Des de fa segles, la vocació imperial russa xoca amb la voluntat sobiranista del poble ucraïnès. Sorprèn l'agressivitat de Vladímir Putin aquests anys, però no pas l'objectiu de les seves pretensions. Per als russos, Kíiv és la mare i l'origen de la pàtria russa; mentre que Sant Petersburg és el cap, i Moscou és el cor. Crimea va ser “cedida” a Ucraïna per Rússia l'any 1956 amb motiu de l'aniversari dels tres-cents anys de la “unió” entre els dos territoris.
La cessió de Crimea a Ucraïna la va materialitzar el secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Nikita Khrusxov, nascut a la frontera entre Rússia i Ucraïna i casat amb una ucraïnesa. Khrusxov, fins a la seva arribada al capdavant de l'estat soviètic, va desenvolupar la totalitat de la seva carrera a Ucraïna, a la indústria i les mines del Donbass primer, després com a secretari del Partit Comunista de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna i finalment a Kíiv defensant la sobirania soviètica, però també la ucraïnesa, davant de l'agressió nazi a la Gran Guerra Pàtria.
Ucraïna, amb una personalitat nacional diversa, però pròpia i diferenciada de Rússia, sempre va estar vinculada al poder rus i va formar part de la seva identitat. Primer com a part integral de l'imperi, després com a república socialista soviètica, germana de la russa, i finalment com a membre fundador, al costat de Bielorússia i la mateixa Rússia, de la Comunitat dels Estats Independents l'any 1991.
Aquesta entesa cordial es va esquerdar el 2003-2005 amb les revolucions de colors, que també van afectar Geòrgia, pàtria del tsar vermell, Ióssif Stalin, i amb què Rússia sosté encara un conflicte enquistat. A partir d'aquí, les complicitats del règim de Kíiv amb l'OTAN i la revolució de l'Euromaidan van obrar com a prolegòmens de la ira moscovita que han acabat amb la reclamació de Vladimir Putin del “seu feu”.
Avui l'única esperança que tenim és que el president Volodímir Zelenski, a més de resistir, sigui tenaç en la seva negociació i pugui validar posteriorment, a través d’un referèndum, els termes de la fi conflicte amb Rússia.
*Daniel Rodríguez Suárez és professor de Ciència Política del Departament de Dret Públic de la Universitat de Girona i també imparteix docència a la UNED.