Una guerra té implicacions en totes les esferes de la vida i la cultura no sol quedar-se al marge de les afectacions que produeixen els conflictes. La cultura, fins i tot, pot arribar a convertir-se en un objecte llancívol contra les parts implicades en una disputa.
Des de l'inici de l'ofensiva russa sobre Ucraïna, s'ha exercit una forta pressió sobre els principals referents culturals russos per tal que mostressin públicament el rebuig a la guerra. Artistes i intel·lectuals de reconegut prestigi del món de la música i el teatre han exigit públicament la fi del conflicte. Tanmateix, no ho han fet totes les personalitats a qui se'ls ho ha demanat.
Els creadors que s'han mantingut en silenci han estat considerats cooperadors necessaris. Això s'ha traduït en un càstig: s'han cancel·lat moltes de les actuacions previstes. És el cas, entre altres, del director d'orquestra Valeri Gergiev, a qui es considera una persona propera a Putin. Les òperes i filharmòniques més importants l'han esborrat de les programacions perquè troben inacceptable que Gergiev no hagi condemnat la invasió. I aquest no és un cas aïllat. El Palau de la Música ha prescindit de l'actuació que el pianista Denis Matsuev havia de fer el dia 5 de març a Barcelona.
Els debats sobre la necessitat de separar –o no– autor i obra venen d'antic i, ara, es converteix en un problema central. La pressió i bloqueig contra la cultura russa pot donar ales als arguments de Putin i eixamplar la distància entre Rússia i Europa. La cultura és imprescindible per arribar a acords compartits.
*Maximiliano Fuentes es professor del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona.
Podeu ampliar aquest anàlisi a l'article “El frente cultural de batalla”, publicat el 19 de març al diari El País.