carbohidrats, els canvis morfològics al cervell, la resistència a la insulina o fins i tot l’addicció a determinades substàncies, com les metamfetamines”.

Dins aquesta malaltia multifactorial amb múltiples expressions, han identificat dos components principals de l'alteració de la conducta: l'elevada motivació pel menjar, i la cerca compulsiva malgrat els efectes negatius d'aquesta conducta. “Curiosament hem vist que dos canvis epigenètics específics semblen ser els responsables d'aquests components conductuals de la malaltia”, detalla Rafael Maldonado. “Les similituds entre els resultats en ratolí i humans donen un important valor traslacional a l'estudi. El paper de l'epigenètica en la vulnerabilitat a l'addicció al menjar obre la porta a la identificació de biomarcadors per al diagnòstic precoç de la malaltia i a la recerca de teràpies futures mitjançant la modificació de l'expressió dels miRNA”, conclou.

Les investigadores Alejandra García Blanco, Laura Domingo-Rodriguez, Judit Cabana Domínguez i Noelia Fernàndez-Castillo són les primeres autores de l'article. En el treball també han participat científics del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), Institut de Recerca Sant Joan de Déu, Centre de Regulació Genòmica, Universitat de Vílnius (Lituània), University College Cork (Irlanda) i el Teagasc Food Research Centre (Irlanda).

 

Article de referència: García-Blanco A et al. MicroRNAs signatures associated with vulnerability to food addiction in mice and humans. J Clin Invest. 2022. DOI: https://doi.org/10.1172/JCI156281.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.